Policia en procés constituent
La querella de 15 agents contra una regidora de la CUP a Terrassa reobre la polèmica sobre el model policial en grans ciutats, coincidint amb l'entrada de governs d'esquerres
Treuen unitats associades a antiavalots i aposten per policia de proximitat
-
La regidora de la CUP,Maria Sirvent, amb l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, i l'advocat i activista Joan Tamayo, donant-li suport. JORDI ALEMANY. -
Identificacions el 2003 pel cas Bemba de Sabadell, on va tenir incidència la unitat especial de la policia local. ORIOL DURAN. -
Els pares de Jonathan Carrillo en una concentració abans de l'absolució de quatre policies de Terrassa per la mort del jove. JORDI ALEMANY.
El model de seguretat ha tornat amb força al debat polític de les grans ciutats. Hi ha contribuït la polèmica dels darrers dies a Terrassa per la querella criminal –previ acte de conciliació el dia 22– de 15 agents de la policia municipal a títol individual contra la regidora de la CUP Maria Sirvent per calúmnies i injúries arran d'una intervenció en el ple del juliol en què va defensar una moció per demanar la dissolució del grup d'intervenció especial policial (GIP) i va posar en dubte algunes de les seves actuacions.
La reconversió o dissolució d'aquestes unitats especials, creades amb diverses normes en ciutats com ara Badalona i Sabadell quan governava el PSC, coincideix amb l'arribada al poder de grans coalicions d'esquerres, i aquest és l'altre element que posa damunt la taula la conveniència d'abordar un procés constituent dels models de seguretat i policial. Alguns protagonistes, com l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater (Guanyem Badalona en Comú), va reivindicar en un acte de suport a la regidora de la CUP de Terrassa el paper d'innovació del municipalisme per fer “una reforma i un canvi radical a escala de país”, tant formatiu com d'organització de la policia, com fan a Badalona. En arribar al poder, Sabater va dissoldre la unitat Omega, molt promoguda durant
el mandat passat pel govern del popular Xavier García Albiol. Els agents van protagonitzar actuacions contra un casal independentista, freqüentats per membres de la CUP.
A Terrassa, el PSC, que hi governa des de fa 37 anys, portava en el programa la dissolució d'aquesta unitat. Es va crear el 2004 amb Pere Navarro d'alcalde, i la versió oficial és que els dos grups, que actuen en horari de tarda
i nit, formats per un caporal i sis agents, reforcen
les unitats ordinàries i els donen suport quan el servei els sobrepassa –baralles, bandes, controls d'alcoholèmia i drogues, prevenció en espais públics i zones d'oci i actes multitudinaris–, deia en el ple la regidora de Seguretat, Maruja Rambla. En altres ciutats, els polítics no amagaven que feien d'antiavalots, fet que per Sabater “estava prohibit perquè no hi tenien competències”.
A Barcelona, Ada Colau es va comprometre en campanya a eliminar “de manera progressiva” les unitats de policia administrativa i de seguretat (USAP), que és l'àrea de la Guàrdia Urbana que assumeix funcions d'antiavalots. En arribar al poder, però, el discurs de Colau s'ha suavitzat i, amb el nomenament d'Amadeu Recasens com a comissionat de Seguretat, va quedar clar que la USAP no es dissoldrà, sinó que es reestructurà segons el pla director de la Urbana que s'elabora i que ha d'entrar en vigor al maig.
A Sabadell, la Unitat de Reforç Policial (URP) es va crear el 2003 durant el mandat de Manuel Bustos. Va néixer per fer intervencions, sobretot, a l'espai d'oci de la Zona Hermètica quan no s'havien desplegat els Mossos. L'1 d'octubre passat, la Unitat de Suport i Reforç (USR) –el nom ha anat variant– es va dissoldre i els agents es van incorporar al servei ordinari. El nou govern, format per ERC, la Crida, Unitat pel Canvi i Guanyem, va decidir posar fi als grups especials –també els escortes, un d'informes i un de tir– i apostar per un model de proximitat que, segons la cap de la policia, Pepita Llonch, es va implantar l'1 de desembre per passar d'una policia reactiva a una de preventiva. Mentre va estar en funcionament, la USR va passar de 30 a 15 agents el 2014, entre altres reestructuracions. La intervenció més polèmica es va produir el 2003, quan la clausura d'un bar va acabar amb 11 detencions i una vintena de ferits en el conegut com a cas Bemba.
Informació elaborada per
LES FRASES
Més barri, més prevenció i no criminalitzar la policia
Els responsables polítics dels ajuntaments que han tret les unitats especials tenen clar que aquests agents responen a un perfil molt concret que té suport a dins de “sindicats corporatius de dretes”, explicava el regidor de la Crida per Sabadell, Albert Boada. Com l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, reconeix que treure la unitat ha portat tensions, però asseguren que la majoria dels agents entenen un nou model policial que s'ha de basar més en la prevenció que en la reacció i, sobretot, en la proximitat i el desplegament de la “policia de barri, que no vol dir al barri”, reblava Boada.
Els polítics fan equilibris per evitar argumentaris que denotin qualsevol criminalització genèrica de la policia. A Terrassa, entre el personal sindical no ha agradat que l'alcalde Jordi Ballart hagi demanat als agents que retirin la querella i que en canvi no hagi estat més vehement per demanar la rectificació a la regidora de la CUP. Ballart ha defensat “la gran professionalitat dels agents de la policia municipal”, però en el nou pla director s'eliminarà la unitat especial i es posaran càmeres als uniformes: “Volem que no hi hagi cap mena de dubte sobre la correcta actuació dels agents.” La seva homòloga de Badalona creu que el millor argumentari per justificar la dissolució del grup és el del pragmatisme, perquè “els números ho avalen”. En el cas de Terrassa, en poc més de tres anys, la policia va fer 110.000 actuacions, de les quals 3.512 van ser de la unitat especial i, d'aquestes, el 30% per inspeccions a la via pública, vigilància i control de vehicles. En deu anys, el GIP va rebre 10 denúncies i cap condemna en contra.
