Aprenent Housing First

Més de 1.100 persones viuen al carrer, segons els recomptes que s'han fet aquest any a Badalona, Girona, Lleida, Sant Adrià del Besòs i Barcelona (on se'n van comptabilitzar 941 en una sola nit). El Housing First (La llar primer, en la traducció catalana) és una de les eines en què els experts posen moltes esperances per aconseguir que aquestes persones tornin a viure sota un sostre. Es tracta de capgirar el sistema: que persones que fa temps que dormen al ras puguin accedir directament a un allotjament permanent, tenint en compte les seves necessitats i opinions, amb el suport de professionals. Es busca una acció més ràpida i eficient. És un model nascut el 1992 als Estats Units i Arrels Fundació va aplegar ahir més d 200 representants d'entitats socials i municipis per escoltar Sam Tsemberis i Tim Aubry, dos dels experts que ho han posat en marxa als Estats Units i al Canadà.

Tsemberis, que és psicòleg clínic i director del Pathways Housing First Institute, va assegurar que aquest model d'atenció ha permès reduir en diferents ciutats nord-americanes gairebé un 40% el nombre de veterans de guerra que havien acabat vivint al carrer. A més, va insistir en un dels arguments per desgràcia més contundents, que és l'econòmic: les administracions gasten més en una persona sense sostre –sobretot en àmbits com salut, atenció social i justícia– que no pas si té un habitatge en aquest model.

Evidentment, hi ha fracassos. Els va xifrar en un 20%. “Com en tot programa d'inclusió social, el viatge i el procés de recuperació de cadascú és diferent”, va advertir Tsemberis, i hi va afegir que aquí on hi ha la clau, perquè considera imprescindible que la persones sigui el centre –és a dir, que es respectin les seves opinions i necessitats– i que el procés d'inclusió segueixi el ritme marcat pel protagonista. “La pregunta Com podem ajudar-lo? ha de ser la forma d'acostar-nos a ell. De fet, l'habitatge no és el més important del Housing First, sinó que és la persona. Saber què vol i quan ho vol”, va afirmar. “L'habitatge individual i independent i dret a decidir de la persona”, també són els punts clau que va remarcar el catedràtic de psicologia de la Universitat d'Ottawa, Tim Aubry.

Com triar les persones idònies per al Housing First? Fins a quin punt han d'arriscar els professionals i com es fa per canviar la mentalitat de treball? Quantes oportunitats s'ha de donar la persona que no s'hi acaba d'adaptar? S'ha d'avisar els veïns de l'edifici? Aquestes són algunes de les moltes preguntes que ahir es van plantejar i debatre a la jornada L'aplicació del Housing First a Catalunya organitzada per Arrels al Born. De fet, els ajuntaments de Barcelona, Girona i Lleida ja tenen programes pilot en marxa. Com les entitats Arrels, RAIS, Sant Pere Claver, entre d'altres.

“A Barcelona tenim 50 pisos en Housing First i estem avaluant l'experiència, però tenim clar que és el model de futur”, indica Carme Fortea, de l'Ajuntament de Barcelona. “Les administracions tenen els recursos i les entitats, l'agilitat. La suma de les dues coses pot ser espectacular”, va concloure el director d'Arrels, Ferran Busquets.