L’equip de govern de Figueres de Junts, amb una aclaparadora majoria absoluta, “no té un projecte de ciutat clar” i va a remolc del de l’anterior govern, un tripartit en què el PSC va ser una peça clau. Aquesta és l’anàlisi que fa el cap de l’oposició, el socialista Pere Casellas, que a més no es queda gens curt quan diu que intueix tendències d’extrema dreta en algunes de les posicions del govern i en la manera de comunicar actuacions en matèria de seguretat. Casellas, però, tampoc es vol estar de fer una dura autocrítica sobre els motius que van propiciar perdre enfront de Junts. Al seu entendre, la gestió del seu programa, fort i ambiciós, va ser impecable; però es va caure, especialment arran de l’acció del principal soci, en la visualització d’una esquerra “excessivament identitària”.
Tenen al seu davant un flamant govern amb una majoria absoluta, per no dir absolutíssima, de tretze regidors. Quina anàlisi en fa, d’aquest primer mig any amb Junts al timó?
No és bona. Estem parlant d’un govern que ha arribat amb molta il·lusió, però que ha topat amb la realitat. El govern de Figueres no excel·leix, no fa les coses ben fetes. No prioritza els temes que són importants. I, finalment, i també molt rellevant, ha arribat al govern sense programa.
Precisament, l’alcalde posa molt d’èmfasi en el seu projecte de ciutat.
El que estan fent és tirar endavant tots els projectes que va deixar a punt l’anterior equip de govern. No han fet res de nou. Res, zero. Es van presentar amb un projecte? Sí, ja li ho compro. Però el que estan fet és seguir el nostre. No en veig cap més que no sigui el nostre.
Posi’m alguns exemples del que diu.
Els aparcaments que acaben d’anunciar, la casa del Dalí, el Museu de l’Empordà, els Next Generation, tots temes impulsats per nosaltres. Absolutament tot el que estan portant a terme ve de l’anterior govern. Les màquines de la neteja, les vam comprar nosaltres; l’anterior govern va deixar una Guàrdia Urbana endreçada i ben dotada; però encara està sense els seus caps, amb un sotsinspector a punt de jubilar-se i sense que arribi el nou i, a més, amb dos importants temes judicialitzats relacionats amb aquest col·lectiu francament greus.
Dibuixa un escenari una mica gris, pel que fa al govern, no?
I, a més, tot ha empitjorat. Van entrar al govern assegurant que no apujarien els impostos. Doncs els han apujat amb nocturnitat i traïdoria! Van aprovar les ordenances amb una puja del 4% i al cap de just un mes van apujar el servei d’escombraries una barbaritat. Sí que van dir que ho feien per complir amb una llei europea; però molts altres ajuntaments van tenir el valor, van ser clars, i des del principi van dir que havien de fer aquesta puja. Ells no.
Com veu l’alcalde?
És un alcalde que hi posa molt bona voluntat, la gent el vol i és molt popular. Jordi Masquef és una persona vàlida i treballadora, no ho discuteixo, això. Jo el que poso en qüestió és el seu equip. Masquef ja era a l’Ajuntament i segueix una línia... Ja sap, tothom ve d’on ve.
Aturem-nos un moment i centrem-nos en l’anterior equip de govern. Analitzi el resultat, vista la gestió que van fer i el projecte que, diu, ha heretat Junts.
Afortunadament, hi he pogut pensar, donar voltes sobre el resultat que vàrem tenir. Jo no ho feia tot bé, això és evident. I el govern també va cometre errors. A més, i com passa a Junts, també teníem algun regidor a qui s’havia de donar menjar a part.
Que potser no s’entenien?
Jo no dic això. Senzillament vàrem cometre errors. El tripartit no va ser causa de la derrota. Varen ser els errors. Nosaltres vàrem redactar un acord de govern que identificava les principals mancances de la ciutat i el vàrem seguir. L’acord de govern del tripartit es va complir sempre i no va haver-hi cap demora per qüestions polítiques. Les demores que vàrem tenir van ser arran de la pandèmia i de la lentitud de l’administració, que en el cas de Figueres encara és més exasperant per raons que ja són històriques.
L’acord es va complir?
Sí, i a mi m’agradaria dir que el grup socialista va deixar la ciutat endreçada; i ara la diré grossa, però és així: la vàrem deixar endreçada, i més que ho seria si se seguís el nostre programa; ja li he parlat de la Casa Dalí, de l’increment d’efectius a la Guàrdia Urbana, a més de les infraestructures; tot plegat és per tenir una nota alta.
Es complia l’entesa, d’acord. Parli’m del motiu que els passa factura.
Fem autocrítica. Com tots els governs d’esquerres d’avui dia, estàvem massa ideologitzats. Després en parlarem. Però primer cal dir que nosaltres, els socialistes, ens vàrem centrar en la gestió, que personalment penso que va ser molt bona. Ningú ha tingut, pel que fa a Fisersa, uns resultats amb beneficis com nosaltres; vàrem incrementar els pressupostos, el nombre de treballadors i es va donar una molt bona prestació de serveis. És una gestió impecable, de deu, des del meu punt de vista de deu. Ens vàrem centrar en la gestió.
Entenc que el PSC va prioritzar la gestió. I el seu soci?
Nosaltres no vàrem saber veure ni oposar-nos a aquesta política identitària, perquè precisament ens agrada complir amb els nostres acords. Es va caure en una certa ideologització en l’acció de govern, en una esquerra massa identitària; és a dir, s’estava permanentment preocupats pel feminisme o el tema LGTBI. La comunicació que es feia des de l’Ajuntament estava sempre molt esbiaixada amb un deix ideològic, que jo crec que avui ERC encara té igualment com a partit en general.
