“Funciona i no es nota”

“El que fem no es nota perquè funciona. Però si deixés de funcionar seria un problema per al govern de la Generalitat.” Així ho va assegurar Antonio Balmón, vicepresident executiu de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i alcalde de Cornellà, que va exemplificar la seva afirmació amb la gestió del transport metropolità. L'àrea metropolitana és “una ciutat de ciutats”, va definir el santboià Jaume Bosch, “una cultura de municipis que ha acompanyat Barcelona”, segons Balmón. I un ens supramunicipal que mou cada any 600 milions d'euros. El 75% del pressupost prové del món local, com els 120 milions de taxes genèriques –el gerent, Ramon Torra, no en va especificar quines–, els 120 de la taxa de residus i els 150 que aporten els ajuntaments. Aquesta última xifra és un percentatge de l'impost de béns immobles i dels ingressos de l'Estat que la Generalitat transfereix directament dels fons municipals a l'AMB. El 25% del pressupost restant són diners procedents de l'Estat i de la Generalitat. Per exemple, de l'Agència de Residus de Catalunya i de l'Agència Catalana de l'Aigua.

L'AMB té, segons Torra, una “fortalesa que no hem de perdre”. Aquesta fortalesa, però, no amaga unes febleses que cal superar, com ara millorar el transport públic i estendre'l als 18 municipis que s'han afegit darrerament a l'àrea metropolitana. Un repte no
menys important és dotar-se d'un nou pla d'urbanisme que superi el pla general metropolità, un document que “ha prestat un gran servei”, segons Torra, però que data del 1976. I la realitat territorial ha canviat radicalment en els últims 38 anys. L'organisme ja està redactant els estudis tècnics previs del nou planejament a l'espera que s'aprovi la llei que ha de regular la nova àrea metropolitana. Una llei que s'està tramitant al Parlament i que “quan abans s'aprovi, millor, per donar seguretat jurídic al món local”, va reconèixer el número 2 de Governació, Marc Prat.