Els ajuntaments reclamen més recursos per fer quadrar els pressupostos del 2010
L'ACM alerta que la congelació del finançament local els farà retallar serveis i l'FMC coincideix a dir que la situació és «extrema»
A l'Associació Catalana de Municipis (ACM) no li consta que cap més ajuntament hagi presentat un expedient de regulació d'ocupació (ERO), com ha fet el de Roda de Berà. Però «sí que hi ha inquietud», explica el president de l'associació i alcalde de Martorell, el convergent Salvador Esteve. Enguany, els ajuntaments han tingut una disminució considerable pel que fa als ingressos, segons Esteve, que assenyala que els impostos per construccions s'han reduït en un 70%, que els ingressos per transmissions patrimonials –les plusvàlues– han baixat a zero per la frenada de la compra i venda de pisos i que els consistoris han rebut de l'Estat un milió d'euros menys, de mitjana, pel que fa a la participació en els pressupostos generals. Esteve es queixa així mateix que la Generalitat no compleix amb els compromisos: «Va prometre que després que s'aprovés el finançament es posaria en marxa una comissió mixta de la Generalitat i els ajuntaments per parlar de la reforma del finançament local i encara no en sabem res.» Però el president de l'ACM va criticar alhora el ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, que ha avançat que no hi haurà un nou model de finançament local fins al 2011. I pel que fa a accions com el fons estatal d'inversió local, Esteve considera que «és un pegat que ajuda en la inversió pública però no resol el dia a dia».
Obligats a tancar serveis
Amb aquest panorama, Esteve vaticina que cap ajuntament podrà tancar els pressupostos del 2010, que es començaran a preparar al setembre, assumint les despeses ordinàries. I com que no surten els comptes «ni per pagar les nòmines», segons Esteve, només hi ha dues solucions: «Que els ajuntaments comencin a fer expedients de regulació d'ocupació o que tanquin serveis que no els pertoquen.» Per exemple, les escoles bressol i la recollida i manteniment dels animals abandonats. «Hem de construir i mantenir les escoles bressol, que són competència de la Generalitat i, tot i que aquesta hi col·labora, només hi dedica un 30% del cost real.» El manteniment de gosseres «representa una fortuna», segons Esteve, que afegeix que la demanda dels serveis socials ha augmentat també molt. «Estem en una situació límit», conclou, i apel·la amb urgència a una reunió amb la Generalitat i l'Estat per treballar en l'avançament de la reforma del finançament local.
Fórmules extraordinàries
El president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, creu que la generalització dels ERO municipals «serien mesures molt extremes, però és evident que hi podria haver altres ajuntaments» que es trobin en la mateixa situació si no hi ha una injecció de recursos l'any vinent, «perquè els ingressos reals del 2009 i la previsió de recaptació per al 2010 encara poden ser inferiors».
Bustos augura «retallades del 15 al 20%, i fins i tot del 30%» en els pressupostos de tots els ajuntaments per a l'any vinent. La sagnia «tensarà molt la gestió municipal», perquè ja no es tracta només d'invertir menys en obres. Falten recursos per continuar prestant serveis «i ningú no entendria que s'hagin de tancar biblioteques, escoles bressol o que no es puguin atorgar ajuts socials». És per això que el president de l'FMC troba imprescindibles «fórmules de caràcter extraordinari per mantenir la prestació de serveis». Bustos i Esteve es reuniran la setmana que ve per consensuar una estratègia comuna. La reivindicació davant l'Estat se centrarà a recuperar els recursos perduts per la davallada de les transferències als municipis –calculades tenint en compte els impostos recaptats–, però també estudien demanar a la Generalitat que flexibilitzi les inversions i subvencions condicionades al copagament municipal, almenys fins que la conjuntura millori.
Crida a la Generalitat
Els ajuntaments catalans van congelar les reivindicacions del finançament local fins que es desencallés el nou model autonòmic. Abans la lluita se centrava a Madrid, però ara l'Estat ja ha començat a argumentar que els poders autonòmics disposen de més recursos per aportar a les hisendes municipals. A la contundència verbal d'Esteve, Bustos hi afegeix la legal de l'Estatut, que diu que «la llei els ha de garantir [als municipis] la descentralització i la capacitat suficients per portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència». L'alcalde socialista demana una resposta «urgent», tot i que sense perdre la «serenor». Al setembre intensificaran els contactes amb les altres administracions, mentre el PP estatal ja prepara la maquinària per concentrar els seus alcaldes en una protesta insòlita a Madrid.
