Administracions

El Govern reivindica la memòria republicana dels més de 220.000 exiliats que van creuar els Pirineus

Les conselleres Ubasart i Capella han presidit els actes d’homenatge celebrats avui a Portbou, en el marc del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació

El Govern ha com­me­mo­rat aquest matí el Dia Naci­o­nal de l’Exili i la Depor­tació amb un acte d’home­natge a Port­bou a les més 200.000 per­so­nes exi­li­a­des i depor­ta­des pel fran­quisme. Un jor­nada com­me­mo­ra­tiva que ha tin­gut lloc a Port­bou, emplaçament estratègic per cre­uar l’ano­me­nat camí de l’exili, durant la Guerra Civil i la dic­ta­dura. La con­se­llera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Uba­sart i González, i la con­se­llera de Ter­ri­tori, Ester Cape­lla, han pre­si­dit el con­junt dels actes.

Iti­ne­rari

Aquesta edició de l’home­natge ha con­sis­tit en una cami­nada de quasi 2 km pel pas trans­fron­te­rer del coll dels Beli­tres, un dels prin­ci­pals punts de sor­tida cap a l’exili que els repu­bli­cans cata­lans i espa­nyols van fer ser­vir a les aca­ba­lles de la Guerra Civil. En el marc de la com­me­mo­ració, la con­se­llera Uba­sart ha des­ta­cat que “recor­dar l’exili és una eina perquè esde­ve­ni­ments així no es tor­nin a repe­tir, ni a Cata­lu­nya ni enlloc”. En aquesta línia, ha lloat el lle­gat històric de “figu­res des­ta­cadíssi­mes del pano­rama polític i intel·lec­tual català” que van haver de fugir i exi­liar-se, com ara Lluís Com­panys, Mercè Rodo­reda, Pere Quart o Pom­peu Fabra. “Tots ells van con­tri­buir a donar cos a una de les experiències més esplen­do­ro­ses de la nos­tra història recent: la de l’etapa repu­bli­cana”, ha afe­git. Així mateix, Uba­sart ha subrat­llat també la neces­si­tat de no que­dar-se “només amb la tris­tesa de l’exili, sinó també amb el record actiu de la memòria repu­bli­cana, que ens deixà un lle­gat magnífic de lli­ber­tat, d’auto­go­vern i de justícia social”.

Record i home­natge

Per la seva banda, la con­se­llera Cape­lla, ha recor­dat els milers de per­so­nes que van fugir “d’una guerra devas­ta­dora que els ho havia pres tot. Els recor­dem perquè el seu pati­ment i la injustícia que van patir no cai­gui en l’oblit”. “Aquest també és un acte per rei­vin­di­car que Cata­lu­nya vol ser un país d’aco­llida, reco­nei­xent-nos com un país que pro­mou també la cul­tura de la Pau”, ha afe­git. Per a Cape­lla, “els cata­lans i les cata­la­nes tenim a prop l’exili, perquè l’han patit gene­ra­ci­ons recents i encara el patei­xen avui ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes pel seu com­promís democràtic”. En aquest sen­tit, ha rei­vin­di­cat que el Govern de la Gene­ra­li­tat “con­ti­nua amb el mateix com­promís ferm en reconèixer la memòria democràtica com a fona­ment dels valors del nos­tre país”.Per la seva part, l’alcalde de Port­bou, Gael Rodríguez, ha agraït a les con­se­lle­res Uba­sart i Cape­lla la col·labo­ració i pre­dis­po­sició, i ha insis­tit amb el com­promís del con­sis­tori en la pro­moció de la memòria democràtica, que ja s’ha con­cre­tat en diver­sos pro­jec­tes de memòria.​Prèvia­ment a la ruta a peu, les con­se­lle­res han fet la tra­di­ci­o­nal ofrena flo­ral al Memo­rial de la Reti­rada, acom­pa­nya­des de l’alcalde de Port­bou, Gael Rodríguez; el direc­tor del Memo­rial Democràtic, Jordi Font; el direc­tor del Con­sorci del Museu Memo­rial de l’Exili (MUME), Miquel Aguirre, i el direc­tor gene­ral de Memòria Democràtica, Alfons Ara­go­ne­ses, qui ha asse­ve­rat que “com­me­mo­rant l’exili repu­blicà, recor­dem la resta d’exi­lis d’aquell període i ho fem amb els nos­tres socis del Nord amb qui volem con­nec­tar les nos­tres memòries locals i naci­o­nal a les fran­ce­ses i euro­pees”.

Dia Naci­o­nal de l’Exili

El 5 de febrer es com­me­mora el Dia Naci­o­nal de l’Exili i la Depor­tació, una efemèride que recorda els milers de per­so­nes que van empren­dre el camí de l’exili, un cop aca­bada la Guerra Civil. Els qui lla­vors eren màxims repre­sen­tants de les ins­ti­tu­ci­ons repu­bli­ca­nes -el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, Lluís Com­panys; el pre­si­dent del Govern Basc, José Anto­nio Aguirre; el pre­si­dent de la República espa­nyola, Manuel Azaña, i el pre­si­dent de les Corts espa­nyo­les, Diego Martínez Bar­rio- van fugir de l’ofen­siva fran­quista pel coll de Lli (la Vajo), jun­ta­ment amb cen­te­nars de mili­tars i civils, com el poeta Pere Quart o l’escrip­tora Mercè Rodo­reda, entre d’altres. La major part dels exi­li­ats no van tor­nar mai més a casa seva. Es cal­cula que per la Jon­quera i el Pertús van pas­sar 220.000 per­so­nes de camí a l’exili, quasi la mei­tat de tots els que van fugir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.