Societat

Exposició

Fotografia

L'N-340 des de la voravia

Guille Barberà acosta la fina frontera dels qui transiten i dels qui viuen al costat d'una de les vies més transitades i a l'ull de la polèmica

Enguany el cicle ‘Ebre, Art i Patrimoni' té com a nexe comú la fotografia i la memòria viva

Acci­dents, talls, pro­tes­tes i acci­dents... l'N-340 n'és la trista pro­ta­go­nista dels últims mesos. Els dos car­rils de la “naci­o­nal”, com popu­lar­ment es coneix, en cen­tren l'atenció. Però hi ha vida més enllà de la vora­via, a dreta i esquerra.

És una vida que, com la via, ha evo­lu­ci­o­nat. “Passo cada dia per la 340, però el curiós és que des del cotxe quasi no t'hi fixes”, comenta Gui­lle Bar­berà, autor de l'expo­sició 340, que es pot visi­tar al Museu de les Ter­res de l'Ebre d'Amposta (Montsià) fins al 18 de setem­bre, en el marc del cicle Ebre, Art i Patri­moni.

A través d'aquest recull fotogràfic, l'N-340 passa d'objecte a sub­jecte. “Quan comen­ces a parar a cada lloc és quan comen­ces a veure les coses”, comenta Bar­berà. Immi­grants amunt i avall en bici­cleta, pros­ti­tu­tes, turis­tes, cami­o­ners, page­sos... També ben­zi­ne­res, tallers i polígons, clubs noc­turns, bars i res­tau­rants de car­re­tera i locals aban­do­nats. També són pro­ta­go­nis­tes del dia a dia de la “naci­o­nal” i de l'expo­sició, que fa pro­pera aquesta rea­li­tat a través d'una vin­tena de foto­gra­fies, vídeos i una ins­tal·lació de Maria Pons Cal­vet. “Hi ha una foto de les mani­fes­ta­ci­ons, però la ins­tal·lació de Pons és més rei­vin­di­ca­tiva”, comenta Bar­berà. El mis­satge és con­tun­dent: “Un minut de silenci per tots aquells que no saben que mori­ran a l'N-340.”

“Jo vaig anar a bus­car la naci­o­nal 340 de quan jo era petit i que pos­si­ble­ment ja no exis­teix: amb el vene­dor de melons, les boti­gues amb els nans de jardí, els trac­tors...”, comenta l'autor. “Vaig sor­tir a bus­car això però no ho vaig tro­bar, i vaig foto­gra­fiar el que em va cri­dar l'atenció.”

La 340 va sor­gir pràcti­ca­ment de casu­a­li­tat. “Vaig coin­ci­dir amb l'Àlex a un pàrquing d'un cen­tre comer­cial de Tor­tosa, vam començar a xer­rar i a par­lar de les roton­des i, d'una con­versa, va sor­gir.” “L'N-340 va pren­dre el relleu al riu com a via de comu­ni­cació, però ara la gent vol millors comu­ni­ca­ci­ons”, hi afe­geix el direc­tor del Museu de les Ter­res de l'Ebre, Àlex Farnós.

L'expo­sició s'emmarca en el cicle Ebre, Art i Patri­moni, que enguany té de nexe comú la foto­gra­fia, en sis mos­tres. En els pai­sat­ges de Jep Colomé és difícil no veure el ras­tre de l'home en els ves­sants pelats de les seves Mun­ta­nyes. Andreu Caralt s'allu­nya fins al Japó, Hon­gria o Ale­ma­nya per acos­tar-se a l'Abans-d'ahir de la guerra. Les foto­gra­fies de Lo tros d'Andrei Mol­do­van ide­a­lit­zen la cons­trucció del pai­satge agrícola i mari­ner de les Ter­res de l'Ebre. Lo Mas de Joan M. Ven­tura és el mirall del micro­cos­mos maso­ver. Final­ment, a les giga­fo­tos de 4DVu­llArt, les figu­res rupes­tres de la serra de Godall retor­nen al pre­sent la memòria viva de fa almenys 9.000 anys.

“La foto­gra­fia i els museus tenen una cosa en comú: la gent, quan guarda coses, les guarda perquè són memòria viva”, con­clou Farnós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.