El nom dels hospitals

Molts hospitals de Catalunya tenen, a més del nom de la ciutat on radiquen, un nom propi que els identifica. Alguns estan relacionats amb l'àmbit religiós, és el cas de l'hospital Verge de la Cinta de Tortosa, de l'hospital de Sant Pau de Barcelona o els de Santa Tecla i Joan XXIII de Tarragona. Són noms que tothom coneix i fa servir, perquè han arrelat als diferents territoris.

Personalment, m'agrada molt més que els hospitals i centres sanitaris en general portin el nom d'un metge, com ja passa amb alguns hospitals de Catalunya. El de Girona es diu Josep Trueta; el de Badalona, Germans Trias i Pujol; el de Sant Joan Despí, Moisès Broggi, i el de Lleida, Arnau de Vilanova. M'agrada perquè ens permet honorar metges destacats del país que poden ser exemple per als actuals i que són motiu d'orgull per als ciutadans de Catalunya. Això no vol dir que pensi que no està bé recórrer a noms vinculats a la religió. Es comprèn aquest costum, molt estès a tot l'Estat, on molts hospitals porten nom de Mare de Déu, perquè hi ha la tradició de resar a la Verge o de posar-se sota la protecció d'un sant quan un es posa malalt. No obstant això, considero que és més adient que un centre sanitari tingui nom de metge que no pas nom de sant.

Es podria proposar, doncs, que, als hospitals que no tenen altre nom que el de la seva ciutat, se'ls posés també el nom d'un metge destacat, idealment el d'un metge que hagi nascut o residit a la mateixa població o comarca. Així honoraríem un ciutadà local que va ser útil a la seva comunitat i de qui la població d'aquella ciutat es pot sentir orgullosa. Molts d'aquests metges, malgrat el prestigi que van tenir, han estat ja oblidats, però tornarien a la memòria popular si el seu nom estigués lligat al de l'hospital.

Per a alguns hospitals de Catalunya ja hi ha noms disponibles de metges que reuneixin aquests criteris: van ser reconeguts en el seu temps, van fer aportacions molt útils a la ciència mèdica i a la població que atenien i eren de localitats on actualment hi ha un hospital que no té nom propi. Exemples d'aquest fet són el doctor Pere Gabarró, nascut a Igualada i pioner de la cirurgia plàstica de Catalunya. Exiliat a Anglaterra al final de la Guerra Civil, va reparar la cara de centenars de soldats de la Royal Air Force (RAF) ferits per cremades en batalles durant la Segona Guerra Mundial. L'hospital d'Igualada es podria dir hospital Pere Gabarró. Un altre exemple és el Dr. Francesc Piguillem, de Puigcerdà, introductor de la vacuna de la verola a Espanya, molt poc després del seu descobriment per Edward Jenner, i professor de medicina a la Universitat de Barcelona. L'hospital de Puigcerdà podria ser l'hospital Francesc Piguillem. Encara podríem esmentar Ramon Sans Ricart, excel·lent traumatòleg nascut a Vic, amb una notable projecció internacional, que podria cedir el seu nom a l'hospital de Vic.

Aquesta proposta no ens ha de resultar estranya. El Departament de Salut ja ha posat noms de metge a 23 centres d'atenció primària (CAP), entre els quals hi ha metges de renom, com ara el doctor Alsina Bofill a Palafrugell, el doctor Robert a Badalona, el doctor Lluís Sayé a Barcelona, el doctor Martí i Julià a Cornellà de Llobregat, el doctor Antoni Gimbernat a Cambrils i el doctor Barraquer a Sant Adrià de Besòs. La resta fins a 23 són metges que havien exercit a la mateixa localitat on està assentat el CAP i que van tenir força prestigi local. També és mèrit del Departament de Salut haver batejat amb noms de metges dos edificis sanitaris emblemàtics. L'edifici que és la seu de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, en record del doctor Josep Salvany, que va ser el vicedirector de l'Expedició Filantròpica de la Vacuna, que va portar la vacuna de la verola a Amèrica en la que va ser la primera campanya internacional de salut pública que s'ha fet al món. L'altre és l'edifici seu del Banc de Sang i Teixits, que porta el nom del doctor Frederic Duran i Jordà, que durant la Guerra Civil Espanyola va fundar el primer banc de sang a Catalunya i un sistema de conservació i transport de la sang que va permetre portar-la al front i transfondre-la als soldats ferits que la necessitaven.

Amb aquest escrit aspiro a sensibilitzar els ciutadans, el Departament i les administracions locals perquè posin en marxa una campanya per posar noms de professionals de la salut als centres sanitaris de Catalunya, i també a sensibilitzar els metges perquè recullin signatures expressant la seva voluntat de treballar en un centre batejat amb nom de metge.