Societat

Memòria històrica

La Segarra recordarà els deportats pels nazis

Dotze ciu­ta­dans de la Segarra van ser depor­tats als camps d'exter­mini nazis. Tots es van exi­liar el 1939 i van caure en mans dels nazis for­mant part de la resistència o enro­lats en bata­llons de tre­ball dels ali­ats, explica l'his­to­ri­a­dor Jordi Oliva, impul­sor del pro­jecte per recu­pe­rar-ne la memòria. És ini­ci­a­tiva del Fòrum l'Espit­llera i el Memo­rial Democràtic, que assu­mi­ran el cost del pro­jecte.

La intenció és col·locar pla­ques de pedra amb un aca­bat de llautó davant la casa dels depor­tats. Les llo­ses con­te­nen nom, dates de nai­xe­ment, de depor­tació, d'assas­si­nat i lloc. Són peces úniques, rea­lit­za­des per l'artista ale­many Gun­ter Dem­nig, i emmar­ca­des en el pro­jecte Stol­pers­teine (pedres de topada), que s'han ins­tal·lat a 21 estats. Man­resa, Cas­te­llar del Vallès i Igua­lada també han col·locat aques­tes pla­ques, que col·loca in situ Deming.

Dels dotze depor­tats, sols un va sobre­viure, Magí Ber­nat (Sant Antolí), que va ser alli­be­rat a Maut­hau­sen. La resta van morir als camps de Gusen, Steyr i Hart­heim. “Aquest dar­rer camp era el pit­jor, perquè s'hi feia expe­ri­men­tació i van morir-hi tres dels depor­tats”, explica Oliva. Els noms dels segar­rencs es conei­xen pels lli­bres de Mont­ser­rat Roig i Benito Ber­mejo, però se saben pocs detalls de la seva vida un cop a l'exili, que Oliva vol docu­men­tar els pròxims mesos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia