Esquerrans, dretans: malaltia política francesa

Els neuròlegs saben que els hemis­fe­ris dret i esquerre deter­mi­nen que hom sigui física­ment esquerà o dretà. I que una per­sona ambi­dex­tra té la capa­ci­tat d'usar amb la mateixa habi­li­tat les dues mans. Ara bé, entrem en el món de l'afa­bu­lació per demos­trar que els fran­ce­sos voten genètica­ment, sem­pre d'esquerra, sem­pre de dreta.

Per­me­teu-me una mica d'història per­so­nal. Vaig dei­xar el Que­bec i vaig arri­bar a la Cata­lu­nya del Nord fa cinc anys. A l'època, tro­bava ingènua­ment nor­mal de dir a tot­hom que era d'esquerra. Quin error! Quin des­as­tre! Durant molt de temps, no arri­bava a des­fer-me d'una eti­queta que impe­dia que la gent sàpiga qui era veri­ta­ble­ment i el que pen­sava.

Al Canadà i el Que­bec, vaig votar per par­tits dife­rents: el Nou Par­tit Democràtic (que es deia soci­al­demòcrata però no fa gala d'això); el Par­tit Libe­ral (libe­ral no en el sen­tit euro­peu que més a més sig­ni­fica curi­o­sa­ment una reticència a inter­ven­ci­ons de l'Estat i una pri­o­ri­tat al lais­ser-faire, a espa­vi­lar-se sol, men­tre que al Que­bec és signe d'ober­tura i pro­tecció a la vegada de l'indi­vidu i de la col·lec­ti­vi­tat), el Par­tit Con­ser­va­dor (en prin­cipi asso­ciat més al món dels afers que els altres par­tits, però en veri­tat és molt a prop dels ide­als del Par­tit Libe­ral), el Par­tit Que­bequès (agru­pant gent de tendències dife­rents, amb com a fi últim la inde­pendència del Que­bec si el poble la vol i l'aprova per referèndum). Més par­ti­cu­lar­ment, vaig donar el meu suport al libe­ral Pierre Elliot Tru­deau, perquè volia posar el Canadà sobre la mapa del món com a país de neu­tra­li­tat i de dina­misme; el con­ser­va­dor Brian Mul­ro­ney va rebre el meu vot perquè volia donar un esta­tut espe­cial al Que­bec; i en fi, René Léves­que, del Par­tit Que­bequès, m'havia con­vençut que els que­be­que­sos for­ment part d'una nació autònoma en el con­text del fede­ra­lisme cana­denc, i que el dret de deci­dir res­pecte a la inde­pendència és una noció per defen­sar. Tenia, doncs, l'habi­tud de votar per un pro­grama, de vega­des per un líder en par­ti­cu­lar, i no per una eti­queta. I sóc, crec, bas­tant típic dels cana­dencs en aquest punt de vista.

Tor­nem a França, a Cata­lu­nya Nord. Ara, tinc família a França, molts amics i tinc també la naci­o­na­li­tat fran­cesa. Puc dir categòrica­ment que els fran­ce­sos tenen tendència a votar per reflex, invo­luntària­ment, per auto­ma­tisme. Mai he vist una vegada un francès «can­viar d'hemis­feri» per votar. Mai he vist un francès donar la importància al pro­grama d'un par­tit i no a l'eti­queta (només les elec­ci­ons muni­ci­pals poden inter­fe­rir amb la malal­tia dels hemis­fe­ris cere­brals). A França, jo vaig votar a l'esquerra, a la dreta, i ara em demano si no cal votar pel Modem en un gest ambi­dex­tre!

