municipal
pobresa energètica
Ocupants amb fills a Santa Cristina demanen solucions
Denuncien els talls elèctrics, després que el govern local acordés protegir els menors, i recorren als Serveis Socials de Sant Feliu
L'Ajuntament ganxó remet al cristinenc informes socials contraris al tall
Diverses famílies amb fills menors a càrrec que resideixen en habitatges ocupats a Santa Cristina d'Aro, sense electricitat des de fa un parell de setmanes perquè els tècnics d'Endesa van tallar els subministraments irregulars, es van adreçar ahir als serveis socials i a l'oficina d'habitatge de Sant Feliu de Guíxols. Els afectats hi van denunciar la situació precària en què es troben, i han recorregut a l'administració del municipi veí perquè encara hi figuren empadronats, ja que en no poder acreditar la possessió de les residències ocupades, els funcionaris de Santa Cristina no els van inscriure al cens. La regidora de la CUP guixolenca, Elena Delgado, i la PAH local van acompanyar el grup, amb algunes famílies de Sant Feliu que es troben en una situació semblant.
Entre les tres famílies amb criatures que resisteixen sense llum, Ramon Garcia es queixava que se les ha hagut d'arreglar amb un generador de benzina i que viu amb la seva parella i dos fills petits, un d'ells pendent d'una cinquena operació quirúrgica al crani. Els grups electrògens, que tenen el problema afegit que fan fum i els dificulten la respiració, no tenen prou potència per alimentar estufes elèctriques ni l'escalfador d'aigua, tot just el frigorífic i les bombetes. Garcia, igual que un altre afectat, Claudi Vargas, sostenen que voldrien abonar “un lloguer social i els rebuts de llum i aigua”, però lamenten que no els deixin tenir comptadors de subministrament social.
Hi ha una quarta casa ocupada amb menors que encara té electricitat, però els residents també s'han adherit a la reivindicació perquè temen que en qüestió de dies també es quedin sense llum. Volen dur els talls al jutjat per la via penal i critiquen que s'hagi actuat al marge del protocol davant les ocupacions amb menors als domicilis, que garantia els subministraments en aquests casos però també permetia a les companyies actuar si hi havia riscos, el supòsit emprat per tallar les connexions il·legals per “motius de seguretat”.
La regidora de Serveis Socials de Sant Feliu, Laura Serrano, explicava que des del consistori “s'han traslladat a l'Ajuntament de Santa Cristina els informes socials de les famílies empadronades, d'acord amb els quals i segons el que estableix la llei 24/2015 contra la pobresa energètica, no hi hauria d'haver hagut els talls de subministrament”.
La CUP vol pisos socials
A Sant Feliu, el debat encetat per la PAH per dotar el municipi d'habitatges d'emergència social s'arrossega des de fa anys. L'anterior govern va desencallar la cessió, per part del Departament d'Ensenyament, de les velles cases per a mestres a tocar de l'escola Baldiri Reixach, però l'executiu actual va desestimar rehabilitar-les per negociar l'adquisició d'habitatges de la Sareb per al lloguer social.
El regidor portaveu, Josep Saballs, sosté que “les cases dels mestres no són la solució, perquè impliquen una rehabilitació costosa per a només tres habitatges de grans dimensions”, mentre que Delgado qüestiona que mentrestant continuïn tapiades. Saballs diu que estan pendents que la Sareb respongui a l'oferta municipal per adquirir o gestionar pisos de bancs, però lamenta que l'empresa estatal vol que el municipi pagui preus de mercat.
LA DATA
Dos casos a Sant Feliu, a judici
Al marge dels pisos protegits promoguts per l'Ajuntament de Sant Feliu i Incasòl abans de l'esclat de la crisi immobiliària, Serrano explica que el municipi disposa de diversos pisos per a emergències habitacionals. Sobretot en els casos de famílies desnonades, que hi poden residir fins que la mesa d'emergències els troba un lloguer social. A la població hi ha un parell de famílies amb data de judici per ser desnonades dels pisos que fa temps que ocupen, a finals de novembre. El cas de la Malika, que ahir també es va adreçar a l'oficina d'Habitatge, és especialment dramàtic: està empadronada a Llagostera, però des de fa tres anys ocupa un immoble precari a Sant Feliu, on la poden empadronar. Viu sense llum ni aigua, perquè no té ingressos, no pot cursar altes i té cura de la seva mare, de 80 anys i en cadira de rodes. O el de la Fadma, que per sort té llum però no aigua corrent. El col·lectiu de famílies que ha ocupat immobles de bancs és nombrós –parlen de desenes– i es volen organitzar per reclamar solucions pactades.