Els parcs eòlics i els incendis són els principals riscos paisatgístics a l'Ebre

El Diari oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat el catàleg del paisatge de les Terres de l'Ebre, un document que estarà a exposició pública durant un mes i al qual es podran presentar al·legacions. «La previsió és que el document es pugui aprovar de manera definitiva durant el 2010», ha explicat la directora de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), Genoveva Margalef. Durant el període d'elaboració del catàleg ja s'han recollit suggeriments d'entitats i ciutadans, així més d'un miler de persones hi han aportat les seues idees i es van enquestar telefònicament més de 800 persones. El resultat és un document que assegura que el paisatge de l'Ebre ha evolucionat «notablement» durant el darrer segle, tot i no ser un dels territoris del país que més s'han transformat.

El catàleg inventaria els valors paisatgístics de les Terres de l'Ebre, que classifica en dinou unitats i alerta dels riscos que poden fer canviar dràsticament el paisatge ebrenc. En aquest sentit, un dels principals riscos i el més important per l'extensió i la immediatesa en el temps és el conjunt de projectes de parcs eòlics previstos a l'Ebre, especialment a les serres i l'altiplà de la Terra Alta. Segons recull el catàleg del paisatge el gener del 2009 hi havia un total de 18 projectes autoritzats, amb una potència elèctrica de 576,98 megawatts i 384 aerogeneradors, uns projectes que es concentren a l'altiplà de la Terra Alta, riberes de l'Algars, costers de l'Ebre i Barrufemes. «Molts d'aquests projectes de parcs eòlics es proposen construir en línies de carena, que sovint formen fons escènics d'una gran harmonia», adverteix el catàleg del paisatge, que posa de manifest que en el cas de l'altiplà de la Terra Alta la concentració de parcs eòlics s'estendria al llarg de 30 quilòmetres, creuant la comarca de sud a nord. És per això que el catàleg del paisatge considera prioritari que s'estudie íntegrament el procés d'implantació eòlica a l'altiplà de la Terra Alta, amb l'objectiu d'evitar una alta densitat d'aerogeneradors. També proposa que es renove la tecnologia dels aerogeneradors de les centrals eòliques d'anterior generació, per tal de reduir el nombre d'aerogeneradors, així com promoure la regulació en els plans d'ordenació urbanística municipal de la implantació d'instal·lacions eòliques i solars, uns plans que poden determinar les àrees que en queden excloses.

Però la massificació eòlica no és l'única amenaça per al paisatge de les Terres de l'Ebre, que també pot quedar greument afectat pels incendis forestals. Així, segons el Departament de Medi Ambient la pràctica totalitat de les serres de l'Ebre estan classificades com a zones de risc alt o molt alt d'incendi forestal, un risc que augmenta quan –a la primavera i l'estiu– bufen vents de mestral que acostumen a tenir velocitats elevades i contribueixen a la ràpida propagació del foc. El progressiu abandonament dels conreus, sobretot de les comarques de l'interior, està produint una colonització per part de comunitats vegetals arbustives amb plantes molt piròfiles, que incrementa la superfície dels terrenys forestals i la seua continuïtat. Aquest abandonament dels conreus està relacionat amb la jubilació i la desaparició d'una generació de persones dedicades a la pagesia que no tenen relleu generacional pel que fa a la professió. Amb tot, en els darrers anys només hi ha hagut onze incendis de més de 20 hectàrees. El més important va tenir lloc l'estiu passat a Horta de Sant Joan, amb 1.140 hectàrees cremades.