Territori
Els alcaldes del no, satisfets de tenir l'opció de deixar el Lluçanès
Defensen que cal respectar la decisió dels municipis que van votar contra la futura comarca
Olost, que va votar sí en la consulta, ara se'n desmarca i d'altres veuen poc viable una comarca de només vuit poblacions
Els alcaldes dels municipis que van votar en contra de la comarca del Lluçanès es mostren satisfets que la proposta de llei del Parlament inclogui un mecanisme que els permeti sortir-ne. Els batlles de les cinc poblacions defensen que cal respectar la decisió democràtica del procés participatiu del 26 de juliol del 2015. N'hi ha que ja tenen clar que en sortiran sí o sí, i d'altres s'ho pensen. Olost, que va votar que sí, planteja dubtes sobre el model de comarca. I altres poblacions veuen poc viable una comarca de vuit municipis.
Entre les poblacions del no, les opinions dels alcaldes varien segons la relació que el seu municipi ha tingut amb el Lluçanès, la situació geogràfica i el resultat de la consulta. L'alcalde de Santa Maria de Merlès, Josep Costa, té molt clar que la població es queda al Berguedà perquè la consulta va ser molt clara contra el Lluçanès. “La solució seria ja no entrar-hi; però, si volen fer la comarca, aquesta és la via. Si podem decidir, ens sembla bé”, diu. L'alcalde de Sant Bartomeu del Grau, Emili Benito, explica que acceptarien una comarca diferent, “transversals, amb els servies distribuïts”. Però no amb una comarca a l'estil Moianès: “Si hem de fer una comarca amb capital ja en tenim una, Osona, i tenim Vic a onze quilòmetres”, afirma. I recorda que quan es va fer aquella consulta va quedar clar que el municipi que votés no, en quedaria fora. Josep Maria Masramon, alcalde de Sant Boi de Lluçanès, relata que durant la reunió al Parlament “hi va haver molta contestació de la gent del no” perquè se'ls incloïa a la comarca, però creu que la solució de donar un marge per marxar és bona. També recorda que, quan es parlava d'una comarca diferent, “estàvem d'acord tots”. Des de Sant Feliu Sasserra, l'alcalde, Joan Ramon Soler, constata que el resultat en la consulta ha complicat la plasmació de la llei. “És difícil encaixar tot això”, diu. A Sant Agustí de Lluçanès proposen que es faci una altra consulta, tot i que l'alcalde, Josep Pujol, també diu que en parlaran només si es tracta d'una comarca diferent. “No volem un Consell Comarcal amb tot el que comporta”, diu.
Dubtes sobre el model
Entre els partidaris del sí ara també n'hi ha que dubten. El més contundent és l'alcalde d'Olost, Josep Maria Freixanet, que diu: “A Olost només entrarem en aquest joc si fem el que havíem promès durant la consulta, una comarca diferent, tal com es va manifestar en l'acord d'Olost”, assegura. I hi afegeix que altres poblacions es desmarcaran de la comarca si no s'escolta el territori. Segons els seus càlculs, vuit dels tretze municipis no estan d'acord amb la proposta del Parlament.
El document a què fa referència Freixanet el van signar tots els alcaldes l'1 d'octubre i reclama a la ponència que la comarca del Lluçanès ha d'anar més enllà de les lleis actuals i ser específica i adaptada al territori, àgil, flexible i poc burocràtica. I és un dels més citats pels alcaldes, tant dels municipis del no, com dels municipis del sí. La majoria reclamen un model de comarca ad hoc per al Lluçanès. És el cas d'Alpens, per exemple, que aposta fermament per la comarca, però “amb una idiosincràsia territorial”.
Hi ha una altra qüestió que preocupa: el fet que finalment el Lluçanès pugui acabar sent una comarca de vuit poblacions. L'alcalde d'Oristà, Marc Sucarrats, per exemple, assegura que intenta “ remar perquè trobem una fórmula consensuada perquè siguem 13. Vam votar per ser-hi tots. Deu o onze encara ho acceptaríem, però vuit ho veig molt poc”. També l'alcalde de Perafita, Ramon Casals, diu: “Per mi no és el mateix una comarca de vuit que una de tretze però no em puc definir perquè no n'hem parlat a l'Ajuntament”. A Lluçà, Joan Carles Solé, es mostra content que la comarca tiri endavant però també creu que “si som vuit començarem una comarca una mica esguerrada i que siguem 13 és una utopia”.
Encara no s'ha signat
Tot i que estava previst que la proposta que ha de permetre la tramitació de la llei del Lluçanès se signés ahir, finalment no va ser així. Els canvis introduïts al text en la reunió amb els alcaldes està allargant el procés. Previsiblement, el text s'ha de signar en els pròxims dies al Parlament. Hi donen suport com a mínim JxSí, la CUP i CSQP.
