Tarragona es mobilitza per la capitalitat
L'Ajuntament i Mou-te presenten vora 5.000 al·legacions ciutadanes a la llei de vegueries la vigília de la concentració d'avui
Les 4.847 al·legacions de ciutadans que, en un formulari tipus, es van lliurar ahir a la Generalitat remarquen els arguments inclosos en el manifest signat fa 15 dies pels grups municipals: que «no té cap justificació» parlar d'una vegueria del Camp de Tarragona perquè no hi ha cap precedent amb aquest nom i que, per tant, s'ha de dir vegueria de Tarragona. A més, ja que no figura en el redactat de l'avantprojecte de llei, reclamen que s'hi especifiqui explícitament que Tarragona en serà «la seva única capital», arran dels moviments fets a Reus per reclamar la cocapitalitat.
«Tarragona fa 2000 anys que és capital i no n'hi ha cap dubte, no estem contra ningú, però que no ens vulguin prendre el pèl», subratllava el regidor de Relacions Ciutadanes, Manuel López Pasca, que es mostrava satisfet pel suport rebut de les entitats, més de 300 –confia que arribin a unes 450– de les gairebé 700 que hi ha registrades a la ciutat. «La societat civil hi està posada», s'alegrava. López Pasca, que vaticina que fins al 4 de gener, quan expira el termini, encara es recolliran moltes més al·legacions, espera que el govern «al final no s'atreveixi i deixi la llei sobre la taula».
En la mateixa línia s'expressava la portaveu de Mou-te per Tarragona, Anna Gispert, que el va acompanyar en l'entrega de les al·legacions i que parlava de «clam» popular. «La resposta és massiva i la unitat és molt gran, és un missatge per al govern i el Parlament de Catalunya», indicava, alhora, que lamentava que des del dia 14 no han tingut gaire temps per preparar les al·legacions i que la llei «està obrint esquerdes a tot el país perquè l'avantprojecte toca sentiments i suposa una desestabilització, una agressió». Tots dos feien una crida que la ciutadania participi en la mobilització convocada avui a la una a la plaça de les Cols, en què es faran diversos parlaments i intervindran les quatre colles castelleres de la ciutat. «Ja sabem de molts col·lectius disposats a assistir-hi, no ens ha de fer por ni vergonya significar-nos per Tarragona», apel·lava Gispert.
Pallarès hi demana serietat
n. rLa subdelegada de l'Estat, Teresa Pallarès, va evitar ahir valorar la polèmica: «No em pertoca, està a les mans del Parlament i, per tant, he d'estar en espera del que dicti el govern de Catalunya.» «Com a ciutadana del món mundial», això sí, troba que és «un tema molt important»: «Estem parlant d'una llei d'ordenació territorial a casa nostra, i ens l'hem de prendre d'una manera molt seriosa i responsable.» «Confio plenament en la decisió dels polítics, que caldrà prendre en qualsevol cas perquè això tiri endavant», clou.
ICV de Tarragona i de Reus defensen el Camp
Les agrupacions locals d'ICV a Reus i a Tarragona van advocar ahir en una nota conjunta –la primera de dos ens de les dues ciutats des de l'esclat del conflicte a mitjan novembre– per superar el «debat estèril i treballar conjuntament i responsablement», ja que «aquest clima d'enfrontament no beneficia gens cap de les dues ciutats, ni tampoc la resta del territori». Ben al contrari, sostenen que «la polèmica continuada posa en qüestió» fites com ara el Tramcamp i les rodalies pròpies, a més de la planificació d'estratègies urbanístiques, econòmiques i ambientals conjuntes en la «segona àrea metropolitana de Catalunya».
ICV és molt crítica amb la «fixació en els noms de les coses», que aporta un «toc indesitjable d'irracionalitat» al debat. Així, es mulla i troba «lògic» mantenir noms establerts com ara aeroport de Reus i vegueria del Camp de Tarragona, i proposa que la nova estació intermodal del TAV sigui «de Tarragona-Reus». Pel que fa a la capitalitat, ho desdramatitza per la «simultaneïtat i immediatesa» que permet la tecnologia actual, mentre la «qüestió menor» que suposen aspectes formals com ara la ubicació de serveis «es resolgui mantenint-los a Tarragona», sense prejudici que alguns es puguin descentralitzar. ICV, a més, és dura amb el «paper incendiari» que han jugat algunes institucions com ara les cambres de comerç, que «si en el futur han de dedicar els recursos a enfrontar ciutats, seria millor que desapareguessin».
Reus, capital «de facto»
n.rNo s'ha de fer «política de vots» sinó «política de futur». El portaveu del grup de CiU a Reus, Carles Pellicer, va defensar un cop més, ahir, la cocapitalitat de Reus en la futura divisió territorial que ha de definir la llei de vegueries. Segons Pellicer, fan falta «discursos moderns» i «sumar potències» per desenvolupar el Camp de Tarragona, perquè, si no, «se n'aprofitaran tercers». Pellicer es va mostrar «profundament disgustat amb les declaracions» que s'han anat fent aquestes últimes setmanes i hi va afegir que l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros «s'està equivocant amb la seva política», perquè Reus i Tarragona tenen el mateix pes, segons el seu parer, dins el Camp i per això considera que «és molt important el que es reclama des de Reus» ja que té els recursos per ser capital.
«Som el territori més interessat»
ACNEl delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, adverteix que l'enfrontament per la capitalitat entre les ciutats de Tarragona i Reus no pot ser una excusa per aturar les aspiracions de crear la vegueria pròpia de l'Ebre. Salvadó considera el conflicte com una mostra de la resistència a trencar el marc provincial. «Des de les Terres de l'Ebre, respectem les discrepàncies pel nom o la capitalitat, que resolguin els seus problemes, però que no signifiqui posar pals a la roda de les Terres de l'Ebre», ha argumentat Salvadó, taxativament, tot exigint «respecte institucional» als polítics tarragonins. Salvadó considera que la llei de vegueries arriba en un moment «idoni i oportú» per a les Terres de l'Ebre. «Si algú demana que la llei es paralitzi, està frenant les nostres aspiracions», ha manifestat el delegat del govern a l'Ebre, que sosté sobre les comarques ebrenques: «Som el territori més interessat en la vegueria.» A més, Salvadó ha recordat que la paralització de l'ordenació territorial de Catalunya en vegueries aturaria una altra demanda del territori: l'ampliació de l'àmbit de la Cambra de Comerç de Tortosa a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre (ara només hi ha dues poblacions que en formen part, Rasquera i Ginestar).
