Qui s'hi apunta?

El setembre és el mes de reorganitzar els horaris i de repensar les activitats. Fer esport, estudiar llengües o música, apuntar-se a un grup de teatre o al club de literatura de viatges de la biblioteca són algunes de les possibilitats que aquests dies tenen sobre la taula tant els adults com els joves i adolescents. I fer un voluntariat social? A Catalunya més de 300.000 persones col·laboren com a voluntàries. És un guany mutu: l'entitat creix en equip humà –tot i que mai s'hauria de substituir un lloc de treball– i aquest amplia la seva experiència en l'àmbit personal davant la vivència d'una realitat que no acostuma a ser la seva.

“La primera pregunta ha de ser: per què puc ser útil?”, planteja la presidenta de la Federació Catalana del Voluntariat Social (FCVS), Francina Alsina. La federació té una borsa de voluntariat que es pot consultar per internet i també fa entrevistes personals per orientar els candidats a ser voluntaris. “Si parlem de voluntariat social és bàsic saber escoltar i tenir empatia, i també ser capaç de mantenir un compromís”, resumeix Alsina.

Desenes d'estudis afirmen que els voluntaris són més feliços, estables, guanyen autoestima i aprenen a comprometre's i a tenir constància –qualitats que són molt útils en la vida laboral i personal–. “No només ho diuen els estudis, els que hi som ho comprovem cada dia –assegura Alsina–. Dóna felicitat i també un bon estat de salut física”. Ho corrobora la psicòloga experta en autoestima i benestar emocional, Thais Casals: “Sentir-se útil és una satisfacció i comporta benestar emocional.” Aquest “sentir-se útil” pot ser important per a una persona jubilada o que està en atur de llarga durada, mentre que per a una de jove, especifica Casals, la satisfacció pot anar més enllà del que significa contribuir a millorar la societat i la vida de les persones en el sentit d'agafar experiència i fer currículum.

Les accions solidàries a vegades semblen una moda, però el cert és que a Catalunya hi ha una base de voluntariat molt potent. “És la reacció a una societat cada cop més individualista, la resposta a l'impacte de la crisi que ens fa adonar que tots som molt vulnerables i per als joves és un cert ritus de pas amb el qual surten de l'àmbit familiar i agafen un compromís i una responsabilitat”, planteja el psicoanalista i professor de la UOC Ramón Ubieto. Coincideix amb Alsina i Casals que és una experiència recomanable, tot i que adverteix que “a vegades hi ha males experiències perquè es confon desig amb realitat”. Algunes demandes vigents: