Civisme sobre rodes

El Manuel i el Miguel són dos veïns de la Mina implicats en entitats del col·lectiu gitano que treballen per aconseguir projectar una imatge en positiu del barri. Ara se'ls pot veure a bord de les línies del Trambesòs que cobreixen un dels trajectes més freqüentats per veïns de la zona, el que va de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, al barri de Sant Roc, a Badalona, dos dels barris del Barcelonès que concentren més població d'ètnia gitana. Hi treballen des de fa algunes setmanes, quan Tram va arribar a una acord de col·laboració amb la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (Fagic). La iniciativa té l'objectiu de prevenir i reconduir les conductes incíviques que es donen dins dels tramvies i a les instal·lacions d'aquestes línies. Tram i la Fagic ja havien col·laborat en diferents projectes de civisme en diverses actuacions iniciades el 2011.

Tots dos agents cívics han rebut la formació necessària per saber com actuar en cada cas i quina és la resposta que han de donar a les situacions que es poden trobar a bord del tramvia o a l'entorn de les estacions. “Hem vist que el funcionament del tramvia és molt complex, implica la feina de molta gent des del centre de control fins als mateixos conductors”, explica el Manuel, que, tot i que viu a la Mina, no era usuari habitual d'aquest mitjà de transport abans de començar a treballar-hi. La formació els ha servit per poder entendre el cost econòmic del manteniment dels vehicles i el que implica tenir un servei com aquest. “Molta gent no valora el que significa que els tramvies els arribin gairebé a la porta de casa per desplaçar-se allà on vulguin”, asseguren els agents cívics.

Una part de la seva feina consisteix a advertir els usuaris de la necessitat de pagar quan utilitzen aquest transport públic. Ells mateixos han detectat que són molts els usuaris que no validen cap títol de transport quan accedeixen al tramvia. “Hi ha moltes dones que no saben que els nens a partir de quatre anys han de pagar”, assegura el Miguel. Ells els expliquen l'existència de la targeta T-12, que permet fer un sol pagament per obtenir un títol de transport vàlid fins als catorze anys. En un barri com la Mina, on una part important dels veïns no tenen cotxe propi, el tramvia substitueix des de fa dotze anys els desplaçaments a peu, tal com reconeix el Miguel. “Hi havia moltes dones que cada dimarts es desplaçaven a peu carregades de mercaderies per vendre als encants de Sant Adrià perquè no tenien cap altra manera de fer-ho”, relata. Per això, creuen que és important que els usuaris aprenguin a valorar-lo.

Respecte al tramvia

Les conductes incíviques són l'altre cavall de batalla d'aquests dos agents. Comencen la seva jornada laboral cada tarda a partir de les cinc, un horari que coincideix amb la sortida de les escoles i que representa un repunt en l'ús d'aquest tram de línia. “Hi ha molts nois i noies joves que fan el trajecte per trobar-se amb la parella o els amics.” La clau és vetllar perquè aquests grups respectin la convivència. “Si veiem algú amb els peus a sobre d'un seient o que llança deixalles, l'advertim”, diuen. D'altres, que es creuen joves promeses del flamenc, no s'estan d'oferir concerts gratuïts ben acompanyats per nodrits grups de palmeros. “En aquests casos els recordem que el tramvia no és un tablao flamenc” assegura el Manuel. També avisen les mares que viatgen amb nens petits que les criatures no poden viatjar dretes a sobre de les baranes o penjar-s'hi, “És molt perillós si hi ha una frenada brusca”, els adverteixen. Tots dos agents estan satisfets per la resposta dels passatgers. “Molts joves ens diuen tios perquè som més grans que ells i els gitanos tenen clar el respecte cap a les persones de més edat”, expliquen, tot i que hi afegeixen que també ho fan perquè saben que ells coneixen els seus pares. “No volen que anem a explicar-los que han fet alguna cosa dolenta”, reconeixen. Tot i això, ja ho han hagut de fer alguna vegada, com ara quan un jove va tirar des d'un desè pis una pedra de grans dimensions que va impactar contra un tramvia.

Saben que el canvi d'actitud d'aquests usuaris del tramvia no es pot aconseguir d'un dia per l'altre, però treballen amb el convenciment que obtindran resultats si insisteixen en la necessitat d'un comportament cívic per facilitar la convivència dins dels tramvies. Durant sis mesos ho provaran de fer.