“Per fer sabates es necessita creativitat”

Vivim en un món massa previsible i industrialitzat, que està governat per la producció i l'alienament. Jo vaig néixer a Alemanya, però no sóc ni del nord ni del sud, em definiria com un internacionalista a qui li agrada experimentar i no avorrir-se.

La societat que ens ha tocat viure defensa allò de bonic i barat, però jo camino cap allà on vull, al meu aire, i en aquest sentit vaig en contra direcció. Fa trenta anys que em dedico a fer sabates, però encara que sembli estrany considero que aquest és un ofici provisional.

I tant. Vull ser sabater en un moment en què la majoria de la gent va a comprar-les als grans centres comercials, però jo faig dissenys únics, en què aporto tota la meva creativitat, la qual cosa comporta que sense pensar essencialment en els diners, tu desenvolupis el cervell fins que t'arribi la inspiració i puguis crear objectes originals.

És molt important creure en el treball que fem, sigui sabater, secretària, venedor, periodista o mestre, perquè sinó no es treballa a gust i aquesta és la pitjor maledicció que pot tenir una persona. Jo fent sabates no he fet cap volta al món, però tampoc em fa falta: aquí tinc el cel, la terra, l'aigua, el bosc.

Vaig a moltes fires, li dono la direcció i li faig un dibuix del peu i després un motllo perquè el calçat s'ajusti i no faci mal. Quinze dies després les tindrà, però no es pensi que gastaré totes les hores fent les sabates, a part arreglo cotxes, cuino i visc la natura a Tortellà, allà on abans hi feien les xiruques.