El molí de l'oficina
desconegut Una empresa immobiliària va descobrir l'any 2004 l'eix i la roda que confirmaven que el nucli antic de Berga havia tingut un molí en funcionament segles enrere incertesa La data de construcció de l'edifici és difícil de saber: hi ha una inscripció del segle XVII en una paret, però els historiadors afirmen que existia a principi del XIV
Fins a l'any 2004 bona part de Berga en desconeixia l'existència. Aquell any, però, unes obres als baixos de l'edifici, que aleshores eren la seu de la immobiliària Pirineu 2000, el van treure a la llum. Era el Molí de la Sal de Berga, una construcció medieval que, segons confirma una inscripció en una paret de l'edifici, ja funcionava a mitjan segle XVII. Malgrat tot, alguns historiadors de la ciutat no descarten la possibilitat que fos construït a principi del XIV. Ho diu Francesc Espuña en el seu llibre La riera de Metge en la industrialització de Berga. Espuña diu que “l'existència d'un molí en el segle XIV consta en la venda que els senyors de Berga, Hug i Sibil·la de Mataplana, realitzen el maig de 1302, per 3.000 sous”. El document d'aquesta venda diu, segons el llibre d'Espuña, que es tractava d'un “molí hidràulic que posseïen a la parròquia de Santa Eulàlia de Berga, situat al costat del pla de la Vila de Berga i accionat per la força de l'aigua de la riera de Metge, amb la seva bassa, moles, rec, cap-rec i sotsrec, les gleves, la tremuja, el cup i tots els aparells”.
El que és clar és que el descobriment del molí pels propietaris de Pirineu 2000, al gener del 2004, va suposar la recuperació d'un element patrimonial de la ciutat de notable importància. Segons Pep Graus, aleshores gerent de Pirineu 2000, quan van descobrir que al fons de l'oficina hi havia un molí i ho van dir a la gent del poble, “els més grans van començar a recordar anècdotes de la seva infància”. Ara bé, fins aleshores ningú no s'havia preguntat mai on havia quedat aquell molí. Era una construcció tapada entre la runa al fons d'uns baixos.
Un sac de sorpreses
Graus va decidir netejar el fons dels baixos perquè tenia la sospita que hi podia haver alguna cosa. “M'agrada buscar i m'ho passava bé. A poc a poc vaig anar traient la runa fins que vaig trobar la roda amb un eix al mig”, explica. A més, reconeix que el descobriment del molí “va cridar l'atenció a molta gent, que venia a l'oficina encuriosida per veure la troballa, i això anava bé per donar a conèixer l'empresa”.
Segons explica el llavors gerent de la immobiliària, l'aigua d'una riera que passava per aquella zona de la ciutat feia funcionar el molí en el seu moment. El sistema era simple: la roda que va trobar Graus aprofitava la força de l'aigua que baixava per la riera per fer funcionar tot el mecanisme.
Topar amb aquesta roda, però, no va ser gens fàcil. Graus explica que el que en el seu temps havia estat el canal per on passava la riera, l'any 2004 s'havia convertit en “una autèntica claveguera plena de porqueria. Personalment, vaig quedar esgarrifat quan ho vaig assimilar”. Segons ell, el fet que s'hi anés edificant a sobre va fer que tota la runa que en derivava quedés acumulada al lloc on havia passat la riera i n'havia transformat totalment l'escenari.
Una nova immobiliària
Actualment, els baixos de l'edifici on es va trobar la roda continuen sent una oficina del sector immobiliari, però han canviat de propietaris. Ara, l'empresa que ocupa el local és l'Agència Immobiliària Casòliva, ja que pocs anys després de la troballa, Pirineu 2000 va decidir canviar de local per instal·lar-se en una altra zona de la ciutat.
El molí, però, resta intacte en el seu lloc. De fet, és un d'aquells tresors del patrimoni desconeguts per a molts turistes, però també per a algunes persones del poble. Potser per això ningú s'havia preguntat què se n'havia fet d'aquell molí del casc antic fins que Pirineu 2000 va fer la troballa.