“Anava amb el cotxe begut i a una velocitat més aviat alta”
El fiscal demana quatre anys de presó per al conductor que va atropellar mortalment un motorista al carrer Barcelona de Girona el 2014
Van diagnosticar a l'acusat un trastorn per l'abús d'alcohol
“Tant la meva mare com un altre familiar m'advertien que no anava bé, perquè arribava sovint a casa begut.” En la seva declaració als jutjats de Girona, aquesta va ser una de les afirmacions que va fer ahir Lluís Busquets Ferrés, un jove de Besalú que conduïa un vehicle sota els efectes de l'alcohol i a una velocitat més elevada de la permesa quan va atropellar mortalment un motorista. El fatídic succés va tenir lloc el 6 de novembre del 2014, a quarts de set del matí. La víctima, Ramon Ternero Gómez, de 27 anys, circulava amb un escúter. El noi estava aturat amb la moto al carrer Barcelona en un semàfor vermell, esperant poder girar a l'esquerra cap a l'estació de Girona, on tenia la intenció d'agafar un tren per anar a treballar. De sobte, l'acusat, que conduïa un Seat Ibiza, va envestir per darrere el motorista, que va sortir projectat i va perdre la vida a causa del fort impacte.
Busquets va manifestar que aquella nit havia consumit “deu o onze begudes alcohòliques”: “No recordo a quina velocitat circulava, més aviat alta. Tirava recte i vaig xocar. Vaig escoltar l'impacte, però no vaig veure què hi havia davant.” Va afegir-hi que quan va poder “es va parar uns trenta metres” més endavant del lloc de l'accident –la Policia Municipal va concretar que era 167 metres més enllà i que en un primer moment va negar que sigués ell el responsable del sinistre–. El declarant també va indicar que “hi havia gent”, si bé va admetre que ell no va intentar ajudar la víctima.
En relació amb aquella època, va relatar que treballava dues o tres nits a la setmana com a auxiliar de radiologia en un hospital i que la resta de dies sortia. “Bec des dels setze anys. Des de poc després de l'accident estic en tractament. Abans, mai sortia de festa sense beure. Estic molt penedit. Em sap molt de greu el que va passar. Vaig estar tancat a casa, no parlava amb ningú. Al sisè dia, vaig començar una teràpia amb un psicòleg.” Aquest especialista li va diagnosticar un trastorn per abús d'alcohol i el va derivar al Centre d'Atenció i Seguiment de les Drogodependències (CAS) d'Olot, on Busquets va cada dia a buscar un medicament inhibidor del consum d'alcohol.
“Un cop molt fort”
Agents i vianants van sentir “un soroll molt important”, una espècie “d'explosió”, “un cop molt fort”. Un mosso d'esquadra va ser el primer a atendre la víctima i va comprovar que ja no tenia constants vitals –una forense va ratificar que hauria mort a l'acte–. Un municipal va observar com Busquets s'ocultava en la columna d'un supermercat del carrer Pare Claret. Quan un altre efectiu va preguntar als vianants qui era el conductor de l'Ibiza, ningú no va respondre. En ser descobert, el noi primer va sostenir que havia xocat amb una caixa i, després, que creia que havia sigut amb una moto. Mentre l'interrogaven, de fet, els agents van veure que feia olor d'alcohol i donava respostes incoherents.
El fiscal demana quatre anys de presó per homicidi per imprudència i conducció sota la influència de l'alcohol. L'advocat Benet Salellas, que exerceix l'acusació particular en nom de la família de la víctima, eleva la petició a vuit anys, ja que també l'acusen d'omissió del deure de socors. Per la seva banda, el lletrat Carles Monguilod, que porta la defensa, sol·licita tres anys de presó per al seu representat. Considera que se li ha d'aplicar l'atenuant d'embriaguesa i al·lega que “no va existir desemparament, ja que la mort va ser a l'acte”. Pensa que hi va haver una relació de causa-efecte pel consum compulsiu d'alcohol i, per això, requerirà substituir la pena de presó per un tractament de deshabituació alcohòlica –una petició a la qual s'oposen el fiscal i l'acusació particular–. Salellas assenyala que “el tema ha de tenir conseqüències”: “Va ser una tragèdia molt injusta. S'ha de transmetre un missatge clar a la societat. Si se li dóna un copet a l'esquena i cap a casa, no s'impediran casos com aquest. Seguir un control al CAS no ho trobem suficient. També va infringir el deure bàsic de solidaritat en no socórrer la víctima, i va fer el possible per no ser descobert”.
