Benja Anglès
Professor de Dret Financer i Tributari a la UOC
“A inici de mandat els governs locals apugen els tributs”
Anglès és professor agregat de la UOC especialitzat en matèria tributària.
Tota la despesa local descansa massa sobre l’IBI?
Entre el 2002 i el 2004, es va suprimir bona part de l’IAE. L’ICIO, de construccions i obres, o les plusvàlues, són molt conjunturals. Ja es va veure amb la crisi del 2008, després de la bombolla immobiliària. Els ajuntaments tenen certa autonomia amb les ordenances i els intervals de l’IBI, però en general és un tribut que va molt a l’alça i ha esdevingut el més important. En molts municipis, per sobre del 50% o fins i tot per sobre del 60%. Pràcticament tota la despesa estructural fixa.
Els valors cadastrals funcionen, tal com estan establerts?
La fórmula de càlcul és complexa. No secreta, però afavoreix una certa opacitat, perquè hi pesen molts factors: antiguitat, tipus i estat de la construcció, emplaçament... Tradicionalment, havien estat molt allunyats del valor de mercat i, tàcitament, tendien a ser d’un 50%. Però amb la bombolla i la crisi es van desquadrar del tot i alguns superaven fins i tot els de mercat. I el govern de Rajoy, a més, va decretar increments automàtics de fins a un 10% en el tribut.
Quines disfuncions hi veu?
També hi ha la qüestió cíclica, que les eleccions municipals són cada quatre anys, i tothom sap que no es poden moure de la data. És habitual que el primer any, a inici de mandat, els nous governs apugin tributs. Per tenir marge, o per tapar forats dels anteriors. Els anys posteriors solen ser de congelació.
Respecte a les diferències entre les transferències a Catalunya i altres territoris, coincideix amb l’ACM?
També hi ha deficiències en el volum de transferències per part de cada autonomia. No sé quina és la fórmula correcta, però l’aportació de les comunitats és curta en general. I la seva excusa és que també diuen que estan mal finançades. És com el peix que es mossega la cua. I per això normalment no es pot reformar el finançament local abans de renovar l’autonòmic.
Amb la situació política de bloqueig a l’Estat, no veuria més consensos per reformar el sistema municipal primer?
El finançament autonòmic també fa massa anys que està pendent de revisar i els territoris necessiten prou recursos per poder-ne destinar a les entitats locals. Una reforma parcial? Només del càlcul dels tributs municipals i la revisió de l’aportació estatal? Es podria fer, però continuaria fallant una de les tres potes.
I el dèficit es pot repartir més equitativament?
El dèficit del sector públic és estructural, i per això es va reformar la Constitució. L’Estat aprofita per lligar curt les administracions, perquè la culpa és de Brussel·les, però també hi ha els homes de negre de Madrid visitant ajuntaments.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.