Societat

Els anys perduts de la ‘banlieue'

Als suburbis de França perdura la sensació d'estigmatització i la desconfiança en l'Estat

Les polítiques públiques no han millorat una situació enquistada des dels anys vuitanta

Després de dues set­ma­nes ingres­sat, Théo va poder sor­tir de l'hos­pi­tal dijous pas­sat. Hi havia ingres­sat el 2 de febrer, després que un con­trol anti­droga ruti­nari al car­rer acabés sor­tint-se de mare, i un dels qua­tre poli­cies que el van agre­dir li sec­cionés l'anus amb una porra exten­si­ble. Théo és un dels milers de joves de la ban­li­eue depri­mida de París, on la inte­gració i la con­fiança en els poders públics fa temps que van dei­xar de for­mar part de l'ima­gi­nari col·lec­tiu. Sí que hi res­so­nen, en canvi, idees com l'estig­ma­tit­zació o el sen­ti­ment d'injustícia.

L'agressió a Théo, natu­ral d'una d'aques­tes aglo­me­ra­ci­ons que encer­clen la capi­tal, Aul­nay-sous-Bois, va tor­nar a fer revi­far frus­tra­ci­ons acu­mu­la­des durant dècades. El cas que va trans­cen­dir ahir, la pre­sumpta vio­lació d'un altre jove, Ale­xan­dre, l'octu­bre del 2015 als afo­res de París, podria tenir con­seqüències simi­lars.

L'exem­ple més recor­dat és de l'esclat de les ban­li­e­ues del 2005. Lla­vors, dos joves musul­mans van morir elec­tro­cu­tats men­tre fugien de la poli­cia a Clichy-sous-Bois, població de Seine-Saint-Denis, el mateix depar­ta­ment de l'afer Théo i el més pobre del país. L'epi­sodi va encen­dre pri­mer els bar­ris que envol­ten París, i després totes les ban­li­e­ues de França. Van ser 20 dies que es van sal­dar amb prop de 2.500 detin­guts i més de 8.000 cot­xes cre­mats, i que van esce­ni­fi­car amb cru­esa la frac­tura social que viu el país.

Gai­rebé 12 anys després, els alda­rulls tor­nen a impo­sar-se com una res­posta ine­vi­ta­ble a la situ­ació, en bona mesura pro­vo­cada per la inacció i la mio­pia gover­na­men­tal. Des de l'agressió a Théo, cada nit s'han produït enfron­ta­ments entre joves i agents a dese­nes de loca­li­tats de la corona de París. “Podem par­lar d'anys per­duts des del 2005, però també des de molt abans, des de l'inici de la dècada dels vui­tanta. Hi ha hagut millo­res, però molts aspec­tes han retro­ce­dit àmpli­a­ment”, explica Renaud Eps­tein, doc­tor en soci­o­lo­gia i ana­lista de gover­na­bi­li­tat urbana.

Supressió nefasta

Un dels ele­ments que han fet retro­ce­dir la con­vivència a les ciu­tats, segons Eps­tein, és la supressió de l'ano­me­nada poli­cia de pro­xi­mi­tat, a Cata­lu­nya assi­mi­la­ble a la poli­cia muni­ci­pal, ine­xis­tent a França com a cos autònom. L'expri­mer minis­tre Lio­nel Jos­pin va impul­sar el pro­jecte l'any 1998, amb la intenció de millo­rar-hi la sen­sació de segu­re­tat, la pre­venció de la delinqüència, l'atenció de les neces­si­tats de la població, i la coo­pe­ració amb les ins­ti­tu­ci­ons locals.

En defi­ni­tiva, per repa­rar una con­fiança que feia temps que s'havia tren­cat i for­jar vin­cles nous. Cinc anys després, Nico­las Sarkozy, lla­vors minis­tre de l'Inte­rior, va can­cel·lar el pro­jecte. “D'una poli­cia pro­jec­tada per man­te­nir la pau social, es va pas­sar a una auto­ri­tat que sovint crea desor­dre”, lamenta Eps­tein.

Hi ha més motius que expli­quen l'enquis­ta­ment. Des de l'esclat del 2005, la res­posta gover­na­men­tal ha estat prin­ci­pal­ment de millora urbanística. “Es va apos­tar per la reno­vació d'espais públics. Es van inver­tir molts diners per demo­lir anti­gues ins­tal·laci­ons i fer-ne de noves a molts bar­ris. Però dei­xant això de banda, no hi ha hagut gran cosa més. De fet, la qüestió esco­lar, social, de dis­cri­mi­nació... aques­tes polítiques s'han dei­xat de banda”, cer­ti­fica Eps­tein.

Tot i això, sí que s'ha produït un canvi posi­tiu en les reac­ci­ons del govern entre el 2005 i el 2017. Fa dotze anys, l'ele­ment que va encen­dre la metxa a escala esta­tal van ser les decla­ra­ci­ons incendiàries de Sarkozy, que va tit­llar els mani­fes­tants d'escòria, i va defen­sar que els nois que van morir la poli­cia no els estava per­se­guint. “Sarkozy va pro­jec­tar la imatge que l'Estat no se soli­da­rit­zava amb la situ­ació d'aquests bar­ris. La sen­sació d'injustícia es va fer trans­ver­sal”, deta­lla Eps­tein. Un clam que explica en bona mesura la pers­pec­tiva radi­cal­ment opo­sada de François Hollande per abor­dar les ten­si­ons: s'ha dei­xat veure dues vega­des a la ban­li­eue des de l'inici del cas, sem­pre amb mis­sat­ges con­ci­li­a­dors.

Una d'aques­tes vega­des va ser per visi­tar Théo a l'hos­pi­tal. Quan el jove va rebre l'alta, ara fa qua­tre dies, va agrair el suport rebut, però no va obli­dar la rea­li­tat que el rodeja. La rea­li­tat dels bar­ris. “La lluita con­ti­nua”, va llançar.

LES FRASES

La resposta governamental ha estat de millora urbanística. La qüestió escolar, social, de discriminació, s'ha deixat de banda
Sarkozy va projectar la imatge que l'Estat no se solidaritzava amb la situació d'aquests barris
Renaud Epstein
doctor en sociologia i analista de governabilitat urbana

Les tres promeses incomplertes d'Hollande

François Hollande es va guanyar el suport de la banlieue en la carrera electoral del 2012. Ho va fer en bona part gràcies al rebuig que hi causava el seu rival, Nicolas Sarkozy, però també per un seguit de promeses en el seu programa electoral destinades a abordar sense eufemismes ni dilacions els problemes socials que sovint s'hi viuen. La seva proposta estel·lar, la creació d'una circular contra la discriminació per aparença que controlés més els agents, mai es va arribar a dur a terme. Es van al·legar motius de paperassa. La segona proposta de l'actual ocupant de l'Elisi era donar dret de vot als estrangers que fes cinc anys que tinguessin residència legal a França. Hollande va assegurar que convocaria un referèndum sobre la qüestió, però un cop en el poder se'n va oblidar. Finalment, el candidat socialista va assegurar que restabliria la policia de proximitat, però a la pràctica es va prioritzar la creació de les “zones de prioritat de seguretat”, la majoria barris on calia reforçar la presència d'agents. Una decisió que poc té a veure amb intentar invertir en la convivència i confiança entre la policia i la població.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia