El nou mapa de la regió de Girona

La futura creació de les vegueries separarà la Cerdanya de Girona, i el debat sobre el Ripollès no està tancat

Els muni­ci­pis giro­nins, segons l'avant­pro­jecte de llei, que­da­rien repar­tits en tres vegue­ries dife­rents. La majo­ria per­ta­nye­rien a la vegue­ria de Girona, però altres dei­xa­rien de ser con­si­de­rats giro­nins. La part de la Cer­da­nya, que forma part de l'actual demar­cació de Girona, pas­sa­ria a for­mar part de la vegue­ria de l'Alt Piri­neu. Aquest fet genera només alguns recels a Puig­cerdà, on no veuen amb bons ulls que la capi­tal d'aquesta nova admi­nis­tració sigui la Seu d'Urgell.

Un cas dife­rent és el dels pobles oso­nencs de Vila­drau, Espi­nel­ves i Vidrà, que per­ta­nyen admi­nis­tra­ti­va­ment a la província de Girona. Un cop entri en vigor la vegue­ria Cen­tral, en pas­sa­rien a for­mar part, i la capi­tal de la nova admi­nis­tració seria a Man­resa. Aquest fet no és vist amb gaire bons ulls a Osona, sobre­tot a Vic. En aquesta comarca i al Ripollès hi ha hagut un movi­ment que ha recla­mat la vegue­ria de l'Alt Ter, però a la comarca giro­nina l'interès no ha estat en cap cas apas­si­o­nat. A Vic, poc con­vençuts de poder asso­lir aquesta vegue­ria, sem­bla que també s'ha per­dut la lluita per la capi­ta­li­tat de la Cata­lu­nya Cen­tral davant de Man­resa.

Con­sul­tes popu­lars

També exis­teix la pos­si­bi­li­tat que els pobles oso­nencs giro­nins, si han de tenir la capi­tal de vegue­ria a Man­resa, dema­nin la seva incor­po­ració a la vegue­ria de Girona, ja que aquest punt és pre­vist en el procés. Els alcal­des d'algu­nes d'aques­tes pobla­ci­ons han asse­gu­rat aquesta set­mana que dei­xen la porta oberta a cele­brar una con­sulta popu­lar sobre l'ads­cripció del muni­cipi.

Fran­cesc Xavier Bell­vehí, alcalde de Vila­drau, con­si­dera que cal que «es mulli la gent», i no uns mem­bres del con­sis­tori que només «hi són de pas». Per això, creu que una con­sulta popu­lar seria una opció rao­na­ble. Bell­vehí recorda que fa una vin­tena d'anys, quan el muni­cipi va optar per pertànyer a Osona, les comu­ni­ca­ci­ons amb Girona eren molt més dolen­tes que ara. Àngel Tor­ta­des, alcalde d'Espi­nel­ves, també reco­neix que no li agrada «gaire» que la capi­tal de la vegue­ria sigui Man­resa, perquè «cau lluny» i creu que la pos­si­bi­li­tat de fer una con­sulta popu­lar és «oberta». Tor­ta­des opina que, si en un debat per deci­dir entre Vic i Girona, la població es divi­di­ria a parts iguals, no pas­sa­ria el mateix si fes­sin triar entre Girona i Man­resa.

Un cas invers al dels pobles d'Osona és el de Fogars de la Selva, a la demar­cació de Bar­ce­lona, però per­ta­nyent a la comarca de la Selva.

«Posar raci­o­na­li­tat»

El direc­tor gene­ral d'Admi­nis­tració Local, Car­les Bas­sa­ga­nya, asse­nyala que el cri­teri gene­ral del govern en l'orga­nit­zació ter­ri­to­rial és «posar raci­o­na­li­tat, en el mapa, a les dis­fun­ci­ons», i que escol­ta­ran les deman­des que arri­bin des del ter­ri­tori, per tal d'actuar «en bene­fici de l'admi­nis­trat».

Bas­sa­ga­nya recorda que, quan arribi el moment, cada vegue­ria farà la seva llei, de manera que que­darà mar­cat el propi àmbit d'actu­ació.

LES DADES

Província de Girona
8 comarques més tres municipis a la comarca d'Osona
221 municipis actualment
En principi la divisió en vegueries farà que es perdin 13 municipis a la vegueria
Es perd tota la Cerdanya gironina i hi ha el debat obert sobre la continuïtat del Ripollès en el projecte de vegueria
Vegueria de Girona
Estarà formada per 7 comarques, una menys que la província
En principi, n'han de formar part 208 municipis, però alguns d'ells, que d'entrada no hi són, podrien demanar formar-ne part

Modificació, creació i supressió de vegueries

En l'avantprojecte de llei s'estableixen els mecanismes per a la modificació del territori veguerial. En el cas que la iniciativa l'exerceixin les vegueries interessades, l'òrgan plenari dels respectius consells de vegueria han d'aprovar-ho per majoria absoluta. La proposta s'ha de trametre al departament competent, que sol·licitarà un informe als ajuntaments i als consells comarcals afectats. Després, s'ha de sotmetre l'expedient a l'informe de la comissió de Delimitació Territorial i, posteriorment, de la comissió jurídica assessora. Llavors s'ha d'elevar al govern l'avantprojecte de llei corresponent. En el cas que el canvi d'adscripció el demani un municipi o una comarca, el procés és semblant, i primerament ha de ser el ple de l'ajuntament o el consell d'alcaldes del consell comarcal que, per majoria absoluta, expliciti la vegueria a la qual vol adscriure's.

Per crear noves vegueries es requereix el consentiment exprés de dues cinquenes parts dels municipis, els quals han de representar, com a mínim, un terç de la població de la vegueria, o bé de la meitat dels municipis afectats, els quals han de representar, com a mínim, dues cinquenes parts de la població.

Reivindicació de les noves comarques

Al debat sobre la divisió veguerial s'hi ha d'afegir les reivindicacions, vives encara, per a la creació de noves comarques, sobretot la del Baix Montseny, amb un suport popular important. L'any 2008, en efecte, es va reviscolar la demanda de creació d'aquesta comarca, que englobaria municipis del Vallès Oriental i de la Selva. Entre diversos municipis es va publicar un manifest que reclamava la creació de la comarca. En teoria, en aquesta comarca natural hi ha vint municipis, sis dels quals són gironins: Arbúcies, Breda, Hostalric, Massanes, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu. Aquest manifest el van signar, per part gironina, Breda, Hostalric i Riells i Viabrea. Els altres tres municipis gironins no s'hi van afegir.

Al Ripollès, amb un debat sobre la seva adscripció veguerial no tancat del tot, també hi ha oberta una discussió comarcal. Des de Camprodon i Ribes de Freser es va plantejar ara fa una anys al llavors conseller de Governació, Joan Carretero, partir la comarca en tres parts: el Ripollès Central (Ripoll, Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses i els petits municipis adjacents); la vall de Camprodon, amb Camprodon i els municipis de la vall del Ter, i la vall de Ribes, amb els municipis de la vall del Freser.

Una altra comarca reclamada, potser amb menys força, és la de la Baixa Tordera, que englobaria la Selva marítima i l'Alt Maresme. La capital seria Blanes, ciutat on darrerament ha aparegut aquest assumpte a les sessions plenàries, en forma de moció d'EUiA-ICV. En la consulta municipal prèvia a la restauració comarcal del 1987, diversos ajuntaments van manifestar la seva incomoditat dins la divisió comarcal actual: Calella, Pineda, Tordera, Blanes, Lloret i Tossa. Blanes reclamava una nova comarca anomenada Selva Marítima.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.