Festes i tradicions
El projecte Viles Florides arriba ja als 86 municipis
Figueres i Olot se situen entre les ciutats més ben valorades aquest any pel jurat, que va donar a conèixer el seu veredicte en la gala anual celebrada ahir a la capital de la Garrotxa
-
Molts dels assistents a la jornada posant en la clausura, celebrada al Parc Nou. Al centre, en primera fila, amb un foulard rosa, la consellera Meritxell Serret. R. E. -
La consellera Meritxell Serret durant la seva intervenció. R. E. -
Detall de l'ornamentació del Parc Nou d'Olot durant la sessió de la tarda R. E.
Tan sols cinc anys després del seu naixement, impulsat per la Confederació d'Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC), en el projecte Viles Florides hi participen ja 86 municipis. La majoria d'aquests van estar representats ahir a Olot, en la gala anual d'aquest moviment que busca implantar la cultura de la millora dels espais públics. Els responsables del projecte es van mostrar satisfets d'aquesta ràpida expansió. “Viles Florides ja ha assolit alguns dels seus objectius fundacionals, aconseguir que l'interès per la natura, les plantes i els jardins avanci sense aturador”, va manifestar el president de la CHOC, Josep Pastó.
La jornada va començar amb unes sessions de caire tècnic i va culminar amb la lectura del veredicte del jurat que avalua la feina feta als municipis. Ahir, el reconeixement màxim concedit va ser de quatre flors (es pot arribar a cinc), que es van atorgar a Olot (que l'any passat va ser l'única a obtenir-les) i Figueres. De fora de les comarques de Girona van rebre les quatre flors Bagergue (Val d'Aran), Mollet del Vallès (Vallès Oriental) i Vila-seca (Tarragonès).
Unes 250 persones van participar en la jornada, en la clausura de la qual –celebrada al parc Nou– va assistir la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret.
“Sector estratègic”
“Per al país que estem construint, el sector de la jardineria i la planta ornamental és estratègic”, va afirmar la titular d'Agricultura davant d'una audiència que, a més de representants municipals, estava formada per tècnics i empresaris del ram. La raó d'aquesta transcendència rau, d'una banda, en el pes econòmic i laboral que té i, d'una altra banda, en el fet que difon la cultura de l'embelliment de l'espai públic i el concepte de sostenibilitat. En aquest sentit, va demanar que es fes cas als experts a l'hora d'escollir les espècies a sembrar o plantar, per evitar problemes de caire sanitari vegetal.