Un efecte Podem?
Mentre Podem es dedica a atacar la casta i defensar la classe treballadora aconsegueix trenta o quaranta diputats. En canvi, quan abandona tot això i es transforma en una esquerra woke, i es dedica a defensar només tot això, es queda amb cinc diputats.
Fem una metàfora del que diu. El quadre que presidia la sala de plens, en seria una?
Sí, efectivament. No calia. Mentre nosaltres estàvem pendents de la gestió, el nostre soci estava molt dirigit cap a aquesta banda. I això no ho vàrem saber veure, com ja li he dit abans. Jo ara estic presumint de gestió, i és certa. El nostre projecte era sòlid i Junts encara el segueix. Però tampoc va ajudar que s’organitzés una vaga a quinze dies de les eleccions i que el missatge de la gestió em quedés compromès. Figueres és una societat molt conservadora. El missatge és important. I segons quin tipus de missatge afecta, i molt. Fixi’s que Junts sempre té un 30% dels vots en el pitjor moment. Segurament el missatge que donava el govern i el nostre soci no era l’adequat. Sempre vaig pensar que la gestió, la bona gestió, evitaria que la dreta governés a la ciutat. I vàrem ser molt valents! Li recordo que vàrem aprovar un pla general d’ordenació urbana que deixa la ciutat a punt. Però tot això no treu que em vaig equivocar i no vaig saber veure el que ens passava. I avui hi ha sis regidors d’esquerres al consistori. A més, no se’ns va perdonar segons què.
Què vol dir?
La neteja de la riera que ha fet el govern darrerament és exactament la mateixa que fèiem nosaltres quan tocava; amb la mateixa maquinària, els mateixos operaris i, fins i tot, retirant més o menys el mateix volum de material. Fins i tot la foto que posàvem a les xarxes seria igual a l’actual. Nosaltres a les xarxes rebíem cinquanta m’agrada i cent cinquanta comentaris insultant-nos directament pel fet de netejar al barri dels gitanos. Això ho penja en Jordi Masquef i els comentaris són del tipus “ja era hora, això no s’havia fet mai”. I un queda estupefacte! Mirem Barcelona. L’Ada Colau no ho va fer malament. Però en un món cada vegada més conservador i de dretes, el missatge de l’esquerra identitària no encaixa amb els problemes reals de la gent. Miri, alguns dels problemes reals són la seguretat i la neteja, per posar dos exemples. Tot això ho vàrem tractar i ho vàrem gestionar mol bé. Però el que transmetíem era que teníem altres prioritats. És la metàfora del quadre de la sala de plens.
Així no va ser un problema de comunicació. Més aviat, pel que diu, de transmissió de les prioritats. Seria això?
Sí, exactament. Miri, l’alcalde Masquef ha fet una gestió mínima del tema de la sequera. El nostre govern hauria fet un comunicat diari, com qui diu. Aquest és el tema.
Vostè posava com a prioritats de la gestió, per escollir-ne una, la de la seguretat. L’actual govern en fa bandera i contínuament fa accions.
És així. Però ara no es fa res que no es fes. Al contrari. Per exemple, el negociat de la gestió de les sancions de l’ordenança de civisme; ara hi ha una persona que hi treballa a mitja jornada. Jo la tenia a jornada completa i hi vaig posar un administratiu i dos auxiliars. Junts, com veu, per una banda fa una cosa i per l’altra, una altra. El tema dels patinets: nosaltres també ho vam fer i en vam denunciar dos-cents. També hi ha models. I la dreta té el seu. Si mira la fotografia dels diferents cossos policials d’esquenes abans d’entrar a la Rambla, ja en govern Junts, per mi dona un molt mal missatge i és l’avantsala del feixisme. La dreta pot ser moderada, conservadora o una que no sigui la que governa a Ripoll. Jo no veig altres alcaldes de Junts fent aquesta comunicació tan agressiva com la de Figueres. Van fer un vídeo, que després van retirar de les seves xarxes, de la policia just abans d’entrar al bloc ocupat del carrer Ponent... amb música de fons èpica! No, això no. Soc d’esquerres i penso que segons quins missatges no van bé.
Ha d’admetre, seguint amb el que diu, que aquest missatge té consumidors.
I aquí té els tretze regidors! Les màquines noves de neteja que vam comprar hi són. Són una realitat. Això és el que importa. Miri, Junts aposta a Figueres per les solucions i el llenguatge fàcil i populista. Quan se’ns criticava de bonisme, nosaltres aplicàvem la llei amb tota la seva rigorositat!
Cap a on va Figueres en aquest moment?
És una ciutat sense ambició, ni projecte. Figueres està ara molt centrada a reivindicar una cosa que no ha estat mai: una visió romàntica de la ciutat. Però veig professionals que marxen i ciutadans que van a viure a poblacions properes. Veig que tanquen negocis. És un procés que no ve d’ara, és clar, perquè es va iniciar fa anys. Veig amb Junts un projecte molt centrat en unes infraestructures, que està molt bé, però que són el que són; qui pensi que el barri de Sant Joan desapareixerà perquè al costat hi haurà una estació de tren internacional, va amb els papers molt molls. No hi ha una direcció clara, sí; però és una direcció conservadora, poc ambiciosa i sense futur. Cal treballar amb un projecte ambiciós i clar, com el nostre.