De facultat de Lletres a edifici polivalent

L'Ajuntament de Tarragona ja ha definit els usos provisionals i la distribució que tindran al complex de la Imperial Tàrraco

L'antiga facultat de Lletres, formada de fet per cinc edificis, dóna a la Imperial Tarraco. M.M.

òscar palau - Tarragona

El complex que ocupava Lletres està format per cinc edificis, que s'aprofitaran gairebé sencers i tal com estan ara, ja que «s'hi podrà fer alguna petita actuació, però no obres de remodelació», explica el regidor d'Urbanisme, Xavier Tarrés. Ell mateix puntualitza que alguns departaments de la URV i la mateixa biblioteca encara estan «contemporitzant» la marxa mentre no aclareixen la distribució d'espais a la nova facultat del campus Catalunya. Paral·lelament, s'enllesteixen tràmits relacionats amb la tornada de la propietat al municipi, com ara el traspàs de les factures dels serveis. Fins a mitjan març, així, no s'aniran establint els usos, que s'han estat negociant amb tots els actors implicats fins a aquesta mateixa setmana.

Serveis municipals.

Del primer edifici, que dóna a la Imperial Tàrraco, se n'utilitzaran tres pisos, d'uns 700 m² cadascun. A la planta baixa –que de fet ja és a punt de rebre el primer inquilí: el despatx del síndic de greuges local– s'hi traslladarà l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor, que ara és al pati Jaume I de l'ajuntament. Al primer pis, s'hi ubicarà la futura àrea de Mobilitat i Llicències de l'Ajuntament, que centralitzarà els serveis, ara dispersos entre diversos edificis, relacionats amb la tramitació i cobrament de multes, informes sobre llicències, ocupacions de via pública i inspeccions. A la tercera planta, hi anirà el Centre de Normalització Lingüística, que ara és a l'antiga Audiència. En canvi, els tres últims pisos, que antigament havia ocupat la facultat de Química, quedaran per ara «a la reserva», confirma Tarrés. I és que, segons ell, «aquestes plantes són les que estan més malmeses, sobretot el terra, potser pels estris que hi tenien, i caldria una obra més considerable de manteniment per poder portar-hi res».

El que sí que s'aprofitarà per a altres serveis municipals serà la tercera planta de l'edifici central del complex (vegeu gràfic), on es traslladaran el Servei Municipal d'Ocupació –ara situat al Viver d'Empreses, al costat de l'església de Sant Joan–, uns quants departaments de Salut i l'àrea d'atenció als immigrants.

El «nou» institut.

L'institut Tarragona II, en espera que es construeixi la seu física definitiva, entrarà en servei també el curs vinent, i ho farà de moment entre la planta baixa i la primera de l'edifici central del complex, i l'annex que fins fa poc s'usava per a despatxos, que ara fa servir l'Escola de la Unió Musical de Tarragona. Tot plegat, uns 2.300 metres quadrats. «S'havia de donar sortida a aquests alumnes, i així s'aprofitaran (continua a la plana 3) (ve de la plana 2) els aularis que ja hi ha fets», justifica Tarrés, que creu que les obres del nou institut «no duraran més de tres anys».

Les entitats.

L'edifici que dóna al carrer Sant Antoni Maria Claret reserva els pisos inferior i superior per a les entitats. Així, la planta baixa, semisubterrània, serà la seu d'entitats locals «gairebé en situació de desnonament», com ara la Banda Unió Musical, fins fa poc a la Part Alta, el Cor Ciutat de Tarragona i l'Agrupació Fotogràfica. A l'últim pis hi van l'Associació Numismàtica i l'Agrupament Escolta Alverna, que s'hi traslladarà a finals de març després de 30 anys als baixos de l'edifici dels Caputxins, a la rambla Nova. Tarrés, en tot cas, recorda que «totes les entitats saben que la situació és temporal, i que s'hauran de buscar un nou emplaçament». Entretant, aclareix, «podran fer alguna petita obra d'adequació, si ho volen, però n'hauran d'assumir la despesa, com quan llogues una casa».

L'oficina d'emancipació juvenil.

