Successos

Pel broc gros

Quan la gent no s'entén no és només culpa de la llengua

Tura Soler / tsoler@presencia.cat

Els clients i els cambrers van acabar engegant-se poèticament “a prendre pel cul” i “a tomar por culo”

l res­tau­rant piz­ze­ria Oris­tano de Ciu­ta­de­lla de Menorca ha esde­vin­gut viral a les xar­xes arran de la denúncia pública del poeta mallorquí Car­les Rebassa que asse­gura que els cam­brers els van vetar de par­lar en català i els volien obli­gar a par­lar en cas­tellà sí o sí. Es veu que la cosa es va enve­ri­nar de tal manera que els cli­ents i els cam­brers van aca­bar enge­gant-se poètica­ment “a pren­dre pel cul” i a “tomar por culo”. Quan he vist l'esce­nari d'aquesta bata­lla lingüística, he recor­dat l'inci­dent que em va pas­sar fa temps. Una colla de visi­tants de l'illa vam deci­dir sopar a l'Oris­tano, que ens havien reco­ma­nat fer­vo­ro­sa­ment per la carta però espe­ci­al­ment per les piz­zes. Així que, per asse­gu­rar el lloc per sopar, a mitja tarda vaig pas­sar per l'Oris­tano i vaig encar­re­gar una taula a la ter­rassa per a dotze per­so­nes. L'encar­re­gada en va pren­dre nota, i tot arre­glat. Això ens pensàvem, il·lusos de nosal­tres! Va arri­bar a l'hora de sopar i un esca­mot de la colla ens vam pre­sen­tar pri­mer i un xic abans d'hora al res­tau­rant i vam dir que érem els que teníem reser­vada la taula per a dotze. I molt ama­ble­ment ens van dir que ja podíem seure a la nos­tra taula reser­vada. Vam que­dar asto­rats. La taula era per a qua­tre. Cinc o sis, incòmodes. Vam dir que allà era impos­si­ble sopar dotze per­so­nes i jo vaig asse­nya­lar una taula llarga parada més ade­quada per a dotze. L'encar­re­gada em va dir que aque­lla no podia ser. Que la tenia parada “per si venia més gent”. Jo, des­con­cer­tada, vaig repli­car que nosal­tres ja hi érem i que pre­ci­sa­ment havíem reser­vat lloc per a dotze. Ella, tos­suda que posant-nos a les pun­tes de la taula minúscula hi cabríem tots. Una gesta total­ment impos­si­ble. Mitja hora de dis­cussió (en català, la llen­gua no era el pro­blema) i al final no hi va haver manera que ens donés la taula que ens cor­res­po­nia per nom­bre de comen­sals que érem, i ens vam haver de con­for­mar a sopar sepa­rats: sis en una taula i sis més a l'altra. I la que era idònia per a nosal­tres va que­dar buida. Encara avui al·lucino. O sigui que el pro­blema a l'Oris­tano no es limita a la com­prensió del català. El pro­blema és més com­plex. No deuen saben comp­tar i no tenen la més mínima noció de física, ni d'espai, ni de lògica... No devien mirar Bar­rio Sésamo de petits. El men­jar era bo.


E



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia