“El testimoni estel·lar del judici ha dut a la ruïna dues famílies”

“Em penedeixo molt del que ha passat a la meva vida. De tot. Res més.” Fent ús del dret a l'últim torn de paraula, és textualment el que va manifestar ahir a l'Audiència de Girona Eulogio Sol Lumalang, el veí de Blanes originari de les Filipines que està sent jutjat pel crim d'Odycleidson Kekeo Moraes do Nascimento, un jove brasiler que havia estat apadrinat per l'exrector de Riells del Montseny, mossèn Jaume Reixach. L'advocat Manel Mir, que exerceix la defensa de l'acusat, demana cinc anys de presó per al seu representat per un delicte d'homicidi, amb els atenuants de drogoaddicció i arravatament. A l'inici de les conclusions, el lletrat va fer menció a Reixach, que és qui va ajudar tant el detingut com la víctima a venir a l'Estat espanyol i, teòricament, era el seu benefactor. Mir va qualificar que “l'espectacle” que el capellà va oferir al judici va destruir “tota la fiabilitat i la credibilitat que cal a un testimoni dels fets”, que es van produir el 5 de desembre del 2013 al pis del sacerdot, a Blanes. “El que sí que ha fet el testimoni estel·lar és destruir i portar a la ruïna dues famílies. Mai hem negat que qui va matar la víctima va ser l'acusat, que el dia del crim estava molt tocat pel shabú. Si no hi hagués hagut aquesta maligna droga pel mig no hauria passat el fet. Té uns efectes molt potents.”

Segons Lumalang, qui li proporcionava aquesta substància i “l'obligava” a fumar-ne era Reixach. El consum d'aquesta metamfetamina tenia lloc al domicili del rector, que al judici va reconèixer que n'havia pres “alguna vegada”. L'acusat afirma que primer fumaven shabú i que els seus efectes l'ajudaven a poder mantenir relacions sexuals amb Reixach, a canvi de diners. “La situació no agradava a Lumalang i, a causa del shabú, sentia veus. Eren les de la seva consciència, que el turmentaven perquè no estava bé que es drogués ni que tingués sexe per necessitats econòmiques.”

Tant la fiscal, Sandra Fagil, com Mir sostenen que “Kekeo cada vegada li feia més referències de caràcter groller” sobre aquesta situació i aquestes “bromes” el feien sentir molt malament. Mir hi afegeix que, el dia de l'agressió mortal, la víctima va dir a Lumalang que era un mal pare i que la seva dona i les filles eren “totes prostitutes” (el burxava assegurant-li que elles també anaven a mantenir relacions a casa de Reixach). “Aquests insults van ser un estímul poderosíssim per a Lumalang, el van ofuscar i van desencadenar la baralla. No tenia premeditat l'atac mortal”, va indicar Mir.

La fiscal sol·licita dotze anys de presó per homicidi. Com la defensa, li aprecia l'atenuant d'addicció a estupefaents. I, com a circumstància desfavorable per a Lumalang, Fagil hi introdueix un agreujant d'abús de superioritat. “L'enfrontament no va ser en igualtat de condicions. Hi havia una desproporció de forces.” Manté que Kekeo tenia a la mà un ganivet que Lumalang acabava de comprar, l'acusat l'hi va arrabassar i va causar les ferides mortals a la víctima. Mir, en canvi, pensa que no hi va haver abús de superioritat perquè el ganivet va estar en possessió de tots dos. Després dels informes, el jurat popular es va retirar a deliberar. La fiscal, citant Aristòtil, els va instar a fer justícia, que el filòsof definia com “donar a cadascú el que és seu”.