Quan la gent no s'entén no és només culpa de la llengua

l restaurant pizzeria Oristano de Ciutadella de Menorca ha esdevingut viral a les xarxes arran de la denúncia pública del poeta mallorquí Carles Rebassa que assegura que els cambrers els van vetar de parlar en català i els volien obligar a parlar en castellà sí o sí. Es veu que la cosa es va enverinar de tal manera que els clients i els cambrers van acabar engegant-se poèticament “a prendre pel cul” i a “tomar por culo”. Quan he vist l'escenari d'aquesta batalla lingüística, he recordat l'incident que em va passar fa temps. Una colla de visitants de l'illa vam decidir sopar a l'Oristano, que ens havien recomanat fervorosament per la carta però especialment per les pizzes. Així que, per assegurar el lloc per sopar, a mitja tarda vaig passar per l'Oristano i vaig encarregar una taula a la terrassa per a dotze persones. L'encarregada en va prendre nota, i tot arreglat. Això ens pensàvem, il·lusos de nosaltres! Va arribar a l'hora de sopar i un escamot de la colla ens vam presentar primer i un xic abans d'hora al restaurant i vam dir que érem els que teníem reservada la taula per a dotze. I molt amablement ens van dir que ja podíem seure a la nostra taula reservada. Vam quedar astorats. La taula era per a quatre. Cinc o sis, incòmodes. Vam dir que allà era impossible sopar dotze persones i jo vaig assenyalar una taula llarga parada més adequada per a dotze. L'encarregada em va dir que aquella no podia ser. Que la tenia parada “per si venia més gent”. Jo, desconcertada, vaig replicar que nosaltres ja hi érem i que precisament havíem reservat lloc per a dotze. Ella, tossuda que posant-nos a les puntes de la taula minúscula hi cabríem tots. Una gesta totalment impossible. Mitja hora de discussió (en català, la llengua no era el problema) i al final no hi va haver manera que ens donés la taula que ens corresponia per nombre de comensals que érem, i ens vam haver de conformar a sopar separats: sis en una taula i sis més a l'altra. I la que era idònia per a nosaltres va quedar buida. Encara avui al·lucino. O sigui que el problema a l'Oristano no es limita a la comprensió del català. El problema és més complex. No deuen saben comptar i no tenen la més mínima noció de física, ni d'espai, ni de lògica... No devien mirar Barrio Sésamo de petits. El menjar era bo.

E