A les quatre plantes centrals d'aquest últim edifici hi aniran al final els despatxos de l'Oficina d'Emancipació Juvenil Municipal, tot i que el conveni signat amb el Departament de Joventut de la Generalitat preveia que anirien a la biblioteca de Lletres. Tarrés ho admet, però justifica que «més que un conveni era un protocol d'intencions, ja que hi havia altres ens, com ara la subdelegació, que també la volien». Tarrés recorda que l'edifici «és més modern, ja té l'estructura de despatxos i tindrà una entrada i sortida independent a Sant Antoni M. Claret». Segons l'acord final assolit aquesta mateixa setmana, això sí, hi haurà una petita recepció a banda als baixos de l'edifici que dóna a la Imperial Tàrraco, per tal de poder «donar més visibilitat», com exigia la Generalitat, a l'oficina que tindrà a la part posterior.

La subdelegació.

Segons l'acord a què ha arribat amb l'Ajuntament, la Subdelegació del Govern, a canvi del Banc d'Espanya, ocuparà al final la biblioteca de Lletres, vora el carrer Estanislau Figueres. L'immoble, de 5 plantes, reservarà uns 2.500 m² per a l'administració central, que els vol amb urgència per ampliar les oficines.

L'equip de govern es va plantejar vendre's-ho

Tot i que segons els dictàmens tècnics l'estructura del conglomerat d'edificis «està bé» i podria aguantar ben bé deu anys més, la intenció municipal és no esgotar el termini i tirar-ho tot a terra per construir «un edifici nou on vagin totes les dependències administratives de l'Ajuntament i altres serveis públics que es pugui», explica Tarrés, segons el qual l'enderroc surt més a compte que rehabilitar l'edifici. El regidor, de fet, confessa que al principi de mandat l'equip de govern es va plantejar vendre's-ho tot per treure'n beneficis, però després va rectificar ja que va constatar la idoneïtat i necessitat de l'espai per a usos municipals, tenint en compte l'enorme despesa –pot voltar els 6.000 euros mensuals– que suposa l'actual edifici d'oficines que té llogat a la Rambla Nova, de vuit plantes. Això, a banda dels nous serveis municipals que ja s'obriran a la Imperial Tàrraco.

Un màxim de cinc anys per enderrocar-ho

L'Ajuntament es fixa ara un termini «de tres a quatre anys; al cinquè no s'hi ha d'arribar» per tirar endavant un edifici nou que, de fet, si ara s'endarrereix és per la crisi immobiliària, ja que es vol finançar en part amb la urbanització de part dels terrenys. Tarrés confirma que ja «s'està mirant de fer un projecte, i veure exactament en què ha de consistir i com es finançarà». Així, tot i que encara està tot per definir, ja es planteja per exemple que l'edifici pugui tenir sortida a l'avinguda Marquès de Montoliu. «Mai havíem tingut una superfície disponible tan gran, uns 18.000 m², i triplica la de la rambla Nova, uns 6.000 m², així que hi ha lloc de sobres per a tothom», diu per tranquil·litzar el regidor. De fet, quan es faci l'edifici nou també està previst buidar bona part del palau municipal de la plaça de la Font, on en el futur només hi haurà els despatxos d'alcaldia, govern i grups municipals, els serveis de premsa i relacions ciutadanes i les sales per a plens, reunions i cerimònies.

No més provisionalitat

Paral·lelament a la definició dels usos temporals, l'Ajuntament ja busca fórmules per evitar més situacions de provisionalitat en el futur: «La construcció del nou edifici no ha d'implicar per força un altre trasllat, també es pot fer per etapes, posant oficines provisionals als immobles que es vagin construint al costat, els quals després es vendran com a habitatges», explica Tarrés. El regidor també confirma que s'està estudiant que, a l'hora de fer l'enderroc, se'n conservin «parts amb alguna rellevància, com la capella de la biblioteca». En aquest sentit, admet que part del complex està catalogat com a bé cultural d'interès local, però hi treu ferro: «Cal ser conscients del tipus de protecció que és, perquè un cop se n'han fet fitxes es pot arribar a acords per descatalogar-lo.»