Barcelona haurà de revisar el seu pla de viabilitat econòmica i financera fins al 2013
El govern d'Hereu havia previst incrementar l'any vinent de 300 milions d'euros l'endeutament a llarg termini del consistori
De l'estupefacció a un bri d'esperança. Així va acollir ahir Jordi Hereu la correcció de la suposada errada en el reial decret llei de mesures de reducció del dèficit públic promulgat pel govern de Rodríguez Zapatero, que ara dóna mig any de coll a les administracions locals per buscar fonts de finançament per a les inversions de l'any vinent. «Valoro absolutament com a encertat que es deixi un marge abans de prendre decisions més dràstiques perquè els ajuntaments puguem planificar estratègies futures», va afirmar l'alcalde de Barcelona, després d'haver considerat que aplicar amb efectes immediats la prohibició d'endeutar-se «era un tancament sense donar opcions». Els sis mesos de marge, però, no eviten que la hisenda de la capital catalana quedi molt compromesa pel tancament de l'aixeta del crèdit, el principal recurs amb què comptava tenint present el baix nivell d'endeutament municipal –777 milions d'euros, segons les dades del consistori mateix– i els compromisos contrets a través del pla econòmic i financer 2010-2013. Aquest programa preveia fer créixer fins a 1.285 milions el deute a llarg termini acumulat a finals de 2011, per evitar una dràstica caiguda de les inversions en un any electoral. Ara, als 625 milions d'inversions reals calculades per a l'any vinent, s'hi hauran de restar uns 300 milions que no podran provenir de préstecs que es pretenien contreure, llevat, tal com va insinuar Hereu, que l'Estat s'avingui a «consensuar estratègies» amb els municipis per treure'ls de l'atzucac financer.
Eliminació d'alts càrrecs
Els grups del PP i ERC tramitaran en el ple de divendres dues proposicions en les quals instaran el govern bipartit a simplificar l'estructura administrativa de l'Ajuntament per reduir despeses en alts càrrecs. La proposta dels populars, tal com va avançar ahir el seu cap de files, Alberto Fernández Díaz, reclama la supressió de dues de les cinc tinències d'alcaldia, de tres regidories –Usos del Temps, Drets Civils i la fusió de Mobilitat i Seguretat–, dels set comissionats de l'alcaldia, de sis comissionats més de districte, de dues gerències sectorials i de tres gerències adjuntes. El PP, a més, advocarà per la unificació d'empreses municipals, per la venda de participacions en negocis que no tenen a veure amb la prestació de serveis als ciutadans i per la reducció del 75% en la despesa en publicitat i comunicació del consistori. Per la seva banda, el president dels republicans, Jordi Portabella, també es va mostrar ambiciós en la pretensió de reduir l'organigrama municipal. Va coincidir en la conveniència d'eliminar la regidoria d'Usos del Temps –responsabilitat de la socialista Imma Moraleda– i comissionats nomenats per l'alcalde, i també la figura dels consellers de districte amb dedicació exclusiva. A més, va indicar que els actuals vuit sectors en què es divideix l'estructura administrativa es podrien concentrar en cinc, la qual cosa comportaria reduir d'un 33% el nombre de gerències i de direccions generals. CiU no es va voler pronunciar sobre el tema, en espera que Hereu la convidi a negociar el pla d'austeritat que enllesteix el bipartit.
