ORIOL AMORÓS
SECRETARI D'IGUALTAT, MIGRACIONS I CIUTADANIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
“El dret d'asil és un deure democràtic”
“Viu el repte de decidir si governa d'acord amb el respecte a la llibertat dels éssers humans o es deixa endur per la deriva de la por”
“S'està preparant un programa propi d'acollida més eficient i orientat a reforçar l'autonomia i els vincles de les persones”
Amb els ulls oberts
La seva militància política té un llarg recorregut: diputat per ERC a l Parlament en diferents convocatòries des del 2003 fins al 2015, actualment és secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, una responsabilitat que assumeix amb els ulls ben oberts per fer de Catalunya la terra d'acollida que la fa gran.
Es maltracta els refugiats que necessiten auxili, i això té i tindrà conseqüències
Oriol Amorós no s'oblida que el seu avi va estar tancat a Argelers, un dels camps de concentració que França va habilitar per contenir el mig milió de republicans que l'hivern del 39 travessaven els Pirineus fugint de l'exèrcit franquista. Que en aquell sorral humit, de cara al mar i lleugerament inclinat cap al sud, mirant al país perdut, homes, dones i nens fustigats pel vent i el gel dormien al ras i emmalaltien de fred, de gana i de pena, mentre els soldats aixecaven els primers barracots i una doble filera de filferro els encerclava com si fossin animals. Que molts van morir-hi en condicions deplorables; d'altres van conèixer la solidaritat dels veïns que els duien mantes, aliments, sabó, medicaments o que en alguns casos els van allotjar a casa. Que el seu únic delicte era haver lluitat per defensar la democràcia i la república contra el feixisme. Que països com Mèxic, Xile, Veneçuela van obrir les portes als exiliats.
Estem perdent els camins de la memòria? En l'actual crisi dels refugiats sembla que la història es repeteix: població civil voluntària ‘salvant' persones en una UE que tanca fronteres.
És preocupant i humanament inacceptable que en conjunt estem acollint molt poc. L'Europa que va inventar el dret d'asil ara maltracta les persones que el necessiten, els nega l'auxili, i això té i tindrà conseqüències molt greus. Certament, no hauríem de perdre la memòria.
En una recent estada a Girona, Giuseppina Nicolini, alcaldessa de Lampedusa, va dir que en un naufragi no només moren les persones, sinó els valors que hem decidit que ens fan viure.
Molt ben dit!
En aquest sentit, està morint també Europa com a pàtria dels drets humans, si no reacciona davant del drama dels refugiats?
En actuar així, Europa es nega a ella mateixa. El dret d'asil és un deure democràtic i, per tant, la política de refugi no és només un acte de solidaritat, sinó un element legitimador del poder polític democràtic. Les democràcies tenen la responsabilitat de protegir els drets humans arreu del món. Tots els estats que han subscrit la convenció de Ginebra sobre refugi han assumit un deure jurídic i moral que no poden obviar. Lamentablement, la democràcia europea no està assumint el seu compromís davant la crisi humanitària més gran viscuda des de la Segona Guerra Mundial, amb més d'un milió de persones caminant pel continent buscant protecció. La UE té 500 milions d'habitants i només ha estat capaç de planificar una relocalització de 170.000 refugiats, i encara no l'ha complert.
Hi ha una part de la població que expressa posicions xenòfobes i diposita el vot de la por als altres a les urnes. A què pensa que és degut?
Això passa quan la democràcia no se sap defensar i es va debilitant. La por no és cap argument polític, és una percepció que, degudament estimulada, fa prendre les pitjors decisions, com per exemple, i ja s'està produint, la renúncia de la llibertat i la dignitat de les persones per obtenir una suposada major seguretat. Europa té avui el repte de decidir si governa d'acord a un projecte d'espai democràtic en què els drets són respectats o es deixa endur per aquesta perillosa deriva de la por i la involució democràtica que promou l'extrema dreta i que ens fa pensar en l'ascens dels totalitarismes dels anys 30.
Zygmunt Bauman ha advertit que no podem defensar les nostres llibertats si ens tanquem a la resta del món, que cap estat, per més ric, armat i intransigent que sigui, no pot actuar per separat per defensar els seus valors mentre dona l'esquena als somnis i anhels dels que estan fora de les seves fronteres.
L'ideal d'un govern mundial que inclogui totes les persones és necessari perquè s'ha produït una gran contradicció entre el bé públic i l'interès particular, i això genera caos, inestabilitat i violència. L'interès particular ha agafat una dimensió planetària; hi ha companyies que facturen més que el PIB de molts estats, s'escapen de tot control i influeixen en les legislacions. En canvi, el bé comú no té qui el protegeixi a escala mundial, la globalització ha fet augmentar les desigualtats i les polítiques democràtiques pateixen un fort descrèdit perquè no responen a les necessitats de la població castigada per la crisi. Llavors és quan apareixen els salvadors de torn: els Trump, Orban, Le Pen, Kaczynski, Putin, Erdogan, amb solucions realment esfereïdores. I, per altra banda, no ens oblidem que han estat esclafades les aspiracions democràtiques dels països del sud de la Mediterrània, motiu que explica també l'èxode de part dels seus habitants.
No són cap secret les diferències entre l'Estat i Catalunya en matèria d'acollida. Vostè ha manifestat que Catalunya està preparada per rebre refugiats que l'Estat no deixa entrar. Alguna novetat per al 2017?
Preparem un programa propi d'acollida perquè l'estatal és ineficient, s'embolica en un absurd de burocràcia que fa perdre temps i mena al col·lapse. Estem consensuant el programa amb les entitats que treballen sobre el terreny i encara no és el moment de detallar-lo, però en general està orientat a millorar l'l'autonomia de les persones i a la construcció de vincles amb la societat d'acollida perquè puguin engegar de nou la seva vida interrompuda.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.