Barcelona reforça els serveis socials amb 90 professionals

La incorporació de 90 professionals als equips bàsics municipals d'atenció social a Barcelona en quatre anys i la de 22 professionals als equips d'atenció a la infància i l'adolescència (EAIA) són dues de les concrecions que van explicar l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, en el marc del contracte programa 2016-2019 signat ahir. Aquestes incorporacions seran efectives en els pròxims quatre anys, però la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, va assegurar que aquest any ja hi haurà 33 professionals més als serveis socials bàsics i 14 als EAIA.

A finals de juliol, els educadors i treballadors socials que atenen infants i joves en risc a Barcelona van denunciar que estan a punt del col·lapse per falta de recursos, i també ho ha denunciat en diverses ocasions el personal de serveis socials bàsics.

La realitat de pobresa i exclusió porta a la saturació d'aquests serveis. I així ho van reconèixer tant els responsables de l'Ajuntament com els d'Afers Socials. “Solucionem un dèficit històric a l'Ajuntament de Barcelona”, va indicar el secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies. En el cas dels serveis socials bàsics s'hi inverteixen deu milions i en els EAIA, 3,5.

En total, el govern aportarà 52,3 milions d'euros a l'Ajuntament de Barcelona en la lluita contra la pobresa i per la cohesió social. Això són vuit milions més (un 18%) que el 2015. El conveni és per al període 2016-2019, amb un total de 216,7 milions (l'anterior quadrienni van ser 153 milions), i recull especificitats de la ciutat com ara la necessitat de prioritzar l'atenció a la infància en risc, de les persones grans i també de les persones sense llar.

Barcelona ha demanat específicament suport econòmic per promoure accions d'acompanyament a persones sense llar en el procés de recuperació de l'autonomia. El conveni preveu una inversió de 370.000 euros per millorar els recursos existents i per ampliar el treball conjunt que ja es fa en col·laboració entre el municipi i les entitats socials. Tot i reconèixer que la quantitat econòmica no és gaire alta, Ortiz es va declarar satisfeta que la lluita per evitar que hi hagi persones sense llar aparegui per primer cop en el contracte programa i va reclamar, com ja havia fet anteriorment, una política de país en aquest àmbit.

La consellera Bassa va aprofitar l'ocasió per anunciar que “la Generalitat ja treballa en una estratègia catalana” per lluitar perquè no hi hagi persones sense llar. Unes accions que s'adequaran a les necessitats de cada municipi. En el cas de Girona, va explicar Bassa, el concepte s'ha tret del contracte programa perquè la prioritat és reforçar el consorci de La Sopa.

En el cas de Barcelona, a més de reforçar els serveis socials bàsics i els equips d'atenció a la infància, s'invertiran 34 milions per augmentar el servei d'atenció domiciliària per a persones dependents i es fa una aposta per promoure l'acolliment en família extensa amb la creació del servei d'integració familiar, en el qual treballaran una desena de professionals. “Acompanyarem les famílies per fer prevenció i evitar que els infants hagin d'anar a viure a un centre”, va explicar Ortiz.