“El Consell Comarcal és un gegant amb peus de fang”

L’objectiu principal era donar estabilitat a la comarca. Hi havia cinc municipis d’un color polític i sis de l’altre i el problema és que el Consell és un gegant amb peus de plom. Dels 19 consellers n’hi ha nou de Junts, nou d’ERC-Independents i un de la CUP. Hauríem pogut pactar amb la CUP, seguint l’espectre ideològic, però deixes mitja comarca fora i no es tracta d’això. Per una banda, s’ha aconseguit estabilitat. L’anterior mandat, en què vaig ser el president tots els quatre anys, sí que va ser molt convuls, sobretot per la sortida del municipi de Banyoles dels serveis socials i del servei d’escombraries. També de Cornellà del Terri del servei de recaptació que ha obligat la comarca a anar a Xaloc, ens de la Diputació de Girona. Per tant, ha estat un primer tram de mandat d’intentar posar molt d’ordre. Ho estem aconseguint però està costant perquè tenim una administració cada vegada més feixuga, amb més processos, que requereixen més personal.

Hem estat treballant en com resolíem la separació. Des del punt de vista intern és complex perquè hi ha els treballadors, els serveis, els edificis, els convenis, les contractacions... Ens ha suposat molta càrrega en la capacitat de treball que tenim. Ara tenim aquesta qüestió endreçada.

S’han mantingut, s’han prestat els serveis bàsics d’una manera continuista. En aquest sentit, ara al Consell se li obre un nou marc. Tenim l’estructura de serveis socials molt clara i ara és el moment de crear nous programes. Perquè la realitat de la comarca és que d’immigració n’hi ha relativament però no és la mateixa casuística de Banyoles. Sobretot el que s’ha de treballar en l’àmbit de la comarca és l’envelliment. Un dels serveis que prestem i que funciona molt és el del SIAD, el servei d’intervenció i atenció a la dona. En aquest cas penso que està molt ben cobert. I és important perquè les violències masclistes hi són i no desapareixen. És el primer cop que podem començar a plantejar futur, no passat ni present.

Hi ha dos sistemes de recollida: el porta a porta i el d’àrees tancades, on hi ha contenidors en què es necessita una targeta per accedir-hi. Tenim molts municipis que fan porta a porta: Porqueres, Cornellà del Terri, Camós, Serinyà i Fontcoberta. Palol de Revardit fa només àrees tancades i Esponellà fa una part porta a porta i sobretot àrees tancades. Vilademuls està intentant fer àrees tancades. La xifra de reciclatge en els municipis del porta a porta és del 85%. Els d’àrees tancades també tenen bons números. Per tant, a la comarca, podem dir sense por que, a excepció de Crespià i Vilademuls, estem complint el 60% de reciclatge que se’ns imposarà abans de l’any 2030.

Pràcticament la seva vida útil s’ha acabat. Li queden entre quatre i sis anys. El problema és que en l’àmbit nacional, de l’Agència Catalana de Residus, no hi ha pla. I és decebedor. Perquè no es tracta que estigui fet per demà sinó que havia d’estar fet per ahir. Estem treballant perquè puguem tenir un acord amb la incineradora de Girona. Per això una de les nostres prioritats –el que sempre hem defensat, i és el que ens fa forts– és, amb aquest futur nefast que tenim, no tenir rebuig. Perquè si tot el que reculls de residus va a plantes de reciclatge i de triatge, com menys rebuig tinguis, menys necessari serà l’abocador. És a dir, si generes 1.000 tones potser a la incineradora hi tindràs lloc, però si en generes 10.000 no. Sempre hem prioritzat el mínim rebuig possible. Els deu municipis estem generant 2.000 tones de rebuig a l’any pràcticament. En principi no ens plantegem un altre abocador perquè l’has de mantenir durant 30 anys per la qüestió dels lixiviats i no es fan plantes de lixiviats, que es necessiten. És un problema de bloqueig. No es plantegen infraestructures i el territori té els problemes mentre els gestors i directors de l’Agència Catalana de Residus de diferents colors polítics van passant i no són capaços de fer una planificació, i després el sector privat avança per la dreta. És un problema estructural, de país i no es resol. Som un gegant amb peus de fang perquè se’ns trasllada el problema però no tenim capacitat real d’intervenció. La Generalitat ha d’apostar pels consells comarcals, si se’ls creu. Per exemple, l’ACA ens deriva molt la qüestió de les depuradores. A la comarca tenim la de Cornellà del Terri. Tenim acordat que en farem tres més –a Vilavenut (poble de Fontcoberta), a Esponellà i a Serinyà–, finançades per l’ACA, però nosaltres contractem i després fem el manteniment. En d’altres casos la Generalitat et delega un servei que no acaba d’estar ben finançat del tot. L’import de fons propis per finançar els consells fa deu anys que és el mateix. El pressupost del Consell Comarcal del Pla de l’Estany és de 16 milions. Penso que els consells comarcals haurien de ser delegacions de la Generalitat. De la manera que estan articulats se’n podria treure més suc. La Generalitat ens finança per al dia a dia; els consells s’acaben traient serveis perquè no els poden assumir. Si no es musculen els consells perquè tinguem turmells, només podem fer el dia a dia.

Estem en conveni amb l’Energètica, l’empresa pública de la Generalitat. Penso que en els pròxims dos anys hauria de ser una realitat. La idea era fer una comunitat perquè els veïns se’n beneficiessin, però per un laberint de normatives no es pot fer.