L'assignatura de religió perd fidels

L'assig­na­tura de religió té cada cop menys fidels a les esco­les cata­la­nes, tot i els intents del govern del PP de dotar-la de vigor acadèmic a través de la llei Wert i mal­grat els crits d'alerta que s'han llançat els últims anys per com­ba­tre l'apa­rent pèrdua de refe­rents de la cul­tura cris­ti­ana per part dels joves.

Segons les dades del Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment, el curs 2015/2016, el nom­bre d'alum­nes de primària que cur­sa­ven religió catòlica era de 159.311 (el 33,07% del total, un 18,30% a l'escola pública), una xifra sen­si­ble­ment infe­rior a la del curs 2010/2011 (182.687 alum­nes, el 41,29% del total, un 24,56% als cen­tres públics). A l'ESO, el per­cen­tatge d'estu­di­ants que s'incli­nen per aquesta assig­na­tura és encara més baix (el 30,16% en total i un 7,01% als ins­ti­tuts públics). La cai­guda s'ha repe­tit als cen­tres de primària con­cer­tats, majo­ritària­ment cris­ti­ans, on els dar­rers sis anys el nom­bre de pares que escu­llen religió per als seus fills ha cai­gut en la mateixa pro­porció que a la resta: uns 8 punts per­cen­tu­als.

A l'Estat espa­nyol també hi ha hagut una tendència a la baixa en els últims anys, tot i que la situ­ació és molt dife­rent de la de Cata­lu­nya. Segons dades de la Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola, del curs 2015/2016, a l'Estat fan religió el 70% dels alum­nes de primària i el 55% de secundària.

Veient aquest pano­rama, el govern del PP va inten­tar donar múscul a la matèria i va dis­po­sar a la llei orgànica per a la millora de la qua­li­tat edu­ca­tiva (Lomqe) que l'assig­na­tura de religió comptés per a la mit­jana de l'expe­di­ent acadèmic com qual­se­vol altra i va eli­mi­nar edu­cació per a la ciu­ta­da­nia del currículum en con­si­de­rar que adoc­tri­nava els estu­di­ants en certs valors. La Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola, men­tres­tant, apro­fi­tava que tenia un govern més afí a Madrid per pro­po­sar que es recu­perés la pràctica de resar a classe de religió, una decisió que va aixe­car una gran pol­se­guera i, fins i tot, cri­des al boi­cot a l'assig­na­tura.

A Cata­lu­nya, l'ante­rior con­se­llera d'Ense­nya­ment, Irene Rigau, va posar el debat a sobre de la taula amb un matís dife­rent. Rigau pro­po­sava com­pen­sar l'“anal­fa­be­tisme religiós” de bona part dels joves i amb aquest espe­rit va incor­po­rar, el curs 2015/2016, l'ense­nya­ment de cul­tura reli­gi­osa i humanística en l'assig­na­tura cul­tura i valors ètics alter­na­tiva a religió, a l'ESO.

Mal­grat els esforços dels uns i els altres, però, el cert és que la dava­llada de la religió a l'escola no sem­bla tenir atu­ra­dor. “Hi ha una secu­la­rit­zació de les reli­gi­ons tra­di­ci­o­nals, com el cato­li­cisme, però això no vol dir que la religió esti­gui des­a­pa­rei­xent. Són les reli­gi­ons tra­di­ci­o­nals les que estan en crisi perquè el dogma es veu vin­cu­lat al pas­sat”, matisa Teo­dor Mellén, sociòleg pro­fes­sor d'Esade i expert en soci­o­lo­gia de la religió. “La gent –hi afe­geix– creu en altres coses: ener­gies, auto­a­juda, el cos­mos, fengs­hui, reiki... Hi ha una trans­for­mació de la dimensió espi­ri­tual.”

Paral·lela­ment, l'arri­bada d'immi­grants de cul­tu­res molt diver­ses ha pro­vo­cat que els nous alum­nes hagin tro­bat en alguns cen­tres con­cer­tats el lloc on estu­diar la seva religió, ja sigui l'evangèlica, la musul­mana o la jueva. “Hi ha grups d'immi­grants que tenen la neces­si­tat de rea­fir­mar la seva iden­ti­tat i en algu­nes esco­les con­cer­ta­des, on el mis­satge fun­da­ci­o­nal ha per­dut calat, tro­ben el lloc per estu­diar la seva religió”, explica Mellén. Les dades ho cor­ro­bo­ren i mos­tren que els pocs alum­nes que estu­dien una religió dife­rent de la catòlica ho fan a la con­cer­tada.

Luis García, coor­di­na­dor de Cata­lu­nya Laica, una pla­ta­forma que pro­mou l'exclusió de la religió a l'escola, alerta: “Sovint es con­fon la neu­tra­li­tat amb el mul­ti­con­fes­si­o­na­lisme.” “A l'escola, s'hi va a apren­dre i no a creure. Les reli­gi­ons han d'estar als cen­tres de culte”, observa García, que sosté que l'escola “segrega per qüesti­ons econòmiques, de sexe i de religió”. En la mateixa línia s'expressa la pre­si­denta de la Fede­ració d'Asso­ci­a­ci­ons de Mares i Pares d'Alum­nes de Cata­lu­nya (Fapac), Montse Conejo, per a qui “la religió és cosa de cada família i no ha de ser dins de les esco­les”.

Dia­me­tral­ment opo­sada és la visió d'Igna­cio Díaz Ven­tura, impul­sor del docu­men­tal Hem per­dut l'ore­mus?, que rei­vin­dica la neces­si­tat de reforçar la religió a l'escola. Per Díaz, la diferència entre el per­cen­tatge d'alum­nes que estu­dien religió a Cata­lu­nya res­pecte de l'Estat és fruit del fet que a molts cen­tres cata­lans no s'ofe­reix l'assig­na­tura als pares. “Si s'oferís –vati­cina– pot­ser ens sor­pren­drien les dades i veuríem que la soci­e­tat cata­lana no està tan secu­la­rit­zada.” “El feno­men –denun­cia– també es pro­du­eix en esco­les con­cer­ta­des on han can­viat la titu­la­ri­tat del cen­tre. És un tema de lli­ber­tat i a Cata­lu­nya no es deixa triar.”

El cert és que la soci­e­tat evo­lu­ci­ona, l'escola està en plena ebu­llició inno­va­dora i cada cop hi ha més pressió per reno­var-ho tot, de dalt a baix si cal. Els dife­rents col·lec­tius es miren amb recel i es rei­vin­di­quen. Els dar­rers temps ho han fet, per exem­ple, els pro­fes­sors de filo­so­fia i els de lite­ra­tura. I ara que la religió perd pis­to­nada a l'escola alguns se sen­ten amenaçats. Ho exem­pli­fica molt bé Mellén, que explica el cas d'un imam que va expres­sar en un cen­tre religiós on volia dur el fill la por que el con­ver­tis­sin al cato­li­cisme. La res­posta del direc­tor va ser demo­li­dora: “No pateixi, que això no pas­sarà. Per un que creu...”