Salven el cementiri civil

Almenar va inaugurar diumenge la rehabilitació del cementiri civil del poble, un petit espai situat a un quilòmetre i mig d'aquesta localitat del Segrià. L'haurien creat a principis del segle XX i constitueix un recinte singular ja que és dels pocs cementiris civils de Catalunya, separat del cementiri religiós. Les obres de recuperació, fetes per l'Ajuntament amb el suport de la Plataforma per la Memòria Històrica d'Almenar, han consistit en la consolidació d'una part del mur perimetral, la col·locació d'un panell informatiu, la instal·lació d'una porta de forja, la neteja de l'interior i plantació de dos xiprers.

Teresa Malla, alcaldessa d'Almenar, destacava aquesta singularitat de tenir un cementiri civil i afirmava que el que es pretenia era “la recuperació d'un espai que malauradament estava quasi abandonat i el reconeixement i la dignificació de les persones que reposen allí”. Per la seva banda, els representants de la Plataforma per la Memòria Històrica d'Almenar, Esther Peiró i Víctor Verdú, van subratllar la importància de l'actuació, que contribueix també a la recuperació de la memòria històrica. En l'acte d'inauguració hi van ser presents nombrosos veïns i durant l'acte es van llegir diversos poemes de Màrius Torres, Jaume Agelet, Joan Vinyoli i del mateix Verdú.

Els historiadors calculen que al cementiri projectat per a persones no cristianes s'hi han fet en el decurs de la seva història un màxim de 15 enterraments.

La història d'aquest espai és força curiosa i l'investigador i historiador d'Almenar, Josep Forns, que ha estudiat l'equipament, considera que es va crear el 1904, quan un mestre laic i d'idees anarquistes d'origen valencià, Alfons García, va promoure la seva construcció. “No hem d'oblidar –explicava Forns– que parlem d'una època convulsa, amb la crisi de la fil·loxera, l'arribada de gent de fora per treballar al canal d'Aragó i Catalunya, i la introducció d'idees liberals i rupturistes.”

El mestre Alfons Garcia va liderar aquesta reivindicació, però darrere tenia veïns progressistes, republicans i anticlericals, agrupats entorn de la Cooperativa Agrícola d'Almenar, i va aconseguir que l'Ajuntament executés aquest cementiri pensat per a no cristians, però on també s'han enterrat persones no batejades (com ara els nadons morts prematurament) o que s'havien suïcidat. Tanmateix, explicava Forns, cal tenir en compte que “qualsevol adult no podia ser-hi enterrat simplement per decisió dels seus familiars, ja que la voluntat del finat havia d'haver-se concretat per mitjà d'una declaració formal d'apostasia recollida en el testament o en un document escrit oficial”. L'historiador considera que aquests sepelis estaven clarament legislats a finals del segle XIX. La principal singularitat del d'Almenar és el seu emplaçament, separat del cementiri cristià, ja que en la majoria de casos està adossat al catòlic, però amb un accés independent.

Josep Forns ha descobert que el cementiri civil està situat en un terreny cedit per Casimir Melcior. Aquest veí era membre d'una comunitat local espiritista, una creença lligada a idees liberals i que defensava que els morts podien entrar en contacte amb els éssers vius. I precisament, aquest moviment era important a Almenar a les acaballes del segle XIX.