L’alcalde de Palau-saverdera, Miquel Serra (Alternativa per Tothom), destaca que el principal repte que té al davant el municipi és abordar la revisió del pla d’ordenació urbana municipal (POUM). L’objectiu, no pas fàcil, ha de ser decidir entre tots quin ha de ser el model de poble que es vol. Bàsicament, si mantenir un POUM expansiu com l’actual o limitar-lo, buscant un model clar de poble per al futur. Serra, que governa amb Junts, es mostra partidari de mesurar el creixement per acordar les necessitats i els serveis amb el volum de població i l’entorn. Destaca el problema que representa l’habitatge per al jovent i es lamenta de les dificultats que tenen els petits ajuntaments per abordar-ho. En tot cas, segons Miquel Serra, les polítiques que s’han de dur a terme han de prioritzar la gent del municipi i evitar l’efecte crida. Explica la importància de certes actuacions que es porten a terme, com ara la reurbanització del carrer Nou. D’altra banda, l’alcalde recorda les grans dificultats que han tingut aquest inici de mandat, especialment per dotar de personal tècnic l’Ajuntament.
Quina valoració fa d’aquest any llarg de mandat?
Tot i que ha estat un any complicat davant la situació en què hem trobat l’Ajuntament, valoraria que ha estat un període molt gratificant, especialment en l’àmbit personal. De fet, com més complexa és una situació, més gratificant és en resoldre’s.
Per què?
Destacaria molt especialment el fet de tenir l’oportunitat de veure que amb esforç, bona voluntat i disposant d’un bon equip hem pogut solucionar molts temes, com aquests de gran complexitat. I el que també és molt important, i d’aquí també la gratificació, és poder plantejar nous reptes amb vista al futur, que no són pas pocs.
Aturem-nos en aquests temes complexos. De què parlem?
En primer lloc, ens calia solucionar un tema molt important, com era el de la manca de personal tècnic. No teníem un arquitecte municipal; en teníem un amb un contracte de serveis que venia unes hores. Ens vam trobar també sense secretari municipal; comptàvem amb una secretaria habilitada, però aquesta persona, a més, ja va haver de deixar el seu lloc a l’àrea d’Urbanisme, amb tot el que això va comportar.
Entenc la situació administrativa que es van trobar.
Molt complicada, sí. A la manca de personal cal afegir-hi, a més, una immensa quantitat d’expedients per tramitar. Quan vam entrar vam haver d’externalitzar la gestió d’aquests expedients per poder oxigenar l’àrea d’Urbanisme, principalment. I, a més, teníem al davant una obra molt complicada, com és la dels carrers Ciutat i Rosselló, que s’havia de finalitzar.
En què consisteix?
L’actuació en aquests dos carrers preveia, entre altres, pavimentar tot el carrer Ciutat –inclòs el tram que era de terra– i acabar d’obrir el carrer Rosselló, per fer-lo arribar des del carrer Nou fins al carrer Quintans. En tots dos casos, l’actuació preveu l’adequació dels serveis i la recol·lecció d’aigües plujanes. Una obra integral. I vàrem anar contra rellotge per justificar una subvenció.
Ho entenc.
Va representar un esforç titànic perquè l’obra portava grans endarreriments. Són temes que, tot i que els coneixes, en entrar a l’Ajuntament, després de quatre anys a l’oposició, t’arriben tots de cop; i la veritat imposen i ho complica tot. A més a més, vàrem haver de tancar una part de l’escola perquè van sortir unes esquerdes que comprometien la seguretat. Ja ho veu.
En un altre ordre de coses, quines són les principals accions que el govern impulsa?
Estem molt centrats, de fet és imminent, a posar plaques solars a l’escola; estem finalitzant els tràmits per posar un carregador de cotxes amb bateries elèctriques i, també, plantejant una obra clau, com és la del carrer Nou. També, i molt important, esperem a final de mes treure a licitació les obres del carrer Pirineus, una part de la xarxa de l’aigua de la qual ens la subvenciona l’ACA. Finalment, també treballem en la redacció de la reordenació de tota la zona esportiva.
Parlem del carrer Nou.
Una obra molt important perquè preveu la seva remodelació integral, amb una renovació del paviment. Aquest projecte també permetrà renovar l’entrada del poble. Això va lligat a la reubicació de la parada del bus, que és a l’entrada, i que comporta problemes.
Un problema, i greu, és el de l’habitatge. La majoria d’alcaldes i alcaldesses se’n lamenten.
I gros, sí. Hi ha una oferta que no és assequible, principalment per a la gent jove. És una realitat. Malauradament és un mal endèmic. Ens preocupa i més perquè a un ajuntament com el nostre li és molt difícil, quant a recursos, abordar aquest tema, per exemple amb programes d’habitatge protegit. No és fàcil. Però aquestes polítiques han de servir per satisfer les necessitats reals de la gent del poble i no fer un efecte crida, com a vegades passa. Tampoc volem augmentar el nombre d’habitants.
I això porta a parlar del POUM.
Exacte. I això ens porta a parlar de com abordar la reordenació del creixement urbanístic. El repte és pensar com ha de ser el creixement de Palau. Ha de tenir molt clar què vol ser; és a dir, hem de decidir entre tots si volem desenvolupar tota la previsió de creixement o reordenar-la. Nosaltres apostem pel darrer i fer-ho de manera racional.
Cal, doncs, pensar-ho tot molt bé.
Hem de ser molt curosos perquè el que decidirem condicionarà el futur del nostre poble. Per ser precisos: les decisions que es prenguin en els darrers vuit anys, governi qui governi, condicionaran totalment el nostre futur.