El Vendrell i Calafell retiraran el permís als venedors il·legals
Interior es compromet a destinar més mossos a tots dos municipis, i els comerciants, a retirar les denúncies contra els consistoris
Saura diu que la solució és “arribar a l'arrel del problema” i desarticular les xarxes d'explotació
La polèmica estival pel pacte dels ajuntaments del Vendrell i Calafell amb els venedors ambulants il·legals per crear zones lliures de control policial va quedar ahir tancada amb un acord a tres bandes entre els dos consistoris, el Departament d'Interior i representants de les patronals de comerciants. Els dos alcaldes es van avenir a retirar abans de l'1 de setembre les ordres de regulació del top manta, però només després que el conseller d'Interior, Joan Saura, es comprometés a reforçar el nombre d'efectius dels Mossos d'Esquadra al Vendrell i Calafell a partir del mes vinent.
Saura va convocar ahir al matí els alcaldes, els representants de les dues agrupacions municipalistes, Manuel Bustos i Salvador Esteve; i els de la Confederació de Comerç de Catalunya i Pimec Comerç, per abordar el conflicte provocat per la regulació de la venda ambulant il·legal. El secretari general de la Confederació de Comerç, Miquel Àngel Fraile, també va anunciar que retiraran les denúncies contra els dos municipis, després que els alcaldes accedissin a tornar a perseguir la venda ambulant il·legal.
El conseller va agrair l'acostament de posicions entre les parts implicades, i va anunciar la creació d'una comissió de seguiment del fenomen de les xarxes de venda il·legal. Hi participaran, d'entrada, representants de la Generalitat, l'administració local i l'estatal, però va deixar la porta oberta a altres agents del sector comercial. Saura no va precisar amb xifres el reforç policial, que valoraran en els pròxims dies, però sí que va deixar clar que la solució del top manta és tenir “un coneixement més profund i exhaustiu” del seu funcionament, per “arribar a l'arrel del problema”: les xarxes de falsificació d'articles i la distribució arreu de Catalunya.
A més de les poblacions de la Costa Daurada que han centrat la polèmica aquest agost, el conseller hi va afegir que la comissió de seguiment tindrà en compte tots els casos de municipis en què hi ha pactes tàcits per delimitar zones amb menys pressió policial lluny dels eixos comercials, en què els venedors ambulants il·legals són menys visibles. “Evidentment, es començarà pels municipis on el problema ara és greu”, va dir, però també es treballarà perquè el problema no vagi itinerant cap a altres municipis en funció del grau de pressió policial.
Coordinació policial local
Els presidents de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Manuel Bustos, i l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Salvador Esteve, també van celebrar els acords: “Hem entès que anem tots en el mateix vaixell, i no en traurem res, dels retrets”. Bustos hi va afegir que recomanaran a tots els ajuntaments que convoquin les juntes locals de seguretat per coordinar l'actuació dels diversos cossos policials, i va subratllar que la feina dels alcaldes és “treballar perquè l'estat de dret sigui protagonista en les seves ciutats”.
Bustos també va matisar que “el problema no és el municipi, ni tan sols les persones que enmig de les dificultats econòmiques viuen esclavitzades per les xarxes, que són les que realment fan mal”. Per això hi va afegir que cal reforçar les polítiques socials perquè els venedors ambulants il·legals puguin abandonar l'exercici forçós del comerç al marge de la llei. Saura va insistir que adquirir articles falsificats “no és fer cap caritat a la persona que en ven, sinó contribuir a perpetuar la seva explotació”.
