El trencalòs es fa pallarès

Dins les tasques de seguiment i control de la població que estableix el pla de recuperació del trencalòs a Catalunya, aquest 2016 s'han localitzat 46 territoris on viu aquesta au, tots dins l'àmbit de les comarques del Pirineu i el Prepirineu. D'aquests 46, la majoria estan ocupats per parelles (40), mentre que la resta (6) estan ocupats per tres adults, dos mascles i una femella; són els que s'anomenen trios poliàndrics. La comarca del Pallars Sobirà és el territori on es concentra el major nombre de parelles, amb un 25%. Tot i que el nombre total de territoris s'ha incrementat respecte al del 2015, el total de polls s'ha reduït lleugerament: s'ha passat de 14 a 12. D'aquests, dos han nascut fora de l'àmbit territorial de Catalunya, l'un a la franja amb Aragó i l'altre a la vall d'Aulús (França), tocant a la vall Ferrera.

Al Parc Natural de l'Alt Pirineu hi ha el 25% de les parelles de Catalunya, fet que el converteix en el parc que concentra el major nombre de trencalossos. A més, de la mateixa manera, els tres darrers anys ha estat on millor han criat, ja que han volat el 25% del polls del conjunt de Catalunya. Aquest parc és l'indret on s'ha constatat un major increment del nombre de parelles.

A començaments dels anys noranta del segle passat aquesta au només disposava d'un únic territori reproductor, i actualment ja en té nou. En les properes setmanes es faran les reunions anuals de coordinació entre França, Aragó, Navarra, Andorra i Catalunya per avaluar la situació al conjunt dels Pirineus.

Aquestes dades s'incorporen a les reunions que se celebren també a escala europea dins del marc de les estratègies de conservació del trencalòs.

A la serralada pirinenca, Catalunya disposa del major nombre d'efectius després d'Aragó. La seva tendència al llarg dels darrers trenta anys ha estat força positiva: ha mostrat una lenta però progressiva recuperació.

El trencalòs és un voltor que fa entre un metre i un metre i mig de llarg i que té una envergadura de gairebé tres metres amb les ales obertes. Pesa entre cinc i set quilos i està catalogat com una espècie en perill. Malgrat l'augment d'efectius, la mortalitat s'ha incrementat a conseqüència de la ingestió de verins, intoxicacions pel plom dels cartutxos utilitzats en la caça i la col·lisió amb cables, com a factors més destacables.

A través d'un conveni de col·laboració entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Fundació Vulture Conservation (VCF), els centres de recuperació de fauna salvatge de Vallcalent (Lleida) i de Torreferrussa (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) crien exemplars de trencalòs en el marc del programa de cria en captivitat europeu (EEP) per a projectes de recuperació i reintroducció a la Unió Europea. Des del 2009 s'hi han reintroduït 23 exemplars.