Societat

ORIOL AMORÓS

SECRETARI D'IGUALTAT, MIGRACIONS I CIUTADANIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“El dret d'asil és un deure democràtic”

“Viu el repte de decidir si governa d'acord amb el respecte a la llibertat dels éssers humans o es deixa endur per la deriva de la por”

“S'està preparant un programa propi d'acollida més eficient i orientat a reforçar l'autonomia i els vincles de les persones”

Amb els ulls oberts
La seva militància política té un llarg recorregut: diputat per ERC a l Parlament en diferents convocatòries des del 2003 fins al 2015, actualment és secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, una responsabilitat que assumeix amb els ulls ben oberts per fer de Catalunya la terra d'acollida que la fa gran.
Es maltracta els refugiats que necessiten auxili, i això té i tindrà conseqüències

Oriol Amorós no s'oblida que el seu avi va estar tan­cat a Arge­lers, un dels camps de con­cen­tració que França va habi­li­tar per con­te­nir el mig milió de repu­bli­cans que l'hivern del 39 tra­ves­sa­ven els Piri­neus fugint de l'exèrcit fran­quista. Que en aquell sor­ral humit, de cara al mar i lleu­ge­ra­ment incli­nat cap al sud, mirant al país per­dut, homes, dones i nens fus­ti­gats pel vent i el gel dor­mien al ras i emma­lal­tien de fred, de gana i de pena, men­tre els sol­dats aixe­ca­ven els pri­mers bar­ra­cots i una doble filera de fil­ferro els encer­clava com si fos­sin ani­mals. Que molts van morir-hi en con­di­ci­ons deplo­ra­bles; d'altres van conèixer la soli­da­ri­tat dels veïns que els duien man­tes, ali­ments, sabó, medi­ca­ments o que en alguns casos els van allot­jar a casa. Que el seu únic delicte era haver llui­tat per defen­sar la democràcia i la república con­tra el fei­xisme. Que països com Mèxic, Xile, Veneçuela van obrir les por­tes als exi­li­ats.

Estem per­dent els camins de la memòria? En l'actual crisi dels refu­gi­ats sem­bla que la història es repe­teix: població civil voluntària ‘sal­vant' per­so­nes en una UE que tanca fron­te­res.
És pre­o­cu­pant i huma­na­ment inac­cep­ta­ble que en con­junt estem aco­llint molt poc. L'Europa que va inven­tar el dret d'asil ara mal­tracta les per­so­nes que el neces­si­ten, els nega l'auxili, i això té i tindrà con­seqüències molt greus. Cer­ta­ment, no hauríem de per­dre la memòria.
En una recent estada a Girona, Giu­sep­pina Nico­lini, alcal­dessa de Lam­pe­dusa, va dir que en un nau­fragi no només moren les per­so­nes, sinó els valors que hem deci­dit que ens fan viure.
Molt ben dit!
En aquest sen­tit, està morint també Europa com a pàtria dels drets humans, si no reac­ci­ona davant del drama dels refu­gi­ats?
En actuar així, Europa es nega a ella mateixa. El dret d'asil és un deure democràtic i, per tant, la política de refugi no és només un acte de soli­da­ri­tat, sinó un ele­ment legi­ti­ma­dor del poder polític democràtic. Les democràcies tenen la res­pon­sa­bi­li­tat de pro­te­gir els drets humans arreu del món. Tots els estats que han subs­crit la con­venció de Gine­bra sobre refugi han assu­mit un deure jurídic i moral que no poden obviar. Lamen­ta­ble­ment, la democràcia euro­pea no està assu­mint el seu com­promís davant la crisi huma­nitària més gran vis­cuda des de la Segona Guerra Mun­dial, amb més d'un milió de per­so­nes cami­nant pel con­ti­nent bus­cant pro­tecció. La UE té 500 mili­ons d'habi­tants i només ha estat capaç de pla­ni­fi­car una relo­ca­lit­zació de 170.000 refu­gi­ats, i encara no l'ha com­plert.
Hi ha una part de la població que expressa posi­ci­ons xenòfobes i dipo­sita el vot de la por als altres a les urnes. A què pensa que és degut?
Això passa quan la democràcia no se sap defen­sar i es va debi­li­tant. La por no és cap argu­ment polític, és una per­cepció que, degu­da­ment esti­mu­lada, fa pren­dre les pit­jors deci­si­ons, com per exem­ple, i ja s'està pro­duint, la renúncia de la lli­ber­tat i la dig­ni­tat de les per­so­nes per obte­nir una supo­sada major segu­re­tat. Europa té avui el repte de deci­dir si governa d'acord a un pro­jecte d'espai democràtic en què els drets són res­pec­tats o es deixa endur per aquesta peri­llosa deriva de la por i la invo­lució democràtica que pro­mou l'extrema dreta i que ens fa pen­sar en l'ascens dels tota­li­ta­ris­mes dels anys 30.
Zyg­munt Bau­man ha adver­tit que no podem defen­sar les nos­tres lli­ber­tats si ens tan­quem a la resta del món, que cap estat, per més ric, armat i intran­si­gent que sigui, no pot actuar per sepa­rat per defen­sar els seus valors men­tre dona l'esquena als som­nis i anhels dels que estan fora de les seves fron­te­res.
L'ideal d'un govern mun­dial que inclo­gui totes les per­so­nes és neces­sari perquè s'ha produït una gran con­tra­dicció entre el bé públic i l'interès par­ti­cu­lar, i això genera caos, ines­ta­bi­li­tat i violència. L'interès par­ti­cu­lar ha aga­fat una dimensió pla­netària; hi ha com­pa­nyies que fac­tu­ren més que el PIB de molts estats, s'esca­pen de tot con­trol i influ­ei­xen en les legis­la­ci­ons. En canvi, el bé comú no té qui el pro­te­geixi a escala mun­dial, la glo­ba­lit­zació ha fet aug­men­tar les desi­gual­tats i les polítiques democràtiques patei­xen un fort descrèdit perquè no res­po­nen a les neces­si­tats de la població cas­ti­gada per la crisi. Lla­vors és quan apa­rei­xen els sal­va­dors de torn: els Trump, Orban, Le Pen, Kaczynski, Putin, Erdo­gan, amb solu­ci­ons real­ment esfereïdores. I, per altra banda, no ens obli­dem que han estat escla­fa­des les aspi­ra­ci­ons democràtiques dels països del sud de la Medi­terrània, motiu que explica també l'èxode de part dels seus habi­tants.
No són cap secret les diferències entre l'Estat i Cata­lu­nya en matèria d'aco­llida. Vostè ha mani­fes­tat que Cata­lu­nya està pre­pa­rada per rebre refu­gi­ats que l'Estat no deixa entrar. Alguna nove­tat per al 2017?
Pre­pa­rem un pro­grama propi d'aco­llida perquè l'esta­tal és ine­fi­ci­ent, s'embo­lica en un absurd de burocràcia que fa per­dre temps i mena al col·lapse. Estem con­sen­su­ant el pro­grama amb les enti­tats que tre­ba­llen sobre el ter­reny i encara no és el moment de deta­llar-lo, però en gene­ral està ori­en­tat a millo­rar l'l'auto­no­mia de les per­so­nes i a la cons­trucció de vin­cles amb la soci­e­tat d'aco­llida perquè puguin enge­gar de nou la seva vida inter­rom­puda.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia