L’excepció de la vall del Montseny
Dotze anys de majoria absoluta d’Entesa per Arbúcies, que reivindica l’experiència en la gestió municipal per revalidar el seu quart mandat
Esquerra es presenta com a alternativa i apel·la pel canvi
La política municipal a la vila d’Arbúcies ha tingut sempre un aire d’excepcionalitat. Ho escrivia l’any 2009, en un article d’opinió a El Punt, qui va ser durant 24 anys alcalde del municipi, Jaume Soler i Pastells (Arbúcies, 1950), conegut amb el sobrenom de Nic, no tant per la seva relació intensa amb Nicaragua com perquè el forn de la família es deia Can Nic. En l’article, Jaume Soler, Nic, remarcava, però, que aquesta percepció “d’excepcionalitat” arbucienca, poc més que una anormalitat política en un poble d’una mica més de 6.800 habitants, segons les últimes dades d’Idescat, i que es promociona com una “petita capital” entre la vall del Montseny i les Guilleries, “és una visió forana de la jugada”. És la mirada del foraster. El 1979, l’activista i flequer es va convertir en el primer alcalde d’Arbúcies de la democràcia aconseguint majoria absoluta i encapçalant la llista de la Candidatura Unitària i Popular d’Arbúcies (CUPA); tota una fita en la història del municipalisme català.
Independents pioners
La CUPA era una formació independent, deslligada de les jerarquies i militàncies dels partits tradicionals, que obliguen a una determinada acció política, i vinculada a les classes populars, que defensava els seus interessos, i fomentava una gestió municipal transparent, a més de la solidaritat i la participació. La CUPA agrupava joves bregats en la clandestinitat de la lluita antifranquista. Una de les característiques de la idiosincràsia arbucienca és el pes important que han tingut les formacions independentistes en el ple. La CUPA sempre va guanyar les eleccions amb majoria absoluta fins a les municipals de l’any 2003, quan la candidatura d’Esquerra Republicana, liderada per Roger Zamorano, apel·lant al discurs del canvi i també al desgast polític i personal que suposa estar més de vint anys al capdavant d’un consistori petit, va desbancar l’històric alcalde independentista d’Arbúcies, Jaume Soler, Nic. Va començar, aleshores, un període de vuit anys en què Arbúcies va sortir d’aquesta mena d’oasi polític enmig de la vall del Montseny, “l’aire d’excepcionalitat arbucienca” de la mirada del foraster a la qual feia referència Jaume Soler, amb un mandat primer dels republicans de Roger Zamorano en solitari i després un altre amb el tripartit ERC-PSC-CUPA.
Fa dotze anys que Pere Garriga Solà (Arbúcies, 1962), exmembre de la CUPA i fill de can Fonoll, al veïnat de la Pocafarina, és alcalde de la vila sota la marca d’Entesa per Arbúcies. L’Entesa forma part de la coalició municipalista Independents de la Selva que a les municipals del 2015 va cohesionar diferents llistes d’independents de la comarca. El 2011, amb la seva proclamació com a batlle, es tancava una etapa de vuit anys del govern d’ERC amb Roger Zamorano, el qual el juny del 2009 havia perdut una moció de confiança vinculada al pressupost. Han estat, doncs, tres mandats consecutius amb majories absolutes per a Pere Garriga, en el que es pot considerar, de nou, un cas excepcional, infreqüent en el municipalisme català. El 28 de maig cerca un quart mandat.
Els últims deu anys, l’execució del pla de barris ha estat una peça cabdal per a la metamorfosi urbanística de molts municipis i Arbúcies no ha estat una excepció. A la zona del Prat de Can Delfín i el molí del Roquer, s’hi han anat desenvolupant els equipaments esportius del poble. El poliesportiu vell municipal és on, en principi, es preveu fer la nova biblioteca, a la planta baixa. És la gran assignatura pendent. Fa 25 anys es va optar per canviar la biblioteca situada al carrer Camprodon per un espai minúscul i provisional a Can Cornet. És una de les 23 biblioteques de les comarques gironines que cal ampliar o traslladar perquè no s’ajusten al que marca el mapa de la lectura pública de Catalunya. A finals d’aquest any s’ha d’acabar la redacció del projecte executiu de la biblioteca Rafael Vilà i Barnils d’Arbúcies, que compta amb ajuts de la Diputació i la Generalitat amb la previsió d’iniciar les obres el setembre del 2024.
Les finances de tots els ajuntaments han quedat trastocades per dues emergències a les quals fa quatre anys els alcaldes van haver de fer front pocs mesos després de ser escollits: el temporal Glòria i després la pandèmia de la covid-19. Arbúcies tampoc ha estat una excepció en aquest sentit. A les arques municipals d’Arbúcies, el Glòria va representar un impacte d’1,6 milions d’euros per refer carreteres, camins, clavegueram. Encara que amb el 50% de subvencions, el pagament s’ha de fer primer. La covid va representar també més despeses. Calculen que a Arbúcies ha suposat 1,1 milions més. Les emergències han endarrerit projectes com la llar de jubilats, que es va inaugurar el maig de l’any passat. Altres projectes pendents són el reivindicat centre de dia per a persones grans i enllestir el centre polivalent de Naus Ayats amb un projecte d’usos de l’espai per acollir-hi la trentena d’entitats que formen el teixit associatiu d’Arbúcies.
L’oposició d’Esquerra ha assenyalat més d’un cop la delicadesa de les finances municipals, mentre que el govern d’Entesa defensa que, tot i les mancances, en termes d’endeutament i de pagaments s’està en la línia, recordant que el nivell de deute de fa dotze anys era del 143% i actualment s’està al 66%. Serà un dels melons que s’obriran durant la campanya, com també la neteja dels carrers i la seguretat, en un terme municipal molt gran amb més de 400 cases de pagès, set urbanitzacions i tres nuclis agregats.
Les llistes
Dels partits que formen l’actual ple –Entesa per Arbúcies, ERC i la CUP–, els cupaires no presenten llista. En canvi, sí que ho fa el PSC, que no presentava candidatura a Arbúcies des del 2011. L’alcaldable és David Carles, instal·lador elèctric de 49 anys i militant socialista. Tot i que no és d’Arbúcies, hi té vinculació, tant per lligams familiars com pel fet d’haver-hi treballat molts anys. Ester Soms encapçala la llista d’ERC per tercera vegada amb l’objectiu de revertir els dotze anys de majoria absoluta d’Entesa, i en aquest sentit, es presenten com l’alternativa, definint-se com “la nova oportunitat” apel·lant a la necessitat del canvi. Durant aquest últim mandat l’oposició ha criticat la gestió unilateral de l’actual equip de govern i en especial la gestió econòmica. Del programa electoral dels republicans destaca crear un pla turístic lligat amb la dinamització del comerç, a més de potenciar la cultura enllestint el teatre amb una programació anual estable.
El municipi està situat en una vall de gran vitalitat turística, en el triangle Viladrau-Sant Hilari-Arbúcies, i és un pol de turisme rural atret per l’encant del Montseny, i també pel patrimoni, com el castell de Montsoriu. La promoció turística del poble inclou el Museu Etnològic, a la Gabella, amb el futur Centre d’Investigació i Documentació del Vescomtat de Cabrera, la marca turística compartida amb el Consell Comarcal de la Selva. La recuperació de la història local és un altre dels eixos de l’obra de govern d’Entesa. “Arbúcies, gent d’astúcies, mata valons”, diu una dita popular. N’han estirat el fil per fer una jornada de recreació històrica i commemorar el combat d’Arbúcies ocorregut el gener del 1714.
