Alces amb valor social

Per trobar l'origen del projecte Sit up: L'Alça cal anar més de deu anys enrere i imaginar un nen, en Marc, demanant a la seva fisioterapeuta de la Sala Puigverd, una entitat sense ànim de lucre que treballa amb nens amb lesions neurològiques que afecten el moviment i la postura, que anés a explicar a l'escola per què ell caminava de manera diferent. Ho van fer i van comprovar que els nens no estaven ben asseguts, i van començar a buscar solucions. Marta Prat, la promotora del projecte, creu que “la casualitat” els va fer entrar en una escola de Castellar del Vallès i iniciar el camí per posar en marxa un projecte singular amb un alt valor social i comunitari. Gràcies a Sit up: L'Alça s'han repartit als centres educatius de Castellar un total de 205 reposapeus, “uns tres per aula”, segons explica Prat.

Per arribar a aquest punt, van haver de cobrir diferents etapes, com ara l'elaboració d'un estudi, l'any 2005, que posava de manifest que molts nens quan estaven asseguts no tocaven de peus a terra, i la posada en marxa d'un programa d'higiene de la postura dins de l'aula a través de la Guia didàctica. Amb l'entrada dels membres de la Sala Puigverd a les aules van començar els canvis. El més visible, al principi, va ser utilitzar taules i cadires de diferents mides per aconseguir la comoditat dels alumnes. Com que la solució encara en deixava alguns sense resposta, es van plantejar crear l'alça, que va entrar a les aules en forma de prova pilot després d'investigar quina era la millor solució i treballar en prototips. Fa tres anys, la Sala Puigverd va patentar el giny i va ser llavors quan, amb la col·laboració d'una comissió del Consell Municipal Sociosanitari, amb representants de l'Ajuntament, l'ambulatori, les escoles i el Departament d'Ensenyament, entre d'altres, es va iniciar la prova a 86 aules de les escoles de Castellar del Vallès. Prat destaca que al municipi vallesà estan molt acostumats a col·laborar i fer xarxa, i el projecte de la Sala Puigverd, que treballa a Castellar des de fa 28 anys en neurorehabilitació pediàtrica, n'és un exemple. La versió definitiva de l'alça té, a més, el vistiplau dels col·legis de metges i de fisioterapeutes. El reposapeus és regulable en amplada i alçada, s'ajusta a les cadires, pesa poc i permet que els nens estiguin asseguts afavorint un angle de 90 graus a turmells, genoll i maluc i que aconsegueixin una bona higiene postural.

L'Ajuntament de Castellar ha adquirit les 205 alces que s'han distribuït als centres escolars després dels bons resultats de la prova pilot. Ara, l'objectiu de la Sala Puigverd és estendre el projecte a altres ciutats catalanes. De moment, a través de la Diputació de Barcelona, es farà una prova pilot a tots els pobles del Moianès i al cicle inicial de les escoles de Mataró. En total ja s'han fet gairebé un miler de reposapeus. Prat destaca: “El projecte és com un cercle. Tothom té coses a donar i a rebre si hi participa.” Explica que des de la seva fabricació fins a la instal·lació a les aules tenen un alt valor social. Així, per exemple, gràcies als motlles fets de les alces, aquestes es poden fabricar a centres de treball especial de la zona on s'instal·lin. A més, un cop entren als centres, són els mateixos nens els que se n'autoprescriuen l'ús després de conèixer els beneficis que pot tenir per a la seva salut. Aquesta decisió també ajuda els nens que reben tractament a la Sala Puigverd, ja que una part dels beneficis del projecte reverteix directament a fer més hores de rehabilitació. “Al centre intentem donar als pares el suport i les eines necessàries perquè ajudin els seus fills, a banda dels tractaments que es fan directament”, explica Prat.

Per arribar fins aquí, però, els impulsors han necessitat diners. “Vam fer una inversió inicial de 100.000 euros”, explica Prat, que destaca que “la força del projecte” també rau en la manera com s'han aconseguit els diners. “Hem apostat pels préstecs d'àngels”, diu. És a dir, han tingut el suport d'inversors privats que han apostat pel Sit up: L'Alça. Els membres de la Sala Puigverd una dècada més tard tornen a entrar a les aules, però obren fronteres i esperen arribar a tot Catalunya.