Successos

Policia en procés constituent

La querella de 15 agents contra una regidora de la CUP a Terrassa reobre la polèmica sobre el model policial en grans ciutats, coincidint amb l'entrada de governs d'esquerres

Treuen unitats associades a antiavalots i aposten per policia de proximitat

Moltes unitats especials de policia les van crear alcaldes del PSC

El model de segu­re­tat ha tor­nat amb força al debat polític de les grans ciu­tats. Hi ha con­tribuït la polèmica dels dar­rers dies a Ter­rassa per la que­re­lla cri­mi­nal –previ acte de con­ci­li­ació el dia 22– de 15 agents de la poli­cia muni­ci­pal a títol indi­vi­dual con­tra la regi­dora de la CUP Maria Sir­vent per calúmnies i injúries arran d'una inter­venció en el ple del juliol en què va defen­sar una moció per dema­nar la dis­so­lució del grup d'inter­venció espe­cial poli­cial (GIP) i va posar en dubte algu­nes de les seves actu­a­ci­ons.

La recon­versió o dis­so­lució d'aques­tes uni­tats espe­ci­als, cre­a­des amb diver­ses nor­mes en ciu­tats com ara Bada­lona i Saba­dell quan gover­nava el PSC, coin­ci­deix amb l'arri­bada al poder de grans coa­li­ci­ons d'esquer­res, i aquest és l'altre ele­ment que posa damunt la taula la con­veniència d'abor­dar un procés cons­ti­tu­ent dels models de segu­re­tat i poli­cial. Alguns pro­ta­go­nis­tes, com l'alcal­dessa de Bada­lona, Dolors Saba­ter (Gua­nyem Bada­lona en Comú), va rei­vin­di­car en un acte de suport a la regi­dora de la CUP de Ter­rassa el paper d'inno­vació del muni­ci­pa­lisme per fer “una reforma i un canvi radi­cal a escala de país”, tant for­ma­tiu com d'orga­nit­zació de la poli­cia, com fan a Bada­lona. En arri­bar al poder, Saba­ter va dis­sol­dre la uni­tat Omega, molt pro­mo­guda durant
el man­dat pas­sat pel govern del popu­lar Xavier García Albiol. Els agents van pro­ta­go­nit­zar actu­a­ci­ons con­tra un casal inde­pen­den­tista, freqüentats per mem­bres de la CUP.

A Ter­rassa, el PSC, que hi governa des de fa 37 anys, por­tava en el pro­grama la dis­so­lució d'aquesta uni­tat. Es va crear el 2004 amb Pere Navarro d'alcalde, i la versió ofi­cial és que els dos grups, que actuen en horari de tarda
i nit, for­mats per un capo­ral i sis agents, refor­cen
les uni­tats ordinàries i els donen suport quan el ser­vei els sobre­passa –bara­lles, ban­des, con­trols d'alco­holèmia i dro­gues, pre­venció en espais públics i zones d'oci i actes mul­ti­tu­di­na­ris–, deia en el ple la regi­dora de Segu­re­tat, Maruja Ram­bla. En altres ciu­tats, els polítics no ama­ga­ven que feien d'anti­a­va­lots, fet que per Saba­ter “estava pro­hi­bit perquè no hi tenien com­petències”.

A Bar­ce­lona, Ada Colau es va com­pro­me­tre en cam­pa­nya a eli­mi­nar “de manera pro­gres­siva” les uni­tats de poli­cia admi­nis­tra­tiva i de segu­re­tat (USAP), que és l'àrea de la Guàrdia Urbana que assu­meix fun­ci­ons d'anti­a­va­lots. En arri­bar al poder, però, el dis­curs de Colau s'ha sua­vit­zat i, amb el nome­na­ment d'Ama­deu Reca­sens com a comis­si­o­nat de Segu­re­tat, va que­dar clar que la USAP no es dis­soldrà, sinó que es rees­truc­turà segons el pla direc­tor de la Urbana que s'ela­bora i que ha d'entrar en vigor al maig.

A Saba­dell, la Uni­tat de Reforç Poli­cial (URP) es va crear el 2003 durant el man­dat de Manuel Bus­tos. Va néixer per fer inter­ven­ci­ons, sobre­tot, a l'espai d'oci de la Zona Hermètica quan no s'havien des­ple­gat els Mos­sos. L'1 d'octu­bre pas­sat, la Uni­tat de Suport i Reforç (USR) –el nom ha anat vari­ant– es va dis­sol­dre i els agents es van incor­po­rar al ser­vei ordi­nari. El nou govern, for­mat per ERC, la Crida, Uni­tat pel Canvi i Gua­nyem, va deci­dir posar fi als grups espe­ci­als –també els escor­tes, un d'infor­mes i un de tir– i apos­tar per un model de pro­xi­mi­tat que, segons la cap de la poli­cia, Pepita Llonch, es va implan­tar l'1 de desem­bre per pas­sar d'una poli­cia reac­tiva a una de pre­ven­tiva. Men­tre va estar en fun­ci­o­na­ment, la USR va pas­sar de 30 a 15 agents el 2014, entre altres rees­truc­tu­ra­ci­ons. La inter­venció més polèmica es va pro­duir el 2003, quan la clau­sura d'un bar va aca­bar amb 11 deten­ci­ons i una vin­tena de ferits en el cone­gut com a cas Bemba.

Infor­mació ela­bo­rada per

Jordi Ale­many, Sara Muñoz, San­dra Pérez i Ivan Vila.

LES FRASES

Primer s'ha de tenir un model de seguretat i després un de policia, perquè els agents són l'instrument
Apostem pel model de prevenció i proximitat, de policia de barri, que no vol dir al barri
Albert Boada
Regidor de la Crida de Sabadell
Un municipi no té competències per tenir una unitat de policia que sigui antiavalots
Dolors Sabater
Alcaldessa de Badalona
Volem que no hi hagi cap mena de dubte sobre la correcta actuació dels agents
Jordi Ballart
Alcalde de Terrassa

Més barri, més prevenció i no criminalitzar la policia

Els responsables polítics dels ajuntaments que han tret les unitats especials tenen clar que aquests agents responen a un perfil molt concret que té suport a dins de “sindicats corporatius de dretes”, explicava el regidor de la Crida per Sabadell, Albert Boada. Com l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, reconeix que treure la unitat ha portat tensions, però asseguren que la majoria dels agents entenen un nou model policial que s'ha de basar més en la prevenció que en la reacció i, sobretot, en la proximitat i el desplegament de la “policia de barri, que no vol dir al barri”, reblava Boada.

Els polítics fan equilibris per evitar argumentaris que denotin qualsevol criminalització genèrica de la policia. A Terrassa, entre el personal sindical no ha agradat que l'alcalde Jordi Ballart hagi demanat als agents que retirin la querella i que en canvi no hagi estat més vehement per demanar la rectificació a la regidora de la CUP. Ballart ha defensat “la gran professionalitat dels agents de la policia municipal”, però en el nou pla director s'eliminarà la unitat especial i es posaran càmeres als uniformes: “Volem que no hi hagi cap mena de dubte sobre la correcta actuació dels agents.” La seva homòloga de Badalona creu que el millor argumentari per justificar la dissolució del grup és el del pragmatisme, perquè “els números ho avalen”. En el cas de Terrassa, en poc més de tres anys, la policia va fer 110.000 actuacions, de les quals 3.512 van ser de la unitat especial i, d'aquestes, el 30% per inspeccions a la via pública, vigilància i control de vehicles. En deu anys, el GIP va rebre 10 denúncies i cap condemna en contra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia