Sant Salvador es blinda davant d'un possible incendi
El foc d'Òdena fa que el municipi, amb urbanitzacions al mig de la massa forestal, iniciï un pla d'autoprotecció
Sant Salvador de Guardiola ja té llest el seu primer pla municipal de prevenció d'incendis, un document marc que acaba de veure la llum amb l'objectiu de blindar el poble en cas d'un possible incendi.
L'alcalde, Albert Miralda, explica que el desencadenant del pla va ser l'incendi d'Òdena de l'any passat, que va afectar la urbanització de Ca l'Esteve: “Un foc com aquest fa que t'adonis que la prevenció és millor que l'extinció, i que la feina s'ha de fer a l'hivern.” “Som realistes i sabem que el clima que tenim en un municipi que consta d'onze nuclis de població diferents –la majoria enmig de massa forestal– pot fer que tornem a tenir capítols de crisi com el de l'any passat.”
El pla acaba de sortir del forn “després d'una feinada” i ara afronten la part més important: “Cal executar-lo i buscar finançament per poder-ho fer.” Els veïns, de moment, hi han donat el vistiplau: “La seva resposta ha estat positiva; es prioritza la seva seguretat.”
En aquesta línia, l'Ajuntament posarà a disposició dels veïns un servei de recollida i tractament del brancatge per fomentar la neteja de les parcel·les forestals. I s'han marcat com a preferents diverses zones on la implementació de franges de protecció és “prioritària”: urbanitzacions, masies i cases que estan construïdes en sòl forestal. També es preveu posar en marxa un sistema de vigilància periòdica de sòl agrícola, dels camps abandonats i dels que estan en guaret.
Tenir provisions
Entre les mesures del pla també hi apareix dotar el poble de provisions necessàries en cas de confinament o evacuació de la població. Miralda ha explicat que han estat estudiant “tot aquells útils” que no tenien i que els van “fer falta durant l'incendi d'Òdena per llistar-los, comprar-los i emmagatzemar-los”. “Cal estar preparats”, conclou.
Una fisonomia iniciada els anys 60
Sant Salvador de Guardiola és un municipi que consta d'onze nuclis de població i de diverses cases disseminades. La transformació urbanística es va iniciar els anys seixanta, amb l'aparició de les primeres construccions associades a parcel·les de conreu de secà, al perímetre del nucli urbà. Amb el pas dels anys, el nombre d'habitatges construïts va deixar pas a nuclis consolidats a l'entorn d'urbanitzacions, algunes a prop de la trama urbana i d'altres, al mig de la massa forestal. La urbanització més gran, la del Calbet, té més de 1.300 veïns. Amb aquesta fisonomia, l'abandonament de les tasques d'explotació de la terra i els efectes del clima generen any rere any un risc potencial d'incendis al municipi molt elevat.