Els ajuntaments han perdut uns 500 milions per l’impost de la plusvàlua

Els ajuntaments catalans van deixar d’ingressar uns 500 milions d’euros l’any 2023 per la reforma de l’impost de plusvàlues per part del govern espanyol i també per les diverses sentències judicials. El 2019 els ajuntaments van ingressar per aquest tribut, el segon de caire municipal que més ingressos aportava, més de 580 milions. El 2023, amb la nova formulació, van ser 350 milions. En aquest període la compravenda d’habitatge segona mà va seguir creixent, i amb la normativa prèvia a la reforma del 2021 la recaptació hauria fregat els 750 milions. Sense les diverses sentències judicials que limitaven l’impost sobre les plusvàlues la recaptació hauria arribat als 1.000 milions.

Aquests són els càlculs que fa l’Associació Catalana de Municipis (ACM), que alerta que “el govern espanyol ha aprovat els darrers anys mesures que perjudiquen encara més la sostenibilitat financera de l’administració local”. L’ACM es refereix tant a la reforma de l’impost sobre les plusvàlues com a l’exigència als ajuntaments d’unes regles fiscals molt més restrictives que a les comunitats autònomes o la mateixa administració estatal.

Un altre problema que posa de relleu l’ACM és que amb el retorn a les regles fiscals aquest 2024 les administracions locals tornen a tenir vetat l’accés als seus romanents, excepte per amortitzar deute i per a inversions en els àmbits que l’Estat decideixi i permeti. Tot plegat suma 2.700 milions d’euros que les administracions locals tenen congelats. “I això que la gestió dels romanents, durant el període en què se n’ha pogut fer ús, ha estat força responsable”, segons l’associació. També les administracions locals es veuen castigades en el repartiment dels recursos estatals, ja que “es troben entre les que reben menys transferències corrents de l’Estat. Si es pondera el cost de vida estan en l’últim lloc, ja que a Catalunya els preus són més alts.

Així ho recull l’Observatori de Finances Locals de l’ACM, una eina presentada avui per l’entitat que té per objectiu “posar en evidència la necessitat urgent d’un nou model de finançament dels ens locals” davant les dificultats financeres “estructurals” que pateixen els ajuntaments de Catalunya agreujades, diuen, “per un model de finançament injust i caduc”.

L’observatori és una plataforma d’accés obert que vol ser un instrument per estructurar, des del municipalisme català, una nova proposta de llei de finançament local “que posi fi als dèficits estructurals i a l’assumpció de competències impròpies i sense recursos que pateixen els ajuntaments”. Es presenta, doncs, com una acció més entre les actuacions impulsades per pressionar l’Estat per acordar un nou model que deixi enrere aquests dèficits.

El portal de dades ajuda a calcular, territorialitzar i divulgar aquestes dificultats que han d’afrontar les entitats locals. Els seus impulsors denuncien que el model de finançament municipal és “caduc i deficient” i que, especialment els darrers anys, els recursos que aporta són insuficients per garantir uns serveis públics de qualitat ala ciutadania de cada municipi.

La presidenta de l’ACM, Meritxell Budó, ha assegurat avui que dues dècades després de l’entrada en vigor de l’actual model de finançament del món local, el model “ja no respon a les necessitats reals del municipis”. Al seu parer, les dades “mostren clarament que aquest sistema castiga el món local, obligant-lo a fer front a dificultats que impacten directament en el dia a dia dels veïns i veïnes sense tenir els recursos adients per fer-hi front”. La responsable de l’ACM s’ha queixat de “com l’Estat reparteix el dèficit” entre administracions, deixant “a zero” el marge per al món local i a més sent molt estrictes amb el sostre de despesa, “cosa que impedeix gastar l’estalvi” que generen els ajuntaments.