Manen els fills del Bemba
Unes dues-centes persones donen suport a la regidora de la CUP de Terrassa en una xerrada en què intervé l'alcaldessa de Badalona i un edil de la Crida per Sabadell
Poques vegades la CUP, Alerta Solidària o Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT) tindran tant suport explícit i presencial d'entitats, partits i institucions com el que estan rebent aquests dies arran de la querella dels quinze agents a la regidora Maria Sirvent. És evident que tenir més visualització dins el sistema et dóna més eines per intentar transformar-lo i la CUP n'està traient profit des que té representació al consistori. Divendres a la tarda més de dues-centes persones es van aplegar als Amics de les Arts per mostrar el seu suport a la regidora, defensar la llibertat d'expressió i demanar als agents que retirin la denúncia. Representats d'entitats veïnals, socials, culturals, sindicals i partits polítics –TeC, ICV, EUiA, PSUC, ERC-MES– van ocupar els primers llocs de la sala per escoltar les intervencions sobre models policials que van oferir l'advocat i activista Joan Tamayo; el regidor de la Crida per Sabadell, Albert Boada, i l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater. Finalment no va poder assistir a l'acte l'exdiputat de la CUP i periodista David Fernàndez, que sí que va deixar un discurs escrit en què va fer un breu repàs de la creació de les unitats d'antiavalots a Barcelona per desplegar una ordenança cívica amb l'objectiu de fer una ciutat “acaba i submisa”. Fernàndez, per boca de l'integrant d'Alerta Solidària Xavier Pellicer, va assegurar que “discrepar i discutir no pot ser mai il·legal”.
Tamayo, de la seva banda, va assegurar no creure's que el PSC sigui capaç de canviar el model policial “després de 37 anys governant sense la ciutadania” i amb un sistema “neofeudal”, mentre que el regidor de la Crida va lloar la “valentia” de Sirvent, recordant que a Sabadell la primera intervenció de l'ara dissolt cos especial va ser el 2003 amb la clausura del bar Bemba, que també va significar “l'inici de la lluita contra la repressió i un model policial i de ciutat”, popularitzat com Estil Bustos. Boada va assegurar que havent arribat al govern els diuen que “manen els fills del Bemba”, afegint-hi que una de les prioritats és passar “al model de prevenció i que la policia no sigui font de conflicte”. Sabater va recordar que es ve d'un model policial provinent de la dictadura i que l'assignatura pendent és la transformació dels seus sistemes de control i de suport a la seguretat.