A Vilassar de Dalt, uns Pastorets adreçats al públic familiar

El Ternal Teatre del Casal Popular ho té tot a punt per a les dues representacions previstes dels Pastorets de Vilassar. “Es tracta d'una versió del text que Ferran Folch va signar l'any 2000, els nostres Pastorets són vius i cada any hi afegim o en traiem fragments segons les necessitats i l'actualitat de cada moment”, explica Gemma Bonet, coordinadora d'aquesta obra, que també destaca que es tracta d'una versió adreçada totalment al públic familiar, “amb un llenguatge planer i molt actualitzat, música en directe, una escenografia bàsica però que creix amb la projecció d'imatges nostres fetes amb dibuixos, que fa participar i cantar el públic i amb un to molt humorístic que fa passar-ho bé als petits i també als grans”. Com la resta d'aquestes obres, els Pastorets de Vilassar narren el naixement de Jesús i les aventures i desventures que viuen una noia i un noi pastors, Badoreta i Baldiró, i els seus amics per arribar a l'establia i en Llucifer que intenta impedir-ho com sigui. Una de les escenes més apreciades és la coneguda com El doble, quan l'àngel Miquel baixa a la terra i en Llucifer es disfressa d'ell i davant dos àngels Miquel els pastors han d'endevinar quin és el bo.

Per posar-la a escena,a l'obra hi participen ben bé un centenar de persones, totes amateurs. “Comencem a treballar al setembre amb els actors principals i al novembre ja s'hi incorporen la resta”, explica Bonet, qui certifica que, com a molts pobles, els Pastorets de Vilassar també és planter d'actors. “Jo mateixa, que ara els coordino, vaig començar fent de pastoreta. Molts nens i nenes provenen del Grup d'Esplai del mateix Casal i després de grans s'incorporen al Ternal Teatre”.

Més que centenaris

El Casal Popular de Vilassar de Dalt organitza els Pastorets des de fa més de 125 anys, ja que l'aleshores anomenat Centre Moral (origen de l'actual Casal Popular) ja feia els Pastorets i la Passió l'any 1890. Durant el segle XX es va representar sempre L'estel de Natzaret de Ramon Pàmies; després, a principis dels noranta, es va passar a posar en escena els anomenats Pastorets del Romea, de Joan Serrat, que ja eren més actualitzats. Fins que, finalment, l'any 2000 Ferran Folch va escriure Els Pastorets del Casal, que són la base dels actuals.