El comissari que no volia plegar

Demà fa 65 anys i ha servit durant 46 anys a la policia. Es mereix una plàcida jubilació però si ho hagués pogut triar el comissari Ferragut, o en Ferri com anomenen els més pròxims Josep Sigfrid Juan Ferragut, continuaria fent alguna activitat vinculada amb la policia. Però la llei i el reglament no li ho han permès i divendres deixarà el comandament de la Policía Nacional a Girona a Francisco Pamplona. Ferragut va ser homenatjat ahir en un dinar que va aplegar unes dues-centes persones, entre les quals hi havia, a part dels seus col·legues del cos, jubilats i en actiu, comandaments de tots els cossos policials, de l'exèrcit, de la judicatura...., una prova dels bons dots per relacionar-se del comissari Ferragut. L'acte va aplegar tres subdelegats del govern de colors polítics diferents (l'actual, Juan Manuel Sánchez-Bustamante; Francesc Francisco Busquets, i Robert Brell) i en el seu parlament Ferragut no es va oblidar de Pere Navarro, l'exgovernador civil, ara destinat a l'ambaixada de Rabat. L'actual cap superior de Catalunya, Sebastián Trapote, va lloar Ferragut com a policia i com a persona. Ferragut, nascut a Eivissa, llicenciat en dret i diplomat en criminologia, va fer un repàs de la seva ruta professional, començant per Mataró, la seva primera destinació, seguint a Torremolinos (on es va trobar un cartell que proclamava la independència, de la ciutat). Va ser destinat a Girona el 1990, va marxar per anar a Navarra, on va ser cap superior, i va tornar a Girona el 1996. El 2007 li va tocar anar a Tarragona i després un altre cop a Girona, on des del 2014 era comissari principal. Un trajecte sacrificat per a ell i la família, però la seva conclusió: “Val la pena la vida de policia.”