Successos

“Em va demanar perdó i va dir que tots som pecadors”

La dona de Bellcaire que ha denunciat abusos de mossèn Josep Planas explica en una entrevista a RAC1 l'alliberament que li representa explicar el cas i confia animar altres víctimes a denunciar

Esther, la veïna de Bellcaire d'Empordà de 37 anys, mare de tres fills, que ha denunciat que mossèn Josep Planas Planas, que ara té 81 anys, va abusar d'ella quan era una nena de deu anys, va explicar ahir en una entrevista a RAC1 per què s'ha decidit ara a denunciar els fets i quins canvis vitals li ha suposat el tràngol dels abusos i de fer públic el cas. La dona ho té clar: la denúncia li ha servit d'alliberament després de tots els anys en què va tenir por i va estar turmentada pel silenci. Un silenci que, segons va relatar, li va imposar el capellà, un segon després de perpetrar els abusos. “Em va amenaçar dient que em mataria si ho explicava a algú”, recorda la dona, que hi afegeix que, després d'abusar d'ella a l'estança de la casa de colònies, el capellà li va dir que la portaria en cotxe fins on eren els seus amics. “Em va ficar en un cotxe i jo tenia una por terrible, em pensava que no en sortiria viva”, recorda. Tenia deu anys. Va tornar trastornada al poble. “El meu pare no se'm podia ni acostar”, però, tot i els temors, passats quinze dies ho va explicar tot a la seva mare. “El meu pare volia anar-lo a trobar”, recorda. Però els pares van prendre mesures: van anar a l'escola, van explicar el que havia passat als mestres i van demanar que la nena no tornés a fer religió amb mossèn Planas, que era el professor de religió. Van optar per apartar el capellà de l'abast de la nena en lloc de denunciar els fets per evitar un procés judicial que hauria pogut suposar més trauma per a la nena. “Era per protegir-me”, va exposar Esther. Però per no fer religió a l'escola els pares van haver d'omplir un formulari exposant els motius per enviar-lo al Bisbat. “Allà els pares es van estendre en els arguments i la carta va arribar al Bisbat”, explica la dona, que recorda que justament aquell mes, el setembre del 1989, el Bisbat va traslladar mossèn Planas de Bellcaire a Agullana. El Bisbat, però, assegura que no té cap constància de cap queixa formulada per escrit ni verbalment per comportaments anòmals del capellà i manté que el trasllat va ser una coincidència.

Esther afirma que ella era un “blanc fàcil” per a les males intencions del capellà perquè era molt introvertida i tímida, i que l'experiència d'aquell dia a la casa de Puigpardines la va tornar encara una persona més tancada i li va fer abaixar l'autoestima.

Però hi va haver un fet que, 26 anys després, va fer de revulsiu. El capellà durant 25 anys no va posar els peus al poble (el pare de la noia l'havia amenaçat), però l'any passat hi va tornar per assistir a una obra de teatre i ella el va veure per casualitat i el va reconèixer. “Em va venir una suor freda i vaig començar a pensar que havia de fer alguna cosa.” I va reunir el valor per anar-lo a trobar. Un dia el va anar a esperar a la sortida d'un funeral i van tenir una conversa, que ella va enregistrar, d'una hora i quart. “El vaig mirar als ulls i de seguida vaig veure que em reconeixia.” Però el capellà de primer va fer veure que no. “Al principi deia que em tenia present però no sabia de què, que no se'n recordava, però de seguida em va demanar perdó. Deia «tots som humans, pecadors, disculpa'm»”, recorda la dona. I després de la llarga conversa, el capellà, com havia fet 27 anys abans, li va dir si volia que la portés amb el cotxe. “Deia que el mínim que podia fer era acompanyar-me.” Ella li va dir que no. Ell va insistir: “No tinguis por.” Ella, ja segura: “No, ara ja no en tinc, de por.” I després d'encarar-se al capellà ja estava preparada per denunciar el cas.

La dona de Bellcaire sap que transcorreguts 27 anys des dels fets, el delicte està prescrit judicialment. Però està convençuda que ella no deu haver estat l'única víctima del capellà i que potser algun cas és més recent i no està prescrit. Confia que la seva valentia serveixi perquè altres possibles víctimes trenquin el silenci i també vagin a denunciar. RAC1, l'emissora que ha destapat el cas, ahir va instar el ministre de Justícia i altres càrrecs a tractar el tema a través de l'emissora per encarrilar un canvi de legislació perquè els delictes d'abusos no prescriguin.

De totes maneres, els mossos de la comissaria d'Olot han obert una investigació, ja han interrogat el capellà com a investigat i han enviat les diligències al jutjat d'Olot. I per la seva banda, el Bisbat de Girona, que ja ha apartat el capellà de qualsevol funció, ha constituït la comissió episcopal d'investigació i citarà la denunciant perquè els expliqui el cas.

LA FRASE

Va estar 25 anys sense posar els peus al poble perquè el meu pare el va amenaçar, però l'any passat va tornar
Denunciant dels abusos

Va ‘ressuscitar' sant Galderic

El 1989, l'any que s'haurien produït els abusos que ara ha denunciat, mossèn Josep Planas, a qui els feligresos més afins anomenaven mossèn Pep, va ser objecte d'una llarga entrevista al diari El Punt per dos motius: per l'homenatge que li va fer pel seu trasllat el poble de la Tallada, parròquia que fins llavors regia juntament amb Bellcaire. I pel seu mèrit per haver aconseguit recuperar la devoció dels pagesos catalans per sant Galderic, patró ancestral dels agricultors del país, que havia quedat relegat a un segon terme darrere de sant Isidre. L'entrevista estava il·lustrada amb la fotografia de mossèn Planas, llavors de 54 anys, al costat d'una talla de sant Galderic. En el perfil que li feia l'entrevistador mossèn Pep es presentava com un home a qui agradava molt la pintura i que defugia mirar la televisió perquè l'atabalava. La principal virtut que s'atorgava ell mateix era la paciència i saber respectar el tarannà de cada persona. Quan l'entrevistador li preguntava pel seu principal defecte, contestava: “Potser el fet de no haver anat mai de vacances perquè després del curs ja ve l'estiu i jo he d'estar sempre al peu del canó.” A l'estiu era quan Planas anava de colònies amb els escolars. Com les de Puigpardines que era han sortit a la llum. L'aspiració: “Estimar la gent sigui com sigui l'altre.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.