Les oblates, la presó de l'oblit

Tar­ra­gona, 20 de juliol del 1939. Arriba una pri­mera expe­dició de 35 dones pre­ses pro­ce­dents de la presó de Las Ven­tas de Madrid, que són tras­lla­da­des al con­vent de les obla­tes de Tar­ra­gona, que va ser habi­li­tat com a presó de dones fran­quista, des de 1938. Era el pri­mer tras­llat de dones pre­ses de fora de la província, majo­ritària­ment de Madrid, Toledo i Sara­gossa, cap al con­vent. Ante­ri­or­ment, el juny del 1939, la presó de Pilats s'havia satu­rat de dones i es va deci­dir el seu tras­llat al con­vent, que es va pro­duir la nit del 6 de juny del 1939, cone­guda com la “nit negra tar­ra­go­nina”, quan les dones van cami­nar pels car­re­rons de la Part Alta per fer cap a la seva nova presó, cus­to­di­a­des per mon­ges. Però no totes hi van anar. Una d'elles, Elisa Car­dona, de 21 anys, veïna de Due­saigües, no va arri­bar a sor­tir mai de Pilats i va ser afu­se­llada en un grup de 22 per­so­nes.

Tor­nant al con­vent, la segona ton­gada, de 293 pre­ses, va arri­bar a les obla­tes el 4 d'agost del 1939. Algu­nes dones pro­ce­dents de Madrid por­ta­ven els seus nadons i van ser ins­tal·lades en una sala inde­pen­dent, en què va coin­ci­dir uns mesos Maria Micola Jardí, de Tivissa, amb la seva filla Maria Micola, que va néixer a l'hos­pi­tal de Sant Pau i Santa Tecla, l'única nena nas­cuda en cap­ti­veri a Tar­ra­gona.L'his­to­ri­a­dor i mem­bre del Fòrum de Tar­ra­gona per la Memòria, Fran­cesc Xavier Tolo­sana, explica que el cas de la Maria Micola “és un exem­ple de dones que el règim uti­lit­zava com a hos­tat­ges, amb la fina­li­tat d'atraure els seus homes per fer-los pre­so­ners”.

Dones no poli­tit­za­des

En con­tra del que molta gent podia pen­sar, el per­fil de les pre­ses de les obla­tes no era el de dones impli­ca­des en par­tits polítics ni movi­ments sin­di­cals. L'his­to­ri­a­dor afirma que, dels onze casos cone­guts, “la majo­ria eren minyo­nes, mes­tres­ses de casa, por­te­res d'esca­les, tre­ba­lla­do­res de la neteja i una pros­ti­tuta de Sara­gossa”. Tolo­sana explica que algu­nes les van dete­nir tan sols per haver cri­dat con­tra el règim i d'altres van ser denun­ci­a­des per veïns només per cri­ti­car el règim, ja que acos­tu­ma­ven a estar casa­des amb repu­bli­cans. Gràcies a les inves­ti­ga­ci­ons sobre aquests casos, també s'ha pogut saber que, en gene­ral, les pre­ses a càrrec de les mon­ges del con­vent no eren pros­ti­tu­tes. Tolo­sana apunta que “els rumors popu­lars mes­cla­ven les pre­ses amb el fet que la Part Alta era una zona on es prac­ti­cava la pros­ti­tució”.

Tot i que en el proveïment a la presó consta la recepció de carbó, cebes, alls, lle­nya, carn, ver­dura, oli, pa, arròs, pata­tes, cafè i llet, la dieta de les pre­ses era a base de pata­tes i pa. Fins ara, s'ha demos­trat que 11 dones van morir a l'infer­me­ria del con­vent per les con­di­ci­ons a què van ser sot­me­ses. El 1941, 292 pre­ses amb 16 infants van ser tras­lla­da­des a la presó de les Corts de Bar­ce­lona i, el 1953, el con­vent es va dedi­car a assis­tir dones. Des del 2013, cada 8 de març, es fa un acte de record davant del con­vent de les obla­tes.