Estic con­vençut que les eti­que­tes d'esquerra i de dreta cons­ti­tu­ei­xin una camisa de força que impe­deix la reflexió i debats seri­o­sos. Són eti­que­tes del pas­sat. Pot­ser podem reser­var-les per pre­ses de posició o par­tits d'extre­misme. No ser­veix de res cri­ti­car tal política de tal par­tit dient que és massa d'esquerra o de dreta. Podem, al con­trari, con­dem­nar pro­gra­mes, pro­pos­tes que van en con­tra del bé públic, o con­tra el bé col·lec­tiu. Cal dis­cu­tir de com­pro­mi­sos polítics i no ama­gar-se i no embro­llar-se dar­rer eti­que­tes que volen dir res. Que la UMP esti­gui no a la dreta, sinó la UMP amb el seu pro­grama; que el par­tit soci­a­lista canviï de nom i pre­senti el seu pro­grama...

Fa alguns mesos, vaig escol­tar dis­cur­sos de polítics dife­rents, per a les elec­ci­ons muni­ci­pals fran­ce­ses. En una de les reu­ni­ons, un amic deli­rant va cri­dar a tot­hom: «Mireu en Donald, aquí amb nosal­tres, gent de dreta, escol­tant el nos­tre can­di­dat. Ara és de dreta.» Collons! No sóc un tros de paper posat sobre un pro­ducte per indi­car preus i mides. Alli­be­rem-nos dels sig­nes enga­nyo­sos!

Començo a par­ti­ci­par acti­va­ment i amb passió a les dis­cus­si­ons a la Cata­lu­nya del Nord sobre el futur de la nos­tra regió. Malau­ra­da­ment, cons­tato que els cata­lans del nord patei­xen de la malal­tia esquerra-dre­tana, here­tatge francès reduc­tor. He vist i vis­cut tan­tes bara­lles, insults per­so­nals, vin­dic­tes, referències calum­ni­a­do­res al pas­sat d'alguns mili­tants cata­lans, totes acti­tuds estèrils. Els tres par­tits cata­lans del nord (CDC, Esquerra Repu­bli­cana, Uni­tat Cata­lana) han de tre­ba­llar junts quan es tracti de deci­si­ons clau per al futur de la comu­ni­tat. Bus­quem soli­da­ri­tat per col·labo­rar junts pel foment de la llen­gua cata­lana i d'un espai econòmic català. Mai he vist, enlloc, tants infan­ti­lis­mes i dis­per­si­ons, tot i que la situ­ació greu de la iden­ti­tat cata­lana empit­jora de dia en dia.

Els nos­tres ger­mans del Prin­ci­pat, ben al con­trari, són capaços de posar al davant la nació i les seves pri­o­ri­tats, esqui­vant així l'estèril dialèctica de les supo­sa­des esquer­res i dre­tes. Una política és bona per Cata­lu­nya, votem-hi a favor; una altra amenaça Cata­lu­nya, votem-hi en con­tra. I sem­pre guar­dem com a visió polítiques soci­als, huma­nes, democràtiques, basa­des sobre els drets fona­men­tals de la per­sona. Si els cata­lans del Prin­ci­pat saben fer ali­an­ces pel bé públic, d'altra banda, em sem­bla que els cas­te­llans, ells, que­den sobre­tot pre­sos en la cola hemis­feri, tant com els ita­li­ans, i mol­tes naci­ons euro­pees.

Gràcies a l'empenta d'Europa, tenim a totes les Cata­lu­nyes la pos­si­bi­li­tat de crear una gran regió cata­lana que serà un model, i que farà ressò de la visió de Pau Casals davant de les Naci­ons Uni­des l'any 1971: «Què ha estat Cata­lu­nya? Cata­lu­nya ha estat la nació més gran del món. Cata­lu­nya va tenir el pri­mer Par­la­ment, molt abans que Angla­terra. Cata­lu­nya va tenir les pri­me­res Naci­ons Uni­des...» Ens cor­res­pon a nosal­tres de ser fidels a Pau Casals perquè les set regi­ons cata­la­nes es donin la mà «lliure» (i no «hemisfèrica») guia­des per valors uni­ver­sals de ger­ma­nor i de cata­la­ni­tat oberta i solida. Rele­guem dre­tans i esquer­rans al pas­sat!