Josep Maria de
Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 de març de 1894-27 de setembre de 1961)
retratava; Vista general de Sant Salvador de Bianya, la casa de sobre és el
Puig, a sota hi ha l'església parroquial, cap a 1929, quan s’havien fet les reformes
per l’arquitecte Rafael Masó Valentí (Girona,
16 de agost de 1880 – Girona, 13 de juliol de 1935), tant de la casa como de l’església
de Sant Salvador.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7697/rec/259
https://rafaelmaso.girona.cat/cat/maso_obres_fitxa.php?id=125
https://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/masies
El metge Isidor
Pujador Faura – ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i
traspàs a l’email castellardiari@gmail.com - al final de l'any 1891, adquiria segons l'escriptura autoritzada pel
notari Vicenç Capdevila, d'Olot, el Puig i el seu patrimoni que comprenia, a més de la casa pairal del
Puig i les seves terres, la casa anomenada Abadia, propera a l'església
parroquial de Sant Salvador de Bianya; la casa de Manigosta i la coneguda com
Cortal del Puig; el mas Sagué (o Seguer); la casa dita Fangassos, situada a
Sant Martí del Clot; el mas Diumal, de la vall del Bac; l'anomenat Masabat,
també de la vall del Bac, i el mas Hostaldal, de Sant Pau de Segúries. Isidor
Pujador era ja vidu en aquell moment de Pilar de Ventós i Casamor, que havia
aportat al matrimoni, pel seu dot, diverses propietats situades a la vall de
Bianya, una d'elles la casa de la Coromina. Fruit del matrimoni van tenir un
fill Josep M. Pujador i Ventós.
https://www.mascoromina.com/mas-coromina/historia-de-mas-coromina/
Isidor Pujador
Faura i el seu fill Josep M Faura de
Ventós. feren vida a la casa del Puig, sobretot durant els mesos de bon temps.
L'any 1911, el Puig
acollí els convidats a l'acte de benedicció de les obres que, gràcies a
l'esperit altruista e l'Isidor Pujador Faura , s'havien dut a terme a
l'església de Sant Salvador de Bianya. Entre aquests convidats hi havia
l'arquitecte gironí Rafael Masó Valentí (Girona, 16 de agosto de 1880 – Girona, 13
de juliol de 1935 , autor del projecte de restauració del temple i de la
ampliació i millora del Puig.
El fill d'en
Josep M. Pujador i Ventós, Ignasi Pujador i Oliver i la seva esposa Florentina
Estany, seguint els passos dels seus antecessors, també han fet del Puig un
lloc habitual de residència.
Hi han crescut
també el fills Antoni i Mariví i també de tant en tant les netes.
Ignasi Pujador i
Oliver va morir a l'octubre de 2015 i fins ara la seva esposa Florentina Estany
encara feia vida al Mas El Puig.
https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
.jpeg)
.jpeg)
