esports
discapacitats
Esport per a la ment
La Fundació Sant Perer Claver promou una iniciativa perquè joves d'entre 14 i 21 anys amb una malaltia mental o en risc social facin esport i guanyin autonomia
Sportjove permet fer exercici físic i alhora és una excusa perquè es relacionin entre ells i organitzin altres activitats
S'evidencien millores psicopatològiques i de maduració
Hi havia una vegada una psicòloga que tenia un cas complicat: un pacient adolescent amb una depressió. Era l'època de somni del Barça de Pep Guardiola. La psicòloga es va adonar que els moments de tranquil·litat que tenia aquell pacient coincidien amb els partits d'aquell Barça, quan parlava del Barça o quan explicava com li havia anat el cap de setmana veient el Barça. El mateix pacient va prendre consciència que durant aquelles dues hores de futbol sota la batuta precisa de Pep no pensava en les seves penes ni el seu trastorn. Era l'únic moment que no vivia en el seu malestar. Aquesta experiència entre la professhonal i l'usuari de l' hospital de dia per a adolescents Sant Pere Claver va ser la llavor de Sportjove, un programa que permet que una trentena de nois i noies que pateixen alguna problemàtica mental o estan en risc d'exclusió social facin salut i alhora se socialitzin jugant a futbol sala i a bàsquet.
Sportjove es reprèn ara com els últims setembres i fa que nois i noies d'entre 14 i 21 anys atesos als serveis públics de la xarxa de salut mental de l'àrea metropolitana de Barcelona passin junts una estona de lleure. Anna Villanueva, psicòloga de l'hospital de dia i responsable clínica del programa, enumera els beneficis d'aquesta estona de futbol sala o de bàsquet per aquests joves: “Incrementa l'autoestima, el benestar físic i l'emocional, i també la capacitat de superació.” Subratlla que una de les particularitats dels participants és que tenen problemes per relacionar-se i que, precisament, s'ha comprovat que és més fàcil a la pista d'esports. “Un dels passos importants és que fins i tot s'ha anat més enllà de la pista, perquè ells mateixos queden després per anar a berenar o a prendre alguna cosa”, explica Villanueva.
Sportjove s'inscriu en el marc de la quotidianitat de l'hospital de dia Sant Pere Claver, on s'atenen joves de 12 a 18 anys amb trastorns psíquics, psiquiàtrics o relacionals que no en fan prou amb l'activitat ambulatòria. És una de les joies de la corona de la Fundació Sant Pere Claver. “Aquí no tenim el model mèdic, no anem amb bata blanca, no hi ha llits...”, assenyala la coordinadora del centre, la psicòloga Sònia Soriano. Treballen en l'àmbit de salut i psicològic, però també tant o més ho fan en el relacional, social i familiar. A l'equip de professionals hi ha una mestra per evitar que els joves, encara que estudiïn a un altre ritme, perdin la formació escolar.
Una de les claus és intentar que facin tot el que puguin en un àmbit de normalitat, anar a l'escola, per exemple, o jugar en un club de futbol del barri. Però sovint és impossible. I per això es busquen altres vies. Fer classes a l'hospital de dia o jugar a futbol sala i a bàsquet amb Sportjove. A la patologia mental se li afegeixen problemes socials i de relació. “Intentem fer-ho tot en grup, excepte l'espai de teràpia”, plantegen. Això vol dir tallers de mascotes, de fang, de música o compartir l'hora de dinar. “Som una microsocietat que dóna resposta a unes necessitats determinades”, indica Soriano. I Sportjove és la resposta a l'evidència que alguns joves, per molt que estiguin motivats per fer esport, no poden seguir les exigències d'un club del barri.
I les instal·lacions esportives de les Tres Xemeneies, al Poble Sec, són una extensió de l'edifici de l'hospital de dia, situat a l'altra banda de Montjuïc, a la Gran Via, gairebé a l'Hospitalet. Allà, cada dilluns i dijous el taller és a l'aire lliure i funciona amb èxit des del 2012. Els responsables són un tècnic esportiu i una terapeuta ocupacional i cada curs hi ha una trentena de participants. Es fa un seguiment personalitzat de cada noi i noia amb la finalitat d'afavorir no només una millora psicopatològica, sinó també de contribuir en el desenvolupament maduratiu.
Tot i que hi ha abandonaments, en la majoria de casos hi ha evolucions positives en aspectes com ara guanyar autonomia, aprendre a cooperar, a treballar en equip, a tolerar el fet de perdre i també a perdre la por d'establir relacions. “Que entre ells s'organitzin i facin un grup per sortir és un gran avenç, perquè vol dir que prenen iniciatives i es relacionen”, insisteix Villanueva.