L'estrella que brilla a Corçà

El restaurant Bo.TiC de Corçà ja és molt més que un punt de referència i prestigi pel que fa a l'alta gastronomia i al món de les estrelles Michelin. El seu xef, Albert Sastregener, i la seva esposa, la sommelier Cristina Torrent, han fet un gran pas, un salt qualitatiu de primer ordre, amb la consolidació d'un projecte més enllà dels fogons –que també– com és la materialització d'un nou i modern local. De fet, si les estrelles són reals, els somnis per què no ho han de ser. L'Albert i la Cristina en saben molt, de somnis: ho van demostrar obrint el Bo.TiC; ho van tornar a demostrar aconseguint la preuada estrella Michelin, i ara ho volen tornar a fer –bé, de fet ja ho han fet– amb la complicitat d'un nou espai.

Un antic mas, a tocar de la carretera, conegut per la gent del poble com a can Tonet, una antiga fusteria, ara ja Bo.TiC naturalment, que ben segur que no s'esperava amb els seus 110 anys que el 2013 iniciaria una transformació en tots els sentits.

Un espai que, segons explica l'Albert, havia de ser obert, diàfan, on els clients poguessin interactuar veient com es treballa a la cuina, creant ambients als menjadors, sent respectuosos amb la història del local, però sense renunciar a la modernitat, i, a la vegada, buscant la comoditat per als seus col·laboradors.

Estem davant d'un gran i espaiós rectangle, sense parets, perquè tot sigui diàfan. Un treball que ha sorgit de la creativitat i, especialment, del model que ells volien, però que s'ha perfilat amb la complicitat de l'arquitecta i aparelladora Anna Sabrià, una professional que reivindica des de Girona i l'Empordà la seva passió i l'estima i extrem respecte per aquest territori i el seu particular –i envejable– estil de viure.

El Bo.TiC va néixer el 2007, creat per aquesta parella que volia compartir un projecte i, el més important, implicava estar junts. Ell xef, ella dissenyadora de moda; dues passions perquè la creació porta implícita la passió. El restaurant va ser el projecte que van decidir crear des de zero. Com diu l'Albert: “Sense padrins, només amb les ganes de fer-lo realitat.” El 2008 van ser nominats a l'estrella i el 2009 es van incorporar a l'univers Michelin. Però el projecte calia fer-lo evolucionar. “Disfrutem que la gent vegi com treballem i busquem connectar amb els clients”, explica el xef, que opina que la cuina és un reflex de com treballa el cuiner. A l'Albert i la Cristina els calia, doncs, un nou laboratori per explorar, sigui des de la cuina, gran i espaiosa, o a la sala. Tots ells dedicats a una proposta gastronòmica “creativa, d'autor, innovadora i compromesa, inspirada en l'essència de la cuina tradicional empordanesa, on l'experiència i la creativitat, l'exigència en la selecció de les millors matèries primeres, juntament amb un excel·lent vi i un tracte exquisit, fan que el resultat no deixi indiferent a ningú”.